Metges de Catalunya certifica que 1.000 pacients esperen més de cinc anys per ser intervinguts a l'Hospital de Bellvitge

|

Metges de Catalunya

Metges de Catalunya (MC) denuncia que 974 pacients de l'Hospital de Bellvitge (Barcelona) fa més de cinc anys que esperen per a una intervenció quirúrgica d'alguns dels 65 processos monitorats pel Departament de Salut, 391 dels quals estan pendents d'una cirurgia ortopèdica o de traumatologia.

Segons dades recollides pel sindicat el maig passat, les intervencions quirúrgiques garantides amb més demora són les pròtesis de maluc i de genoll, amb 24 i 18 mesos d'espera respectivament, tot i que Salut garanteix un temps màxim de sis mesos per a aquestes cirurgies. Les colecistectomies (extracció quirúrgica de la bufeta biliar) i les cirurgies d'hèrnia també superen el temps garantit de mig any amb una demora de 15 mesos.

L'Hospital de Bellvitge, centre de referència en els processos que requereixen d'alta tecnologia per a més de dos milions d'habitants de l'àrea metropolitana sud de Barcelona, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, també acumula esperes màximes de cinc anys per a intervencions quirúrgiques no garantides, com les operacions de mama no malignes (145 pacients pateixen aquesta demora), les cirurgies d'esquena (117 pacients) i les operacions de mà i reparacions articulars (148 pacients).

Aquestes demores es repeteixen amb diferents graus d'intensitat a la resta d'hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS), que també estan amenaçats per una nova retallada pressupostària ?la tercera consecutiva? d'entre el 7% i el 10%.

Així, les operacions d'esquena acumulen esperes de set anys i mig a l'Hospital Vall d'Hebron (Barcelona) i de 36 mesos a l'Hospital Verge de la Cinta (Tortosa). Les intervencions de mama no malignes tenen un temps de demora de 48 mesos a l'Hospital Josep Trueta (Girona) i les eventracions (hèrnia de la paret abdominal) de 28 mesos a l'Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona).

A més, els pacients pendents d'operar-se de pròtesi de genoll esperen 24 mesos a l'Hospital de Viladecans i 14 mesos a l'Hospital Arnau de Vilanova (Lleida), mentre que les cirurgies d'hèrnia acumulen demores de fins a 20 mesos a l'Hospital Joan XXIII (Tarragona).

Pel que fa a les proves diagnòstiques, a l'Hospital Germans Trias i Pujol hi ha 2.749 pacients esperant 10 mesos per a un ecocardiograma, mentre que a Bellvitge, Vall d'Hebron i Viladecans el temps d'espera és de 12 mesos.

En aquests quatre hospitals de la província de Barcelona, els pacients pendents de fer-se una ecografia abdominal i pèlvica també esperen 12 mesos. El mateix passa amb les colonoscòpies a Bellvitge i Viladecans, amb 12 mesos de demora, mentre que a Vall d'Hebron i Josep Trueta el temps d'espera és de nou i sis mesos, respectivament.

MC va destapar fa un mes que el temps d'espera mitjà per a una cirurgia cardíaca als hospitals de Bellvitge i Vall d'Hebron era de 16 mesos, un període que superava àmpliament els 3,3 mesos de temps de resolució que va anunciar el conseller de Salut, Boi Ruiz, durant la presentació el febrer passat al Parlament de les llistes d'espera de 2012.

Globalment, les llistes d'espera als vuit hospitals de l'ICS registren un total de 55.409 persones a maig de 2013. Vall d'Hebron té 12.846 pacients pendents d'entrar a quiròfan, una xifra molt similar a la de Bellvitge que en té 12.838; Germans Trias i Pujol, 7.851; Viladecans, 7.550; Josep Trueta, 4.604; Joan XXII 3.875; Arnau de Vilanova, 3.703 i Verge de la Cinta, 2.142.

"ESPERES TERCERMUNDISTES"


Tot i reconèixer que les llistes d'espera són consubstancials a qualsevol sistema sanitari públic i universal, el sindicat considera que les xifres de demora assolides com a conseqüència de les retallades "són més pròpies d'un país tercermundista" i, alhora, alerta que aquestes esperes "generen un augment de la despesa social" en forma d'un major consum farmacològic, més visites mèdiques, més repeticions de proves diagnòstiques i més prestacions econòmiques per baixa laboral (si és el cas) del pacient que està pendent de ser intervingut.

Per tot això, MC exigeix per "enèsima vegada" al Govern que no retalli els pressupostos de Salut de 2013 i que mantingui "com a mínim" la mateixa partida de l'any passat, ja que una nova tisorada als centres de salut públics "suposaria una estocada gairebé definitiva a la qualitat assistencial".

Així mateix, adverteix a l'executiu que els metges "no es faran coresponsables" de les conseqüències d'un nou pla d'ajust i recorda que el pressupost de l'ICS ja s'ha reduït un 15% des de 2010.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH