16-J entre Europa i les pensions

Redacció Catalunyapress

Quan divendres parlàvem de pensions, també parlàvem d'Europa. Els nostres governants justifiquen les seves polítiques aixecant la bandera d'Europa per parlar-nos de retallades, de minijobs, de privatitzar, etc. Fa anys, Europa era l'horitzó de llibertat i prosperitat al qual aspiràvem. Avui, cinc anys després que s'iniciés la crisi, aquest horitzó s'ha esvaït i Europa es veu com una fortalesa inexpugnable. Les institucions de la UE estableixen finalitats i determinen polítiques al servei del poder econòmic i financer, al marge dels interessos de la ciutadania. Els nostres governants, quan parlen de retallades, utilitzen l'irrebatible argument de l'exigència europea, al qual no podem objectar res. Les retallades de drets laborals i socials s'emmarquen en les polítiques d'austeritat que la Unió Europea determina per accedir al finançament extern del deute que hem generat. Per passar el darrer examen de la Comissió Europea, el Govern va presentar el Pla nacional de reformes. A canvi, van concedir-nos unes dècimes més en el límit de dèficit i més temps per assolir l'objectiu final. Un pla de reformes en política laboral, fiscalitat, Administració pública, pensions, etc. De moment, el Govern ha accelerat l'informe de les pensions, encarregat a un grup d'experts.

En pensions, és poc comprensible que ara que falta poc més d'un any perquè es publiqui la Llei s'abordin nous canvis. Si recordem, la Llei de Seguretat Social va incorporar les reformes pactades en l'acord del 2011, que van modificar aspectes importants, tant pel que fa a la vida laboral com a les fórmules de càlcul de la pensió, i va introduir nous equilibris. L'acord preveia, per al 2027, determinar de manera consensuada el factor de sostenibilitat del sistema. El Govern, obeint més a interessos de grups de pressió de les entitats d'assegurances que no pas a les necessitats del sistema, avança el debat. És cert que les cotitzacions cauen, però és un fet conjuntural fruit de la destrucció d'ocupació que s'ha de corregir amb polítiques que creïn ocupació, i no abaixant les pensions, fet que, a més de ser injust, pot deprimir encara més l'economia. En tot cas, el fons de reserva de les pensions (més de 63.000 milions d'euros) garanteix durant bastants anys la cobertura de possibles desequilibris entre ingressos i despeses del sistema. El Govern no pot escudar-se en l'informe dels experts, ja que qualsevol modificació del sistema és política, no tècnica. Per tant, ha de ser fruit de l'acord el Pacte de Toledo i de l'acord amb les organitzacions empresarials i sindicals. L'esperança de vida pot anar creixent i, per tant, estarem més anys cobrant pensió, però el creixement econòmic (si es basa en ocupació de qualitat) ha de dotar de majors recursos al sistema. La pensió també és un factor de creixement econòmic, ja que garanteix inclusió social i impulsa la demanda interna. Des de l'empobriment, no hi ha creixement. Avui, el nostre sistema està lluny d'Europa, ja que, mentre la nostra despesa en pensions sobre PIB és del 10,25%, la mitjana a la UE és del 13,5%. A més, hi ha una enorme riquesa amagada en el frau i la iniquitat fiscal. Per molt que ens vulguin fer creure que l'única solució és abaixar les pensions, hem d'insistir que tenim marge de sobres per prendre altres decisions, més justes i equilibrades. Dependrà de nosaltres, de les polítiques que s'impulsin, dels recursos que s'hi esmercin.
El debat de les pensions emmarca aquesta Europa referent d'unes polítiques antisocials, que es prenen per unes institucions gens democràtiques, que no obeeixen als interessos de la ciutadania. Davant d'això hem de plantejar un canvi d'orientació en les polítiques de la UE. Canviar la política a la UE facilitarà el canvi de les polítiques a casa nostra. I, a l'inrevés, l'oposició a les polítiques de retallades ací pressiona la política de la UE.
Serà important que aquest diumenge, 16 de juny, confluïm en les mobilitzacions que la Confederació Europea de Sindicats convoca a les principals capitals per avançar cap a una altra Europa, la de la ciutadania. La d'institucions europees democràtiques no sotmeses als lobbys de pressió. Una Europa que aposti per un nou programa de recuperació europeu, que tingui per objectiu la plena ocupació i el progrés econòmic i social. Que en comptes de retallar serveis públics, salaris, prestacions socials, es plantegi polítiques i mesures de suport a les persones joves a través de la formació, la qualificació professional i el treball digne, que impulsi un nou model productiu i que posi fi a la competitivitat en baixos salaris i treball precari. Europa ha de deixar d'estar al servei exclusiu de les entitats financeres per passar a promoure polítiques que impulsin un creixement econòmic sostenible i ocupació de qualitat. Polítiques econòmiques, fiscals, industrials, socials, etc., que posin en el centre les persones i la Carta de drets socials, de drets de ciutadania europea.
El dia 16 serà important omplir els carrers perquè quan es reuneixi la Cimera del Consell d'Europa, els caps de govern i les institucions europees (Comissió i Banc Central) entenguin que han de rectificar, negociar i recollir les propostes per construir una Europa democràtica i amb dimensió social. Més enllà del 16-J i la mobilització sostinguda, d'ací a un any tenim una cita electoral amb Europa per escollir els representants al Parlament Europeu. Per tant, caldrà dotar d'un horitzó polític que doni sentit a totes les mobilitzacions contràries a l'austeritat dogmàtica que ens imposen i a favor del model social europeu que anem realitzant, i que les canalitzi. Caldrà fer avançar, també en el Parlament de la UE, aquesta Europa de la ciutadania i de la Carta dels drets socials, compromesa amb un model de creixement sostenible i l'ocupació de qualitat.

Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH