El risc de pobresa extrema a Catalunya es doblega des de la crisi i afecta al 7,3%

|

Quinze forces polítiques espanyoles defensaran una renda mínima europea al Parlament Europeu

El risc de pobresa extrema a Catalunya, la situació en què una persona té una renda inferior al 30% de la mitjana, ha augmentat més del doble amb la crisi, passant d'afectar a un 3,5% en 2006 --un 3,7 % en 2008-- a un 7,3% en 2011, un increment del 120%.

Són xifres de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya (ECHVP 2011) incloses en el número 56 de la revista 'Papers' de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Ierm), presentat aquest dimecres en la Universitat de Barcelona (UB) pel Vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Joan Trullen, i el professor de Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Sebastià Marieta.

Quant a la pobresa moderada, aquella que afecta a els qui tenen una renda inferior al 60% de la mitjana, va passar del 19% en 2006 --un 16% en 2008-- a un 21,9% en 2011, un augment del 15%.

Exemplificat en casos concrets, una llar composta per una parella sense fills es troba en situació de pobresa moderada si tenen una renda conjunta per sota d'1.069 euros al mes, i en pobresa extrema si perceben menys de 535 --per a una parella amb fills, la pobresa moderada es dóna en rendes conjuntes per sota dels 1.500 euros, i l'extrema per sota dels 750--.

POLARITZACIÓ

Aquest increment de la pobresa es deu a un brusc descens de les rendes més baixes, que en 2006 se situaven en 4.700 euros anuals i en 2011 en 2.500, mentre que les rendes intermèdies han passat de 14.500 a 13.500 --un 7,1% menys--, i les més altes pràcticament no han variat de 38.500 a 38.300 --un 0,6% menys--.

Això ha provocat que el percentatge de població que se situa entorn de les rendes més baixes hagi passat de l'11,8% al 16,1%; entorn de rendes mitjanes, del 69,3% al 61,5%, i al rededor de les més altes, del 18,9% al 22,4%.

ATUR GENERAL, PROTECCIÓ DESIGUAL

El risc d'atur s'ha equilibrat entre gèneres --un 46% de dones sostenien llars en 2011, per un 33% en 2006-- i també entre diferents categories professionals, la qual cosa Marieta ha qualificat com a "democratització" d'aquesta amenaça.

Així, el risc de desocupació entre treballadors no qualificats va passar en aquests cinc anys del 12,2 al 28,2%, mentre que en els qualificats va variar del 8,8% al 31,7, en administratius i encarregats del 6,4% al 23,9% i en directius, gerents i tècnics del 3,7% al 12,3%.

No obstant això, Arasa ha assenyalat que l'augment de l'atur de llarga durada ha provocat que les persones que han esgotat la prestació per desocupació a Catalunya hagin passat de 139.000 en 2006 a 469.000 en 2011.

Tot això s'emmarca en una tendència que trasllada les prestacions públiques dels sectors més pobres a uns altres menys desfavorits: "La prestació per desocupació ha deixat de protegir als estrats més pobres, i la restricció de la prestació de la Renda Mínima d'Inserció (Pirmi) ho ha agreujat".

També ha destacat l'augment de la pobresa moderada entre menors de 16 anys, que ha passat del 20% al 28% entre 2006 i 2011, i que la població que no pot assumir despeses extraordinàries ha augmentat un 27%.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH