ENTRE MAS I CASTRO

Redacció Catalunyapress

Últimament s'escriuen i es diuen coses tan absurdes que ningú es sorprendrà si traço un paral·lelisme entre les velles polítiques de Fidel Castro i les actuals aventures d'Artur Mas.

Després de la urpada de l'última enquesta publicada per 'El Periódico' el president català s'ha apressat a sortir a la palestra. Ho ha fet convidant de nou a PSC i ERC ?sense explicitar massa les coses- a contribuir, des del govern, a la gestió de l'actual moment polític. Ho ha fet desempolsant diversos temes en un esforç per diluir la impressió de que el seu relat és unidireccional i monotemàtic. Ha incorporat, diuen, "seny" made in Duran descartant hipotètiques fugides cap a endavant. Poderosa "hechicera és Donya Enquesta" quan és capaç de convertir un condotier en una simple oficial de màquines.
Doncs bé, quan Fidel Castro en 1970 va llançar a les masses cubanes cap a la meta màgica, l'objectiu, d'aconseguir una zafra de 10 milions de tones de canya de sucre i fer així front, com a moneda de bescanvi, a les necessitats del comerç exterior, Fidel fracasso. Artur Mas planifica el seu particular zafra en unes eleccions autonòmiques esperant una gran collita de vots que li permetessin tutejar a l'enemic 'exterior'; també fracàs. Fallat en l'objectiu numèric, quantitatiu, però també referent a les emulacions patriòtiques. Els resultants són de sobres conegudes i permeten noves semblances entre Cuba i Catalunya. Cuba va passar a dependre encara més de la URSS. Artur Mas no ha tingut una altra opció que ballar al són del foxtrot que tocava l'orquestra de Junqueras, a dependre d'ERC.
Per si això fos poc l'entorn del president català, especialment el portaveu oficial del Govern, s'ha entossudit en el monocultiu del discurs sobiranista, igual que en el seu temps les autoritats castristes s'obcecaron a arrasar la diversitat de camps i boscos per produir sucre. Resultat: Erosió, desertització i depreciació del producte final. I, per rematar aquesta semblança 'forçada' no podem oblidar el bloqueig econòmic impost sobre l'illa per EUA a tots els nivells. Salvant totes les distàncies que vostès vulguin, i moltes més, alguna cosa semblança ocorre aquí amb la política d'aixeta tancada aplicada pel govern de Mariano Rajoy en el terreny econòmic. A més, el PP castiga al Govern amb recursos al Tribunal Constitucional, amb editorials de la caverna i mil "zarandajas" per l'estil. O no?.
Sí Mas es desprèn del monocultiu sobiranista, si aconsegueix ballar una mica més que el foxtrot republicà, si és capaç d'obrir un ventanuco a Madrid per on passi l'aire i es pugui parlar civilizadament...Potser això comenci a canviar, per bé. Sinó no.

Joan Ferran

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH