Andreu investigarà als directius de Bankia que van dissenyar les preferents

|

Andreu arxiva la causa de les 'targetes black' a 14 imputats per prescripció del delicte

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu investigarà el disseny, implantació, emissió, comercialització i gestió de les preferents després d'admetre a tràmit una querella presentada per Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) contra càrrecs directius de Caja Madrid, Bancaixa i Bankia.

Segons especifica en un acte fet públic aquest dilluns, el magistrat investigarà per la presumpta comissió delictes d'estafa, estafa d'inversors, apropiació indeguda, publicitat enganyosa, administració fraudulenta o deslleial i maquinació per alterar el preu de les coses als responsables dels fullets de les emissions de participacions preferents de Caja Madrid Finance Preferred S.A., Carlos Stilianopoulus; de Caja Madrid, Fernando Cuesta i Carlos Contreras; de Bancaixa Eurocapital Finance, Aurelio Esquerre; i de Bancaixa, José Fernando García. Especifica que l'admissió a tràmit de la querella "no constitueix encara un acte d'imputació".

No obstant això, ha rebutjat incloure en la investigació, com sol·licitava la formació querellant, a l'exgobernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez i a l'expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Julio Segura, per la presumpta comissió per la seva banda d'un delicte d'encobriment. En considerar que aquest tipus penal "difícilment és enquadrable" en les conductes que van dur a terme, respectivament, com a governador del Banc d'Espanya i president de la CNMV.

"En el propi escrit de querella s'adverteix i enumeren els informes, advertiments i recomanacions que tots dos organismes van ser realitzant en l'àmbit de les seves competències sobre el particular que ens ocupa", assenyala el jutge abans d'afegir que "no procedeix" admetre la querella interposada contra els mateixos en configurar-se "ni tan sols de forma indiciaria" la seva participació en la comissió dels fets investigats.

EL FISCAL, EN CONTRA

Andreu ha adoptat aquesta decisió després que la Fiscalia Anticorrupció li informés el passat 31 de maig que el llançament i la venda de preferents no constitueix delicte ni es pot determinar que hi hagués "un pla preconcebut" per a la seva gestió i disseny. "Ens trobem amb un producte que en si mateix no pot considerar-se fraudulent i que, a la data de la seva comercialització, es trobava autoritzat i regulat per la CNMV", assenyalava el Ministeri Fiscal en quatre escrits presentats al jutge.

El magistrat basa la seva decisió, presa contra el criteri fiscal, que els delictes que s'investigaran són competència de l'Audiència Nacional ja que "les participacions preferents van ser adquirides per una multiplicitat de persones que van resultar perjudicades en la seva inversió havent perdut tot o part dels diners que van destinar a l'adquisión del producte".

Indica que establirà en la instrucció si els cinc directius investigats tenien, abans de produir "l'engany denunciat" el propòsit "de no complir amb les condicions anunciades" ja fora per la seva voluntat o per un altre tipus d'impossibilitat.

"No es tracta que el producte financer fos legal, que ho era, sinó que si la seva comercialització i negociacióm es va ocultar la veritable situació de les entitats participades pels preferentistas i el veritable risc en què s'incorria en invertir en aquests productes".

L'acte recorda que ens trobem en la fase inicial de la investigació i que "de verificar-se en fase d'instrucció indicis racionals sobre la comissió dels fets que són objecte de denúncia, no pot descartar-se la seva rellevància penal i encara menys sense haver-se efectuat un mínim d'activitat d'instrucció sumarial".

El magistrat indica que comparteix amb el Ministeri Fiscal que la separació en aquest tipus de fets entre l'il·lícit penal i el civil és només "una prima línia" però precisa que "no és en absolut descartable l'existència del primer". Igual que Anticorrupció, considera que ha de trencar-se el mite d'acudir preferentment a la via penal quan es pot obtenir resposta més eficaç davant la via civil i contenciosa.

ESPAIS D'IMPUNITAT

No obstant això, precisa que aquest criteri basat únicament en l'eficàcia i rapidesa "ho és només pel que fa a la reparació indemnizatoria i no pot servir d'excusa per crear espais d'impunitat si és que s'ha comès algun il·lícit penal".

En aquest sentit concreta que la tutela judicial ha d'emparar a qui acudeix als tribunals a fi que s'investigui si en el llançament d'aquests productes financers pogués haver-se incorregut en delicte.

El magistrat, que incorporarà la querella a la causa principal en la qual s'investiga la fusió i sortida a Borsa de Bankia com una peça separada.

Recorda, a més, als perjudicats no tenen obligacion d'acudir a la via penal i que tenen a la seva disposició les vias civil i fins i tot l'arbitratge. "En la voluntat dels perjudicats es troba triar que tipus de reparacion pretenen exercir", diu.

Explica també que pel fet d'incoar-se un procés penal no es limiten els drets indemnizatorios dels possibles perjudicats sinó que se'ls obre únicament un camí mes per la satisfaccion dels seus drets, "sense encegar-se aquelles que ja estan a la seva mà".

El jutge deu encara pronunciar-se sobre altres tres querelles, entre elles una presentada pel moviment 15-M i una altra d'un particular qur sol·licita que s'investigui a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa. Les denúncies també es dirigeixen contra "tots els consellers i directius de les anteriors entitats que haguessin intervingut, conscient i deliberadament, en el disseny, implantació i comercialització de les participacions preferents i altres instruments híbrids".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH