La reforma de les pensions

Redacció Catalunyapress

A Don Manuel Rubio no l'ha jubilat , ni la manca de treball, ni la salut. Ha arribat als 73 anys aixecant-se a les sis del matí per obrir el Balmes 12 i preparar unes truites delicioses que els clients devorem ràpidament a l'hora de l'esmorzar com a just homenatge a la mà que ha convertit l'ou i les patates en una obra d'art. I no obstant això, li han dit els de la Seguretat Social que se'n vagi a casa seva a descansar. Com és previsor, ha deixat a Alex, un dels seus fills al capdavant del negoci i i tot allò va més que bé. Es nota, no obstant això, la mà que bressolava en alguns detalls, que només els que gaudim del seu afecte sabem valorar d'una forma singular i secreta. Està en plena forma, i i encara que sigui clandestinament, apareix alguns dies i feta a primeres hores del matí una mà per amor a l'ofici i també perquè la restauració ha estat, i és, la seva vida. Ho fa com si estigués en pràctiques o com aquells catedràtics fan en algunes universitats com a professors emèrits de l'assignatura en la qual han impartit classes tota la seva vida. Els seus coneixements sobre el seu ofici són tan grans, que necessitaria prop de deu jubilacions per poder transmetre tanta saviesa acumulada.

La setmana passada he llegit que uns experts estan estudiant la manera de fotre als pensionistes que hi ha i haurà en aquest país en els propers anys.A mi em tocarà aviat passar a aquesta situació, i em puc imaginar, perfectament, fent com el Senyor Rubio, o sigui escrivint clandestinament a primera hora del matí per tocar-li la moral a algun que un altre polític que es creu Déu, i pensa que els seus conciutadans, li han triat perquè després apliqui allò de "si t'he vist, no me'n recordo".
En fi, que els que hem treballat tota la vida, cotitzant per això i no sabem el que són les baixes per malaltia, a més d'estar fets un vestit ple de xacres, és més que probable, amb aquestes noves idees dels experts, que en els últims anys de la nostra vida no arribem afinal de mes per poder menjar decentment, a més de pagar-nos part dels medicaments, i amb la pensió ajudar a l'educació dels néts i pel que estem veient a la seva alimentació diària. Per descomptat, tambien hem de morir-nos aviat per evitar que sent "crònics" fem gastar a l'Estat més del que el Govern de torn hagi previst.
Amb semblant panorama, comprendran que mentre el cap em "rule" tinc la insana intenció, jubilat d'ofici o no, de repartir canya cada dia a aquests mateixos experts en pensions i als que els han contractat a temps parcial, encara que, només sigui per defensar a tots aquells, que com el meu amic Manuel, mai van tenir una altra il·lusió que la de fer bé el seu treball, i ara que ja no els deixen exercir-ho, vegin com la vida i una "banda de llests" els tracten d'una forma tan injusta.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH