Esbufecs de Dretes

|

EDUARDOANDRADAS

Va ocórrer el Dimarts 4 de Juny, un debat en la carca Televisió d'Intereconomia, en una cadira el professor tirat a l'esquerra Juan Carlos Moneder, en l'altra un atribuït historiador, sortit d'un còmic de Flechas y Pelayos, Fernando Paz.

L'enfrontament amb paraules tractava de la retirada d'un monument a les Brigades Internacionals a la Universitat de Madrid. El to de carlistada del propagandista Senyor Paz, aconsegueixo l'embuste i la perversió històrica. Amb una entonació de general alçat relat un serial d'inexactituds cronològiques i de fets manipulats de la guerra civil espanyola.

Va manifestar el narrador Joseantoniano que els brigadistes internacionals es van presentar a Espanya a matar espanyols al servei de Stalin. Que aquesta unitat estava composta de comunistes és una evidència, però omet que entre les seves files s'integrava per exemple Pietro Nenni futur ministre del govern italià i membre del Partit Socialista Italià, organització que passo 50 anys impedint que el Partit Comunista formés executiu a Roma. Els mateixos italians del batalló Garibaldi es van trobar en l'alcarria de Guadalajara al feixista Corpo Truppe Volontarie de Benito Mussolini, que al costat de la seva aviació pirata legionària, bombardejava i disparava a civils i milicians vermells per la Gràcia de Francisco Franco i aquests hispans que apunta.

Una altra falsedat que va dir audiovisualment és que la URSS va ser la primera intervinent extragués en la península Ibèrica a petició del govern de la Republica. Com es recull en els anals, itàlics marrons i alemanys nazis van recolzar el pas de l'estret dels regulars i els militars colpistes des del protectorat Marroquí a Sevilla i Cadis en els primers dies del conflicte. La legal administració de Madrid, sol·licità al principi sostingues bèl·lic a França, que fins a primers d'Agost subministro. Els soviètics i les seves armes van aparèixer a últims de Setembre per Cartagena i Barcelona, però abans que canons van manar llaunes de peix del Mar Negre.

Seguint amb el seu fulletó franquista assenyalo l'atac a Guernica per part de la Legió Còndor i els Savoia-Marchetti del Duce, com a acte de guerra. Aquest municipi no disposava d'aquarterament de l'exèrcit Popular ni de milícies basques, no posseïa defensa antiaèria, ni albergava unitat blindada i el que és més explicatiu no era línia de front i mancava d'equipaments militars. El mateix recalco de la matança de Badajoz, on indico l'heroisme de les tropes levantiscas del coronel Juan Yagüe i va negar el genocidi posterior a la ciutat denunciat ja en el seu moment pel periodista portuguès del Diari de Lisboa Mario Neves, testimoni ocular dels successos.

El seu reguitzell mentidera va prosseguir apuntant que els marroquins allistats molts d'ells forçosament en l'exercito Franco-Feixista es trobaven incorporades a unitats espanyoles i rebutjava aquest estatus als Internacionalistas , que eren part de les Brigades Mixtes de l'Exèrcit Popular de la Republica i no com la germans d'Hitler organitzats amb el seu propi estat major paral·lel.

Finalment títol a la Republica com a bolxevic i marxista totalitzant amb això a llibertaris, socialistes, liberals o el que és pitjor leninizando als conservadors i dretans però apoyantes del Front Popular, Miguel Maura, Porti-la Valladares o Ángel Ossorio i Gallardo. A la republica ho van sustentar no solament el PCE o el PSOE, alhora va obtenir el favor d'Esquerra Republicana, Unió Republicana, la CNT, el POUM, ERC, Partit Sindicalista, el Partit Galegista, la Unió Democràtica de Catalunya, el PNB, el Partit Republicà Conservador, el Partit del Centre Democràtic, el Partit Nacional Republicà, el Partit Republicà democràtic Federal, Acció Catalana, Acció Nacionalista Basca i fins al Cedista Dreta Regionalista Valenciana va emetre condemna i es va oposar al cop d'estat del 18 de Julio. Malgrat els crims i venjances populars dels mesos de Julio i Agost de 1936, que no del govern, la II Republica era una democràcia això si social i això no agrada als actuals neoliberals Merkelizados i de tronc de FET-JONS. El Franquisme montà un partit únic, manat per la voluntat del Generalísimo i aquells que van discrepar en les seves files se'ls va donar o presó o bandejà casos del carlista Fal Conde o el camisa blava Manuel Hedilla.

Després del col·loqui a Fernando Paz a Alemanya se li hauria enviat un funcionari a ordenis d'un jutge i processament per apologia del genocidi i el nazisme, que és l'igual prussià al Falangisme ibero.

Un altre cas espantós per a l'intel·lecte és el del "legionari d'albiñana" Hermann Tertsch que comparo a Franco amb el President català Companys i octubre de 1934 amb Julio de 1936. Primer Lluís Companys es dedicava als plets i Franco a arrasar cabilas de "moros". Segundo en 1934 Companys no s'aixeco en contra de la republica, sinó per una altra republica més federal diferent a la Dollfussiana que pretenia Gil Robles. Tercer Companys no va dissoldre els partits, ni sindicats ni declarà la llei marcial, Franco pronuncià un bàndol de guerra, il·legalitzà tot allò que tingués ideologia liberal o d'esquerres. Cambra el de Tarrós (Lleida) es va rendir al General Batet i el del Ferrol va començar una razzia feixista contra la població treballadora i progressista que s'allargo quaranta anys.

Aquest figurín de tertúlia ultra, justificà l'assassinat del màxim dirigent d'ERC, en el qual és bé recordar col·laborà la Gestapo. Algú s'imagina a Noruega apologistas de Vidkun Quisling insultant la memòria del resistent anti-nazi i heroi nacional Max Manus? Spain is Different.

Eduardo Andradas
Investigador Històric.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH