Vells parents

Redacció Catalunyapress

ROBERT PASTOR

Els dos partits centenaris d'Euskadi, el socialista i el nacionalista, són vells parents que no s'han portat gaire bé, més aviat s'han vist amb racança i com a rivals, fins i tot com a enemics, per anys i panys d'una història compartida i, de tant en tant, en col?laboració més o menys a contracor per afrontar un adversari, o una adversitat, comunes.

Així va passar durant la guerra del 36-39, units al govern encapçalat per José Antonio de Agirre, separats en la derrota a països diferents que els van acollir en l'exili; van tornar a anar plegats en la redacció i negociació de l'Estatut de Gernika del 1979, inclosos els diputats i senadors socialistes electes per Navarra.

Y es van tornar a trobar plegats, formant govern autònom, en temps d'Ardanza i de Ibarretxe.
L'accés al poder del PSE-PSOE, en un govern presidit per Patxi López amb el suport del Partit Popular va constituir un accident, quelcom excepcional, només possible per marginació jurídica de l'esquerra radical en els comicis corresponents.

Darrerament, PNB i PSE es tornen a trobar. El primer, començant pel lehendakari Iñigo Urkullu es troba en una situació de minoria relativa, sense un oferiment com el que Artur Mas va rebre d'Esquerra Republicana, i amb greus problemes de governabilitat i estabilitat. Vol dir que necessita un suport durador i fiable. No el pot trobar amb EH-Bildu, competidor més radical en la mateixa franja ideològica de l'electorat. Quan als socialistes, costa tancar les ferides obertes amb el que consideren (els nacionalistes) usurpació anterior del govern i, uns i altres, retrets i fins i tot insults gruixuts durant les campanyes electorals.

Tot i això, la política acaba obligant a fer estranys (en aquest cas no tan estranys) companys de llit. I les negociacions per tornar a la concòrdia bipartida, en un gabinet compartit o amb un acord de legislatura, continuen avançant. Per començar, el primer objectiu i el que sembla més proper és concordar una revisió de l'actual fiscalitat pròpia, però amb la voluntat d'arribar a un consens d'àmbit global.

En l'àmbit fiscal, però, han de superar un obstacle diferent, i és el de l'autonomia de les Hisendes Forals, de cadascuna de les tres diputacions, dominades, respectivament , el PNB (Biscaia), EH-Bildu (Guipúscoa) i PP (Àlaba), tot i que en aquesta darrera, els socialistes poden abandonar el suport als "populars".

En qualsevol cas, el retorn a l'entesa entre les noves generacions basques del socialisme i el nacionalisme històric, a més d'una solució d'emergència arribarà, si res no ho impedeix a última hora, amb provisionalitat garantida. Com passa a Catalunya amb CiU i PSC, també allà els dos partits històrics han patit una baixa en el suport electoral, entre desgast del poder, desafecció perla política, i el fort retorn de la coalició radical, tot i que aquesta comenci a rebre senyals de debilitament relatiu i progresiu.

De la resta, poc (més aviat res)n sembla que canvïi. El Tribunal Constitucional ha seguit l'informe de la Fiscalia i no deixarà sortir de la presó els líders de l'esquerra "abertzale" Arnaldo Otegi i Rafael Díez Usabiaga mentre no dictamini sobre la qüestió de fons del seu recurs d'empara. I el PNB, al pas que manté converses polítiques amb EH-Bildu, amb menys esperances ?i potser voluntat- que amb els socialistes, ha demanat ETA, tot seguint les darreres directrius publicades per la comissió de mitjancers internacionals, que lliuri les armes "a les institucions basques". No serà gens fàcil d'acceptar pels emplaçats i pel seu entorn, que veuen en el govern del PNB i en la policia autonòmica "col?laboriacionistes" amb l'Estat espanyol, en diversos graus segons el moment i la necessitat de marcar diferències.

Robert Pastor
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH