LA INSUPORTABLE LLEUGUERESA D'ESPANYA

Redacció Catalunyapress

Fornons

Espanya ha estat una idea que ha funcionat malgrat la seva fantàstica incongruència i lleugeresa des de fa ja alguns segles. Aquesta idea d'un Estat que englobava diversos sentiments nacionals i identitaris, formes d'entendre de la idea, del projecte comú, és a hores d'ara fragmentat.

Malgrat totes les vicissituds històriques viscudes per aquesta idea al llarg del temps, tot i havent superat les moltes contradiccions, errades i sentiments de vegades enfrontats i de vegades agermanats, la seva lleugeresa mal entesa la porta a la seva dissolució.

El problema rau, així ho crec, per un malentès en les relacions de poder. Totes les relacions de poder són, evidentment asimètriques, però una idea comuna no és (o hauria de ser) ni molt menys una relació de poder. Els projectes comuns es basen en una relació més o menys igualitària entre les parts i això, pobre Espanya, mai ha estat així. El poeta Maragall, ja en la seva oda a Espanya ens ho va dir, però de forma obstinada i lleugera Catalunya no ha estat escoltada i difícilment així pot ser considerada, compresa i estimada per la resta de fills (parafrasejant Maragall).

De vegades tinc la convicció que des dels Pirineus fins a l'estret de Gilbraltar tenim els habitants d'Ibèria un costum que ratlla l'absurditat: lo fàcil, ho fem difícil i lo difícil ho fem impossible. Crec sincerament que en la relació Catalunya i Espanya, cal d'una vegada canviar. I aquest canvi l'ha de fer, sobre tot, els dirigents de l'Estat espanyol. Considero que és fàcil sortir de la dinàmica del poder: estem en un estat de dret, en una democràcia, on l'expressió lliure dels ciutadans sobre la voluntat de pertànyer o no a un Estat o a una comunitat imaginaria més gran és un dret, no una violació d'un ordre (poder) establert.

Malgrat el deteriorament de les relacions, tot i que sembli impossible, es pot fer fàcil, des de el reconeixement de l'error, del menys preu vers a Catalunya. Pot tornar-se a recuperar i crear una nova voluntat de caminar junts si estem tots d'acord.
Espanya, allunyant-se de posicions absurdes, el primer que ha de fer és reconèixer (per que saber-ho ja ho sap) que sense Catalunya la idea d'Espanya no és possible: tant evident és que a la idea comuna dels pobles d'Iberia anomenada Espanya se li hauria de canviar el nom: sense Catalunya no pot existir Espanya per simple definició.

La grandesa d'Espanya no ha estat per que sigui una idea i un projecte sòlid, rocós. Ho ha esta per la seva liquiditat, per la seva mal?leabilitat, per ser contradictòria, per ser de vegades estranya. Ha fet que allò que semblava impossible fos difícil i en moments històrics com la transició ens portessin a lo fàcil, un projecte comú per a tots des del respecte i la consideració de tots i cada un dels seus components.

Espanya, has d'escoltar, la teva lleugeresa, la teva sordesa ens portarà a fer que allò que era fàcil sigui ara mateix difícil i de seguir així al final serà impossible.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH