Hisenda rebutja atribuir frau fiscal a la Infanta només per ser sòcia d'Aizoon

|

Infanta Cristina

L'Agència Tributària (AEAT) de Catalunya, mitjançant un informe en el qual dóna resposta a diverses de les peticions efectuades pel jutge José Castro quant a la necessitat d'aclarir si la Infanta Cristina va intervenir en suposades irregularitats fiscals, recalca que no pot considerar-se a la filla del Rei Don Juan Carlos cooperadora o partícip d'un delicte contra Hisenda "pel només fet" de ser sòcia no administradora de la mercantil Aizoon, en contra del criteri exposat per l'Audiència Provincial de Balears.

En un extens dictamen al que ha tingut accés Europa Press, l'AEAT incideix que per ser partícip en un delicte contra el fisc es requereix "una prèvia participació conscient dirigida a la defraudació, ben induint a l'autor a cometre el delicte, cooperant a la seva execució amb un acte sense el qual no s'hauria efectuat o cooperant a l'execució del fet mitjançant actes anteriors o simultanis", la qual cosa no va succeir en el cas de la Duquessa de Palma, segons l'AEAT.

"Cap d'aquestes formes de participació s'aconsegueixen pel només fet de disposar de la condició de soci no administrador", recalca el delegat especial de Catalunya, qui respon als dubtes suscitats per l'Audiència en l'acte pel qual deixava les portes obertes a la possible imputació de la Infanta per presumptes delictes fiscals i que apuntava al fet que tant Iñaki Urdangarin com la seva dona s'haurien beneficiat, com a socis al 50 per cent de la mercantil Aizoon, dels ingressos procedents de l'Institut Nóos així com dels diners suposadament defraudats a Hisenda a través de l'empresa de la qual tots dos eren copropietaris.

Davant el fet que el tribunal es preguntés per què en un informe anterior l'AEAT únicament imputava aquests ingressos il·lícits a la figura d'Urdangarin, Hisenda recalca que "el rellevant és determinar què soci va generar amb la seva activitat el guany" i, en aquest sentit, assevera que les retribucions abonades per labors d'assessorament a determinades entitats van ser atribuïdes al Duc perquè "va ser ell, amb contracte o sense contracte escrit, qui va desenvolupar aquesta activitat de conseller/assessor d'empreses multinacionals".

"Sent notori", afegeix l'informe, que "l'altre soci -Donya Cristina- no va exercir aquestes labors de conseller/assessor de multinacionals que van generar els rendiments". Segons els investigadors, el Duc "va interposar" aquesta mercantil per facturar tant aquests serveis com uns altres "de caràcter personalísimo", com el servei domèstic, que gens tenien a veure amb l'activitat d'Aizoon, tot això amb l'objectiu de reduir la seva pròpia tributació a la declaració de l'IRPF.

En aquesta mateixa línia, l'AEAT apunta que "no és cert" que en aquell anterior informe prengués en consideració els ingressos d'Aizoon i "els hi hagi imputat només a un dels dos socis -Urdangarin- i no hagi imputat gens a l'altre", aclarint, en contra de les afirmacions de l'Audiència, que aquesta afirmació és "inexacta" posat que Hisenda "no ha aixecat cap vel d'Aizoon (...) ni ha dit que calgui prendre els seus ingressos i imputar-los-hi als seus socis, siguin un o dos".

"Tampoc ha dit que aquesta societat hagi estat constituïda amb finalitat defraudatòria", precisa respecte a l'acte del tribunal de la Secció Segona. Per contra, subratlla que les conclusions a les quals va arribar anteriorment sobre Aizoon "és una simple operació de determinació del veritable perceptor d'una renda, i fiscalment s'actua així sempre amb independència que la societat utilitzada com a pantalla per a aquests cobraments tingui activitat real o no", per la qual cosa "no se li pot denominar aixecament del vel societari".

Els inspectors d'Hisenda incideixen que les afirmacions contingudes en l'acte "parteixen d'una errònia premissa" que "han de ser esclarides", insistint que les activitats suposadament il·lícites "són només imputables a un dels socis d'Aizoon, que és don Iñaki Urdangarin".

NO ES MANIFESTA SOBRE ELS DINERS DESTINATS A REFORMAR EL SEU PALAUET


Finalment, respecte a l'afirmació del tribunal que els Ducs de Palma es van beneficiar dels ingressos il·lícits i, amb coneixement del seu origen delictiu, els van destinar a despeses particulars com la reforma de l'habitatge familiar dels Ducs, l'AEAT subratlla que "no farà manifestació alguna per no venir referits [aquests pronunciaments] a delictes contra la Hisenda pública".

I és que, segons recalcava l'Audiència, els diners que de forma presumptament irregular va percebre Aizoon des de Nóos no es va quedar en el compte de la primera entitat, sinó que es va destinar a despeses particulars del matrimoni, com la reforma del seu habitatge familiar, amb el seu possible "coneixement de l'origen il·lícit i delictiu" d'aquests fons.

La Sala incidia així mateix en què, si bé la Infanta podia desconèixer l'origen il·legal dels diners públics, quant a que "provenia d'un delicte de malversació o de frau", la qual cosa resulta "més dubtós" per als magistrats de la Secció Segona és que "desconegués que aquests ingressos podien suposar un delicte contra la Hisenda Pública" posat que Nóos, encara que declarava al fisc, no pagava l'impost de societats per constar inscrita com a societat sense ànim de lucre.

En aquesta mateixa línia, l'Audiència assenyalava que la Infanta "hauria de saber o conèixer que Aizoon era una societat pantalla i que el seu marit la utilitzava per defraudar a Hisenda", tant en el que a l'impost de societats es refereix com respecte a l'IRPF, i que "s'ha enriquit amb contractes il·legals i diners públics per factures girades per Aizoon a Nóos".

Els magistrats recalcaven que mentre Urdangarin era l'administrador d'Aizoon, la seva dona tenia el control funcional de la societat en ser titular del 50 per cent del capital social, motiu pel qual "podria estar en condicions d'impedir la defraudació" a l'hora de presentar les declaracions de l'impost de societats dels anys 2006, 2007 i 2008.

LA INFANTA VA PODER DEMANAR QUE "ES REGULARITZÉS LA SITUACIÓ TRIBUTÀRIA"


D'acord amb aquest plantejament, el tribunal assenyalava que a partir de març de 2006 -quan la Infanta va deixar la junta directiva de Nóos, de la qual era vocal- o mesos abans "ja hauria de saber que Aizoon no era una societat de professionals i que ella i el seu marit la utilitzaven per defraudar".

Així, sostenia que, com a sòcia de la mercantil i "tenint possibilitat de controlar la gestió, va poder haver convocat Junta de la societat i revocat poders al seu marit o comanda que es regularitzés la situació tributària". "Però no ho va fer i Aizoon va rebre diners públics i privat defraudat societats -es van desgravar despeses i amortitzacions no deduïbles- i impost sobre la renda", assenyala.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH