Els tics nerviosos poden ser símptoma d'un trastorn d'ansietat social

 

L'aparició de tics nerviosos és, en ocasions, una manifestació d'una fòbia social o un trastorn d'ansietat social, "caracteritzat per un temor als altres", assenyala el president de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Ansietat i l'Estrès (SIGUIS), Antonio Cano, qui assegura que, en general, els tics nerviosos apareixen en adults que ja els van patir en la infància.

El tic nerviós és una característica, "d'una banda, apresa, i per un altre, biològica", indica aquest expert a Europa Press, qui assegura que existeixen "persones amb més propensió a desenvolupar un tic i unes altres amb menys".

"Una vegada que ho desenvolupen, la seva aparició s'intensifica si hi ha estrès. Quan una persona tendeix a tenir un tic i ha d'atendre a moltes tasques d'una gran exigència s'incrementa la probabilitat que aparegui o reaparegui així com que augmenti la freqüència dels seus tics nerviosos", resumeix.

En altres casos, l'aparició de tics pot deure's a altres "circumstàncies subjectives" o a la síndrome de Tourette, un trastorn neuropsiquiátrico que apareix en la infància i que està caracteritzat per aquest tipus de manifestacions.

"Es caracteritza per la contracció involuntària dels músculs de manera molt intensa. És el principal problema però pot produir una disfunció important en la persona que ho presenta", assenyala aquest expert.

Aquestes manifestacions "milloren quan aquesta persona està tranquil·la o mitjançant tècniques de relaxació o de reestructuració cognitiva", indica. "En general, les tècniques cognitives tendeixen a millorar el malestar subjectiu i a disminuir l'activació fisiològica, la qual cosa repercuteix en la disminució de la freqüència i intensitat dels tics", assegura.

Amb tot, reconeix que la incidència de tics nerviosos en la població és baixa i al·ludeix a un estudi català realitzat en població universitària que revelava que solament el 6,4 per cent dels alumnes van declarar tenir algun tic nerviós.

LLEVAR IMPORTÀNCIA

El president de SIGUIS lamenta que "hi hagi una tendència generalitzada" al fet que els tics nerviosos "empitjorin" perquè, moltes vegades, es tendeix a donar "més importància" a aquestes molèsties del que de debò les tenen. "En prestar-les més atenció, les activem més i, això que ens molestava, augmenta la seva freqüència i intensitat", sosté.

Amb tot, Cano aposta per acudir on el professional "sempre que un senti que el que li succeeix és desagradable i vulgui disminuir aquest malestar i la freqüència dels seus tics".

Sobre si un adult que mai hagi patit un tic nerviós durant la seva infància pot sofrir algun, aquest expert considera que és un cas rar. "El normal és que si apareix un petit tic en l'edat adulta és durant un període de molt estrès", diu.

I, en aquest sentit, posa com a exemple "un petit tremolor" en la parpella de l'ull, que té "poca intensitat", que no sol ser "molt molest, i que desapareix "en períodes de menys estrès".

En general, reconeix que els tics nerviosos "són variats", encara que solen manifestar-se principalment en la cara, doncs en ella hi ha "una gran quantitat de músculs i terminacions nervioses".

Per a aquest expert, aquestes manifestacions poden generar cert estigma social. "Algunes persones poden posar-se nervioses davant la presència d'aquestes contraccions musculars no voluntàries", assegura.

A més, quan una persona està nerviosa, tendeix haver-hi un "cert grau de malestar" al seu al voltant. "Algunes persones podrien ser poc comprensives i quedar-se amb que és alguna cosa desagradable", postil·la.

EL BRUXISME PODRIA CONSIDERAR-SE UN TIC

En relació a si el bruxisme podia catalogar-se com un tic nerviós, aquest expert afirma que, en certa manera, sí. "Són contraccions musculars involuntàries però que tenen altres característiques especifiques que ho diferencien dels tics", argumenta.

D'aquesta manera, el bruxisme consisteix a fregar les dents superiors i inferiors durant el somni. Mentre "que els tics es produeixen habitualment durant el dia", afegeix.

A més, explica que ambdues problemàtiques tenen unes "conseqüències diferents" i, així, precisa que els tics deriven en problemes socials, i el bruxismo, en físics, com a desgast de les dents.

No obstant això, en les seves paraules, hi ha persones que tendeixen a estrènyer les dents durant el dia i no pateixen bruxisme a la nit. "No té perquè donar-se ambdues circumstàncies", postil·la aquest expert, per després afirmar que aquestes persones, a conseqüència d'aquesta pràctica, sofreixen mal de cap i en la mandíbula per la tensió que pateixen.