dimecres, 3 de març de 2021

"Els Borbons sempre han estat uns puters"

|

loperena

Carmen P. Flores

Acaba de sortir a la venda el llibre "El poder nu", escrit per Josep Maria Loperena. Al llarg de 382 pàgines, l'autor fa una crònica de sàtrapes, reietons i altres redemptors de la humanitat. És un relat de tot allò que li va ser vetat abans i durant la democràcia. És un llibre amè, en molts capítols divertit, però té un pòsit de decepció d'algú que ha lluitat per aquest tòpic que no passa de moda "per un món més just, més solidari més lliure, en definitiva, per un món millor". Amb ell hem volgut parlar obertament del seu llibre

--Perquè ha escrit aquest llibre?
-- Ha arribat un moment en què ja m'he cansat d'estar censurat tota la vida: des de l'escola, en el periodisme, en el teatre i fins i tot en el cinema. Quan va arribar la democràcia, a les redaccions dels diaris et deien que hi havia tres coses que eren intocables: el rei, l'Església i els militars, així que no podia escriure sobre aquests temes. Bé, m'anava mantenint escrivint articles d'opinió, com a tertulià a la TV i a ràdio, etc. Fins un dia que, en el programa d'en Josep Cuni, a TV3, vaig fer públics els tretze càrrecs, amb els seus sous inclosos, que tenia la senyora de Montilla, que cobrava més que el seu marit, essent aquest president de la Generalitat. No em van dir res, però en poc temps vaig haver de deixar de col?laborar en tots els mitjans públics del Tripartit. No em van cridar més. Més tard, a RAC1 -del grup editor de La Vanguardia-, em van fer fora perquè havia explicat l'embolic de Barbara Rei amb Joan Carles. Llavors, vaig dir, ja n'hi ha prou, ara escriuré un llibre explicant tot el que és i se, sense censura, peti qui peti-..

--Despulla tots els poders?
-- Si, parlo del poder de la República, que és l'autèntic, perquè raja de la voluntat popular; del poder de la Monarquia; del poder robat que és el de Franco, i també una mica dels sindicats. Tothom no és corrupte, evidentment, però és ben cert que hi ha gent aprofitada. El cas de l'esposa d'en Montilla, per exemple, pot ser legal, però és immoral, quan saps que hi ha gent que no pot menjar, i no vull ser un demagog. Aquests són els personatges que surten al meu llibre, no vull dir que siguin corruptes, sinó uns aprofitats. Parlo dels altres poders, el legislatiu, l'executiu, el poder de l'Església i, naturalment, del poder del poble i dels aprofitats i de trepes- Vaja, de tots ells.

--Qui són els trepes que surten en el seu llibre?
-- Són aquells que volen arribar dalt de tot, sigui com sigui, però a l'estil Maquiavel. Aquí, en política, n'hi ha molts. En el llibre els analitzo, amb nom i cognoms. Són a la en política per grimpar, per escalar. L'exemple més clar el trobem en Carmen Chacón. I un altre exemple pot ser Montserrat Nebreda.

--Totes dues són dones. Si precisament el poder està en mans dels homes, com és possible?
-- He esmentat dos exemples, dona, però al llibre hi surten molts homes. Parlo del Clan de la Truita, els de Suresnes, és a dir Felipe i la seva colla. No dubto de la seva honestedat, però els altres volien el poder pel poder i per beneficiar-se'n ells... El mateix passa amb Aznar i els seus nois, els Arriola, Miguel Ángel Rodríguez, Miguel Angel Cortés. Tots ells eren uns trepes de pronòstic. El mateix que alguns sindicalistes. Els sindicats majoritaris estan subvencionats pel govern de torn...

--I els comunistes, no?
-- No, perquè no han aconseguit mai el poder i "el poder corromp"

--Però en els ajuntament si que hi són?
--D'acord, però no filis tan prim. Fins als ajuntaments no hi arribo

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH