"Estem preparats per fer el camí a la independència"

|

aralarbildu

EA, Alternatiba, Aralar i Abertzaleen Batasuna (AB) han destacat en la localitat basc-francesa de Donazaharre "l'objectiu infrangible d'Euskal Herria de ser nació a Europa".

A més, han demanat "a Madrid i París que es moguin", i han reclamat "una pau veritable sense vencedors ni vençuts", la legalització de partits i la creació d'una taula de diàleg "sense exclusions".

En un document --llegit en castellà, basc i francès per la portaveu de l'esquerra abertzale, Maribi Ugarteburu, la representant d'EA, Ikerne Badiola, el dirigent d'Alternatiba, Josu Estarrona, el membre d'Aralar, Dani Maeztu i el dirigent d'AB, Joseba Garay--, destaquen que l'Aberri Eguna de 2012 se celebra "en un context històric molt especial", ja que aquest any es recorda "el 500 aniversari de la conquesta de Navarra de 1512". "Nafarroa és el símbol històric d'una Euskal Herria unida i sobirana", asseguren.

A més, assenyalen que, amb motiu del Dia de Pàtria Basca, volen "fer saber a tothom que els bascos" segueixen "dempeus i ferms, preparats per fer el camí que porti a la independència".

El text es refereix també a la commemoració del 75 aniversari del bombardeig de Guernica de 1937, quan "les forces feixistes van intentar destruir Guernica, símbol de la llibertat dels bascos". "Però els atacs i el sofriment no han fet més que augmentar l'ímpetu i la set de llibertat del nostre poble, i 75 anys després, Euskal Herria segueix viva", afegeixen.

Camí de la pacificació

Els representants de l'esquerra abertzale, EA, Alternatiba, Aralar i AB han subratllat "el sentit i la importància especial" d'aquest Aberri Eguna que es desenvolupa "quan s'ha fet un pas important en el camí de la pacificació".

"La declaració de l'organització ETA responent al requerit per la Conferència de Pau d'Aiete i al primer punt de l'Acord de Guernica, ha retornat l'esperança a la nostra societat i ha posat les bases per a un nou temps", han assegurat.

No obstant això, han precisat que, "encara que encara queden molts passos importants per donar", no poden "deixar de citar els acords que s'han adoptat i les iniciatives que s'han dut a terme en els temes de víctimes i presos, encara que hagin estat unilaterals".

"És un clam que el nostre poble necessita exercir el dret a decidir i que no es poden oblidar les reivindicacions dels presos bascos, de les víctimes i les ànsies de pau de la societat", han assegurat.

Així mateix, han precisat que "tampoc es pot oblidar, en aquesta greu crisi sistémica" que es pateix, "el clam dels bascos d'actuar com a societat unida per convertir en realitat la construcció nacional i la transformació social".

Per això, han reivindicat "els mateixos drets que tenen les altres nacions del món i d'Europa, ni més ni menys". "Estem submergits en un context polític ple de símbols i oportunitats, i en aquest Aberri Eguna del 2012, les cinc forces polítiques reivindiquem un nou temps que porti pau i llibertat a Euskal Herria", ha afegit, per precisar que, "perquè aquest nou temps es materialitzi al més aviat possible, ens hem de moure tots, actuant amb valentia".

Objectiu inquiebrantable


En aquest camí "cap a la pau i la llibertat", han assenyalat "que Euskal Herria té un objectiu ferm i infrangible de ser una nació a Europa". Després d'insistir que, al Regne de Navarra, "que va anar un estat europeu, li van arrabassar per la força la seva independència fa 500 anys", han afegit que els bascos volen la seva sobirania "dins de la seva voluntat de ser independents".

"Reivindiquem que Euskal Herria serà una nació sobirana a Europa. El full de ruta dels abertzales en el camí de la independència serà treballar i donar passos cap a davant responent als problemes i necessitats del dia a dia, i sempre sense cap tipus d'exclusió", han destacat.

En aquesta línia, el manifest subratlla que "Euskal Herria reivindica una pau veritable i la solució política, una pau sense vencedors ni vençuts i que obri la via a la consecució de tots els drets: dret a decidir, drets humans i els drets civils i polítics".

"Euskal Herria té dret a decidir la seva estructura i futur polític en pau. En aquest Aberri Eguna del 2012, reivindiquem aquest dret tendint la mà per la pau", afegeix.

Legalització i taula de partits

Per això, reclama "diàleg polític" com a "conseqüència irrechazable de la pluralitat i del respecte democràtic". "A dia d'avui, és fonamental la legalització de tots els partits i la creació d'una taula de partits perquè es doni el reflex del diàleg polític, entre altres coses, perquè tots els partits estiguin en condicions d'igualtat, perquè en les institucions actuals no estan representats tots els partits", indica.

D'aquesta forma, realitza una crida "a tots els agents polítics d'Euskal Herria a submergir-se en un procés de diàleg sense cap tipus d'exclusió".

Així mateix, es dirigeix "a Madrid i París en aquest Aberri Eguna" per dir-los que "ha arribat l'hora de moure's i que assumeixin les seves responsabilitats en aquest nou temps que s'està obrint".
SUPORT INTERNACIONAL

L'esquerra abertzale, EA, Alternatiba, Aralar i AB han agraït "tots els suports i adhesions que puguin arribar a nivell internacional perquè a Euskal Herria el procés de pau pugui avançar".

"Subratllem la responsabilitat amb la pau i la normalització política que estan demostrant les institucions europees i els convidem a ser agents actius en el procés que estem vivint", han manifestat.

Així mateix, s'han reafirmat en el seu objectiu de la construcció d'Euskal Herria perquè "és una realitat que, a dia d'avui, es troba dividida en dos estats, una realitat oprimida des de molts àmbits".

Les cinc formacions han destacat "la situació de negació" que el País Basc-francès per part de l'Estat gal, mentre que, dins de l'Estat espanyol, els bascos es troben "dividits" en dos marcs jurídics.

"Per sobre de divisions i negacions, adoptem el compromís d'activar a favor de la construcció d'Euskal Herria a totes les forces abertzales i d'esquerres de tota Euskal Herria, para, pas a pas, convertir en realitat el nostre projecte estratègic 'Zazpiak Bat'", han indicat.

Ugarteburu, Badiola, Estarrona, Maeztu i Garay han afirmat que "Euskal Herria té dret a decidir la seva estructura i futur polític en llibertat i té dret a la consecució de la sobirania política i social".

En aquesta línia, han afirmat que el lema de 'totes les persones, totes les idees i tots els projectes' que han defensat "d'una manera conjunta durant tants anys, ha de tenir unes conseqüències i un ressò social en aquesta difícil i injusta crisi que estem vivint".
BASC

En aquesta jornada, no han volgut oblidar al basc com a "pilar fonamental" que caracteritza al poble basc. "En aquests dies en els quals recordem el 500 aniversari de la conquesta del Regne de Nafarroa, no podem oblidar que l'euskara 'Lingua Navarrorum' és el que uneix al nostre poble", han apuntat.

Per això, han exigit que sigui "llengua oficial en tota Euskal

Herria", des de la defensa "de l'acceptació de la pluralitat" que és "totalment necessària".

"Entenem l'euskara com una eina per a la integració, ja que ha estat el fil que ha unit durant segles les diferents realitats i ho pot ser també en el futur. En aquest segle XXI, i com a abertzales que som, considerem fonamental la lluita a favor de l'euskara que és la nostra llengua nacional", han conclòs.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH