Els sindicats acusen al Govern de "criminalitzar" als aturats
P. Alegre.- Els sindicats han atacat al Govern per canviar la manera de pagament de la Renda Mínima d'Inversió (RMI) en ple agost i han acusat a l'executiu català de "falta de sensibilitat absoluta", mentre que fonts governamentals han assegurat que el 65% dels sol·licitants ja han cobrat el seu xec.
Redacció
|
dijous, 11 de agost de 2011, 19:21
P. Alegre.- Els sindicats han atacat al Govern per canviar la manera de pagament de la Renda Mínima d'Inversió (RMI) en ple agost i han acusat a l'executiu català de "falta de sensibilitat absoluta", mentre que fonts governamentals han assegurat que el 65% dels sol·licitants ja han cobrat el seu xec.
Els sindicats entenen que la decisió del Govern de canviar la manera de pagament de la RMI, fins ara per mitjà d'una transferència bancària, a xecs no busca lluitar contra el frau, sinó "criminalitzar" als aturats i a aquelles persones que no poden aconseguir ingressos econòmics.
Segons CCOO, el Govern ha demostrat una "falta de sensibilitat absoluta" i ha lamentat que s'ha actuat amb total premeditació, en dur-se a terme aquest canvi en el mes d'agost amb "l'única voluntat de transmetre a la ciutadania que els beneficiaris de la renda mínima cometen frau", ja que si no els han localitzat al domicili que consta en els expedients a l'hora de lliurar-los el taló, s'han donat per fet que no viuen a Catalunya, per la qual cosa no podrien cobrar el xec.
Per a la UGT, hi ha altres mesures més efectives, com la lluita contra el frau fiscal, assenyalant que els seus 16.000 milions representen el 22,3% del producte interior brut (PIB) de Catalunya; i ha demanat al Govern que rectifiqui. Així mateix, ha criticat que es limiti la prestació a cinc anys i al salari mínim interprofessional, i que la seva quantia total es condicioni a la disponibilitat pressupostària del Govern.
Des de la CGT s'ha desmentit l'afirmació d'Enric Colet, Secretari General d'empreses de la Generalitat, qui aquest dijous a Catalunya Ràdio ha atribuït a problemes del correu certificat la demora en el pagament de les ajudes; afirmació que han qualificat d'"impresentable".
La comissió de CGT en Correus considera que "utilitzar com escusa els possibles fraus, per a canviar la forma de pagament de les prestacions de 34.000 persones i complicar la vida als més necessitats que depenen de 420 euros per subsistir, demostra molt poca qualitat, tant humana com a política, per a algú que ostenta un càrrec públic i amb un bon sou". A més, han comptabilitzat en més de 85.000 euros el cost d'enviar totes les cartes certificades.
Mas defensa els canvis
Segons CCOO, el Govern ha demostrat una "falta de sensibilitat absoluta" i ha lamentat que s'ha actuat amb total premeditació, en dur-se a terme aquest canvi en el mes d'agost amb "l'única voluntat de transmetre a la ciutadania que els beneficiaris de la renda mínima cometen frau", ja que si no els han localitzat al domicili que consta en els expedients a l'hora de lliurar-los el taló, s'han donat per fet que no viuen a Catalunya, per la qual cosa no podrien cobrar el xec.
Per a la UGT, hi ha altres mesures més efectives, com la lluita contra el frau fiscal, assenyalant que els seus 16.000 milions representen el 22,3% del producte interior brut (PIB) de Catalunya; i ha demanat al Govern que rectifiqui. Així mateix, ha criticat que es limiti la prestació a cinc anys i al salari mínim interprofessional, i que la seva quantia total es condicioni a la disponibilitat pressupostària del Govern.
Des de la CGT s'ha desmentit l'afirmació d'Enric Colet, Secretari General d'empreses de la Generalitat, qui aquest dijous a Catalunya Ràdio ha atribuït a problemes del correu certificat la demora en el pagament de les ajudes; afirmació que han qualificat d'"impresentable".
La comissió de CGT en Correus considera que "utilitzar com escusa els possibles fraus, per a canviar la forma de pagament de les prestacions de 34.000 persones i complicar la vida als més necessitats que depenen de 420 euros per subsistir, demostra molt poca qualitat, tant humana com a política, per a algú que ostenta un càrrec públic i amb un bon sou". A més, han comptabilitzat en més de 85.000 euros el cost d'enviar totes les cartes certificades.
Mas defensa els canvis
Escriu el teu comentari