dimecres, 13 de novembre de 2019

"Brossa ens ha donat una manera de treballar diferent"

|

P. Alegre.- Tenen entre 23 i 26 anys, però fa més de 10 anys que es reuneixen a Barcelona per gaudir del teatre, una passió que els va seduir de molt joves i de la qual intenten sobreviure. Acaba de celebrar la seva primera dècada i ara, la companyia 'Els pirates Teatre', estrena una nova obra, 'El Darrer Triangle', que els torna a submergir al món de Joan Brossa. El director de l'obra, Adrià Aubert, i els seus quatre intèrprets, Laura Aubert, Bernat Cot, Núria Cuyàs i Laura Pau; expliquen les seves sensacions abans de l'estrena. L'obra es representa a la sala 'Círcol Maldà', els dimarts i dimecres fins al 29 de juny.

Fa poc que Els Pirates Teatre ha complert 10 anys, com s'origina la companyia?
--Bernat. Fa 14 anys, tots cantàvem en diferents corals de Barcelona i vam anar a parar a un projecte de l'Ajuntament de Barcelona i altres entitats que es deia 'Òpera secundària', els nens protagonistes de la qual va resultar que érem nosaltres, que llavors no ens coneixíem de res. Allí ens vam conèixer, durant dos anys, i després l'Adrià i el Jofre, que estudiaven junts a l'Institut, ens van cridar a tots i ens van proposar fer un musical. A partir de llavors, mig en broma i mig en sèrio, i després de dos anys de trobar-nos els caps de setmana, va aparèixer el musical 'Els Pirates'. A partir d'aquí hem anat evolucionant, alguns hem entrat a 'L'Institut del teatre' i ens hem anat professionalitzant, però tot va néixer d'això, d'una trobada en un projecte de la ciutat de Barcelona.

--A la vostra web dieu que vau rebre el suport de la vostra família. Sent tan joves, això no és molt normal...
--Bernat. Quan vam fer l'Òpera jo tenia 11, 12 anys i quan vam començar a assajar 'Els Pirates', 14, 15, 16 anys. Necessitaves suport, perquè hi havia moltes altres coses que fer.
--Núria. I, molt important també, que sempre els hem agraït, és el suport logístic, perquè llavors cap tenia carnet, quan havíem de fer una bolo ens venien a buscar, ens ajudaven a carregar i descarregar...
--Laura Aubert. I fent els decorats i tot, a casa d'uns, dels altres. I a nivell econòmic també.
--Laura Pau. Jo crec que a nivell de diners tampoc ens han hagut d'ajudar, perquè de seguida vam començar a fer bolos i a fer diners. A partir d'un moment donat, deu fer ja set anys, vam decidir crear una associació perquè qualsevol que volgués, amics, família o gent que ens començava a seguir, es poguessin fer socis i amb una quota de 25 euros l'any tenen descomptes en les nostres representacions. Sempre ens hem finançat sense haver de posar nosaltres diners. Hem tingut molt poques subvencions. Quan érem petits en demanavem i ara hem tornat a demanar-ne, però hem estat molts anys sobrevivint del que guanyàvem en els bolos, que tampoc era tant; i ara fa dos anys que hem llogat el local, que suposa moltes despeses més, malgrat que tenir un local estable on assajar ens ha fet créixer com a companyia.

"Tots hem de fer molts esforços per viure d'això"

--¿Dóna per viure el teatre?
--Laura Pau. Si, dóna per malviure, no per fer-se ric.
--Nuria. Home, en aquests moments, nosaltres no podem viure de la companyia.
--Laura Aubert. Estem invertint en un projecte per poder viure de la nostra companyia en el futur.
--Adrià. Tot i això, en general, és molt difícil viure del teatre. Hi ha molta gent del món del teatre que no pot viure d'això.
--Laura Pau. Però més o menys, tots anem vivint d'això, treballant també fora de la companyia.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH