La Generalitat distingeix Iñaki Gabilondo amb el Premi Blanquerna
El lliurament del guardó tindrà lloc al Círculo de Bellas Artes de Madrid, el proper 18 d'octubre de 2010.
La pròpia diversitat catalana i les seves particularitats han merescut, per la seva part, puntual atenció tant a nivell informatiu com d'opinió. Tampoc no s'ha estalviat la crítica ni la controvèrsia envers algunes posicions catalanistes quan ha considerat que aquestes eren qüestionables, però sempre s'ha manifestat des del respecte i l'esperit constructiu.
Compromès amb la defensa dels drets i les llibertats de la ciutadania, Gabilondo ha fet dels seus diferents programes una finestra oberta a la diversitat de la societat espanyola, a la seva pluralitat i a la convivència entre les comunitats nacionals amb identitats diferenciades. En coherència amb la seva manera de ser, pensar i treballar, ha reconegut la importància pretèrita i present del paper de Catalunya en la política espanyola. Va presentar, en termes sempre respectuosos, l'aportació del catalanisme polític a la transició de la dictadura a la democràcia i a la construcció de l'Estat de les Autonomies. Els darrers anys ha defensat el dret de les institucions catalanes de proposar un nou avenç en el seu autogovern i la defensa de la seva identitat nacional.
XVII Premi Blanquerna
El Premi Blanquerna l'atorga cada any la Generalitat de Catalunya, a través de la seva Delegació a Madrid, per tal de reconèixer la tasca d'aquelles persones o entitats que s'han distingit per la seva contribució, en l'àmbit de la seva activitat, al desenvolupament, la promoció, el coneixement o la projecció de Catalunya.
El jurat de la XVII edició del Premi Blanquerna està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i integrat pel delegat del Govern català a Madrid, José Cuervo, como a vicepresident.
El primer Premi Blanquerna es va concedir l'any 1993 a Fernando Lázaro Carreter. Des de llavors, han estat distingits Adolfo Suárez (1994), Federico Mayor Zaragoza (1995), Octavio Paz (1996), Joaquín Ruiz-Giménez (1997), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (1998), la Residencia de Estudiantes de Madrid (1999), José María Martín Patino (2000), Javier Tusell (2001), Jorge Semprún (2002), el Poble de Madrid, en homenatge a les víctimes dels atemptats de l' 11 de març (2004), la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza (2005), Antonio Garrigues Walker (2006), el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo (2007), l'empresària Esther Koplowitz (2008) i la Comissària Europea Benita Ferrero-Waldner (2009).
Escriu el teu comentari