Torna el frenesí de la percussió africana de Camut Band

|

Si mai no els heu vist ni sentit, segurament serà difícil que us feu una idea de l'espectacularitat del seu ritme. Camut Band, amb trenta anys d'experiència, torna al teatre Goya amb el mateix espectacle que ja va presentar l'any passat, La vida és ritme, tot i que amb algunes innovacions, després d'haver voltat per mig món recollint molt bones crítiques.

El xou comença amb un ball sobre un tambor. La percussió africana a velocitat frenètica és la base d'aquest espectacle (de fet, de tots els seus espectacles), barrejada amb claqué modern, ball sobre sorra, veu i interacció amb el públic. I com a instruments utilitzen el djembe, el thioung, l'udu, una taula, caixes de fusta, bidons de metall, instruments aquàtics, un piano, les sabates de claqué i les cordes vocals.

Aquest cop el solista de claqué és el francès Jérémie Champagne, acompanyat de la resta de ballarins i actors de la companyia: Pau Compte, Néstor Busquets, Jep Meléndez, Guillem Alonso i els tres directors; és a dir, Lluís Méndez, Rafael Méndez i Toni Español.

"El primer cop que ho vam plantejar no em pensava que el claqué i el tambor africà podien funcionar", explica Toni Español, que va tenir la idea de fer de la percussió africana la base dels espectacles de la companyia després de passar uns anys a Àfrica absorbint els ritmes de la música i els instruments del continent.

Més informació

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH