Oberta una nova via per al tractament de càncer de pulmó
EP.- El Grup d'Oncologia Experimental que dirigeix Mariano Barbacid en el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) ha descobert que inhibir o eliminar l'enzim Cdk4 causa la mort de cèl·lules tumorals de pulmó portadores del gen mutat K-Ras.
Redacció
|
dilluns, 19 de juliol de 2010, 13:44
EP.- El Grup d'Oncologia Experimental que dirigeix Mariano Barbacid en el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) ha descobert que inhibir o eliminar l'enzim Cdk4 causa la mort de cèl·lules tumorals de pulmó portadores del gen mutat K-Ras.
La troballa, que es publica en l'últim nombre de 'Cancer Cell', obre una via per buscar nous tractaments per al càncer de pulmó.
Es tracta d'un fenomen al que es denomina letalidad sintètica (synthetic lethality, en anglès), un terme amb el qual es coneix a aquelles situacions en les quals dues mutacions o alteracions, que per si soles no ocasionen dany a l'organisme, tenen efectes letals en combinar-se entre si.
Segons explica Barbacid, "si s'aplica aquest concepte a les cèl·lules tumorals es tracta de trobar alteracions secundàries que, unides a la mutació oncogénica ja existent en aquestes cèl·lules, els causi la mort".
"Aquesta segona alteració, segons el concepte de letalidad sintètica, no ha de causar efectes negatius per si sola i podria existir en les cèl·lules normals. En la pràctica clínica, aquesta segona alteració consistiria en la inhibició d'una determinada activitat cel·lular --per exemple, una diana terapèutica-- sense causar dany a les cèl·lules normals", apunta.
El descobriment en qüestió és la letalidad sintètica entre l'oncogén K-Ras i l'eliminació o inhibició de l'enzim Cdk4. La importància d'aquesta troballa radica que aquesta segona alteració, la que causa la "letalidad sintètica" de les cèl·lules tumorals portadores de l'oncogén K-Ras, és l'eliminació de l'enzim Cdk4, pel qual és possible el desenvolupament d'inhibidors selectius amb potencial terapèutic.
En aquesta investigació, l'equip de Barbacid descriu com en un model murino d'adenocarcinoma de pulmó, l'eliminació de l'enzim Cdk4 per mètodes de manipulació genètica causa una senescencia immediata en les cèl·lules tumorals que no permeten el subsegüent desenvolupament del tumor. Per contra, l'eliminació de l'enzim Cdk4 no causa cap dany a les cèl·lules normals del pulmó, és a dir, no causa efectes adversos.
Una vegada establerta aquesta inesperada connexió --és a dir, la letalidad sintètica-- entre l'oncogén K-Ras i l'enzim Cdk4 en adenocarcinomas de pulmó, els investigadors van provar l'efecte antitumoral d'un inhibidor selectiu de Cdk4 desenvolupat per la multinacional Pfizer i que ja ha estat provat sense èxit en assajos clínics contra limfomes i tumors de mama.
Com succeïa amb l'eliminació de l'enzim Cdk4, la seva inhibició també tenia un efecte anti-tumoral molt important, si ben no complet, potser a causa que la inhibició de Cdk4 causada per aquest compost no és total.
Una vegada coneguts aquests resultats, s'estan engegant diversos assajos clínics --inclosos assajos coordinats des del Programa d'Investigació Clínica del CNIO dirigit pel doctor Manuel Hidalgo-- per provar aquest inhibidor de Cdk4, així com altres inhibidors mes potents que estan sent desenvolupats per altres multinacionals farmacèutiques.
Malgrat l'interès despertat per aquests resultats, Barbacid vol deixar ben clar que aquests resultats representen "tan sols una indicació d'un fenomen biològic no predictible amb els coneixements existents, però en cap moment garanteix que aquestes observacions puguin ser reproduïdes en pacients amb adenocarcinoma de pulmó per molt sofisticat que siguin els models murinos en els quals s'han dut a terme aquestes investigacions".
A més, Barbacid adverteix que "els tumors utilitzats en aquest treball científic són menys agressius que els tumors que solen presentar els pacients de càncer de pulmó". "Per tant és molt probable que per poder observar un efecte terapèutic amb els inhibidors de Cdk4 en assajos clínics sigui necessari combinar-los amb altres teràpies", va concloure.
Es tracta d'un fenomen al que es denomina letalidad sintètica (synthetic lethality, en anglès), un terme amb el qual es coneix a aquelles situacions en les quals dues mutacions o alteracions, que per si soles no ocasionen dany a l'organisme, tenen efectes letals en combinar-se entre si.
Segons explica Barbacid, "si s'aplica aquest concepte a les cèl·lules tumorals es tracta de trobar alteracions secundàries que, unides a la mutació oncogénica ja existent en aquestes cèl·lules, els causi la mort".
"Aquesta segona alteració, segons el concepte de letalidad sintètica, no ha de causar efectes negatius per si sola i podria existir en les cèl·lules normals. En la pràctica clínica, aquesta segona alteració consistiria en la inhibició d'una determinada activitat cel·lular --per exemple, una diana terapèutica-- sense causar dany a les cèl·lules normals", apunta.
El descobriment en qüestió és la letalidad sintètica entre l'oncogén K-Ras i l'eliminació o inhibició de l'enzim Cdk4. La importància d'aquesta troballa radica que aquesta segona alteració, la que causa la "letalidad sintètica" de les cèl·lules tumorals portadores de l'oncogén K-Ras, és l'eliminació de l'enzim Cdk4, pel qual és possible el desenvolupament d'inhibidors selectius amb potencial terapèutic.
En aquesta investigació, l'equip de Barbacid descriu com en un model murino d'adenocarcinoma de pulmó, l'eliminació de l'enzim Cdk4 per mètodes de manipulació genètica causa una senescencia immediata en les cèl·lules tumorals que no permeten el subsegüent desenvolupament del tumor. Per contra, l'eliminació de l'enzim Cdk4 no causa cap dany a les cèl·lules normals del pulmó, és a dir, no causa efectes adversos.
Una vegada establerta aquesta inesperada connexió --és a dir, la letalidad sintètica-- entre l'oncogén K-Ras i l'enzim Cdk4 en adenocarcinomas de pulmó, els investigadors van provar l'efecte antitumoral d'un inhibidor selectiu de Cdk4 desenvolupat per la multinacional Pfizer i que ja ha estat provat sense èxit en assajos clínics contra limfomes i tumors de mama.
Com succeïa amb l'eliminació de l'enzim Cdk4, la seva inhibició també tenia un efecte anti-tumoral molt important, si ben no complet, potser a causa que la inhibició de Cdk4 causada per aquest compost no és total.
Una vegada coneguts aquests resultats, s'estan engegant diversos assajos clínics --inclosos assajos coordinats des del Programa d'Investigació Clínica del CNIO dirigit pel doctor Manuel Hidalgo-- per provar aquest inhibidor de Cdk4, així com altres inhibidors mes potents que estan sent desenvolupats per altres multinacionals farmacèutiques.
Malgrat l'interès despertat per aquests resultats, Barbacid vol deixar ben clar que aquests resultats representen "tan sols una indicació d'un fenomen biològic no predictible amb els coneixements existents, però en cap moment garanteix que aquestes observacions puguin ser reproduïdes en pacients amb adenocarcinoma de pulmó per molt sofisticat que siguin els models murinos en els quals s'han dut a terme aquestes investigacions".
A més, Barbacid adverteix que "els tumors utilitzats en aquest treball científic són menys agressius que els tumors que solen presentar els pacients de càncer de pulmó". "Per tant és molt probable que per poder observar un efecte terapèutic amb els inhibidors de Cdk4 en assajos clínics sigui necessari combinar-los amb altres teràpies", va concloure.
Escriu el teu comentari