'Espanya és un dels països més descentralitzats de l'OCDE, per davant només estan Canadà i Dinamarca'

X. Prera.- En plena tempesta política per la sentència i la multitudinària manifestació del passat dissabte a Barcelona, CatalunyaPress afegeix una veu discrepant al debat. És la de María Inés Gundín, professora d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra i experta en finançament autonòmic.

--Hi ha molta polèmica, sobretot després de la sentència de l'Estatut, a l'hora de definir en quin punt de descentralització està Espanya. Aquests dies s'ha arribat a parlar al mateix temps d'Estat centralista i d'Estat gairebé federal. En quin punt es troba Espanya respecte a altres països com, posem, Alemanya o Suïssa?
--Espanya és un dels països més descentralitzats de l'OCDE. Per davant només tindríem a Canadà i Dinamarca, aquest últim un país petit i unitari en el qual les administracions locals gestionen el gruix de la despesa pública.

--En què ha contribuit l'Estatut català a aquest procés? L'ha accelerat en termes comparatius respecte als altres 25 anys de democràcia? Creu que ha estat positiu?
La tendència cap a una major descentralització ha estat constant en les últimes dècades, amb independència d'aquest nou Estatut.

Si que és veritat que l'Estatut català reclamava un avanç considerable en el grau d'autonomia tributària de les regions que s'instrumenta a través d'un augment molt significatiu en els percentatges de cessió dels grans impostos estatals i en les competències normatives que sobre aquests exerceixen les comunitats autònomes. Fet que s'ha recollit en l'última reforma del sistema de finançament.

En absència d'altres canvis, els majors ingressos tributaris de les comunitats autònomes es compensaran amb una reducció de les transferències estatals i, si fa falta, mitjançant transferències de tornada de les hisendes regionals a la central.

L'anterior situació limitava innecessàriament la capacitat d'actuació dels governs regionals alhora que els eximia de bona part dels costos polítics derivats de la ingrata tasca de demanar més recursos als seus ciutadans per finançar els serveis que presten.

--També aquests dies des de posicions centralistes s'ha parlat dels costos de la descentralització. És inviable seguir cedint competències o es tracta d'un argument interessat? En quines competències es podria seguir aprofundint en la descentralització?
--Al meu entendre, i després d'estudiar en profunditat el que ocorre en altres països del nostre entorn, no queda massa marge per a la transferència de competències.

Prenent com a Grau de responsabilitat fiscal la ràtio entre els recursos propis sobre els que les autonomies tenen capacitat normativa i els ingressos totals i com a grau d'autonomia fiscal el pes dels ingressos propis de les autonomies en els seus ingressos, en l'actualitat, i coincidint amb el nou Estatut, el primer passa d'un 39% a un 48%, i l'autonomia augmenta del 69% al 89%. Això s'ha traduït en què, actualment, la bretxa entre despeses i ingressos cedits ha disminuït a nivells summament baixos, estant Espanya entre els països amb menor desequilibri vertical de l'OCDE.

Tot això apunta a que no queda massa marge per seguir descentralitzant. Potser si que convindria una major coordinació entre CCAA en temes com a educació. Així, en el cas d'Alemanya, on els sistemes educatius regionals són molt diferents, existeixen grans disparitats en termes de rendiment acadèmic, el que, al meu entendre, no és molt desitjable. Convindria reflexionar també sobre la conveniència en la coordinació de legislació comercial entre comunitats.

--En la seva opinió i des d'una perspectiva catalana, han valgut la pena aquests 30 anys?
--Sens dubte, fins i tot des d'una perspectiva, diguem, catalanista. La constitució del 78 ha fet possible el període més llarg de democràcia, pau i prosperitat que Espanya ha tingut mai. I ha permès una ràpida descentralització de l'Estat que ens ha situat, com ja he comentat, entre els països més descentralitzats del món, també pel que fa a capacitat normativa cedida als governs subcentrals. Els Länder alemanys, per exemple, a nivell individual, no tenen aquesta capacitat. Catalunya no havia gaudit mai d'una major autonomia.

--¿Cap a on hauria d'avançar l'encaix, per al seu gust, entre Catalunya i l'Estat: recentralització, federalisme o aprofundir en l'autodeterminació?
--Crec, com ja he dit, que no queda massa marge per seguir descentralitzant.