BARCELONITIS I MADRIDITIS

Si bé és cert que el sentit comú és el menys comú dels sentits, en el moment actual lamentablement aquesta frase s'engeganteix dia a dia en tots els aspectes.

És que estem cansats d'estar bé? De poder gaudir amb normalitat de l'espectacle futbolístic sense haver de suportar constants i molestes actituds viscerals i irracionals que gens han de veure amb la imparcialitat?

Estem vivint un conflicte mediàtic-arbitral que podríem denominar Barcelona-Madrid, on l'objetividad i la imparcialitat brillen per la seva absència i, a més, es passen més temps criticant als equips rivals que analitzant i informant sobre els propis, la qual cosa, per a mi personalment, és molest i demostra un complex i absència de confiança en els recursos dels propis equips. A això a Madrid li diuen madriditis dels catalans i aquí barcelonitis dels madrilenys. El problema és que cada dia va augmentant a passos engegantits amb el que es desvirtúa la informació a causa de la falta de credibilitat objectiva.

És lamentable, però la imparcialitat objectiva no apareix per cap lloc, s'escriu o es parla amb la samarreta de forofo posada i així ¡clar! Tot el que no siguin arbitratges favorables, són robatoris.

És curiós i indignant com davant la idèntica jugada els mateixos analistas veuen penalty, o no, segons sigui a favor o en contra del seu equip. Manipulació hi ha hagut sempre, però el d'ara és vergonyós.

¡Ah! I que no em parlin dels bons i els dolents, tan en boga avui dia, allò dels del meu poble som angelets i els de l'altre els dimonis. Cada vegada veig més fanatisme i falta d'objetividad imparcial, al contrari, és vergonyós com et volen fer veure que el gat és una llebre.

On està el fair play? El sentit de la justícia i l'ètica professional? I després ens alarmem quan alguns energúmens de les graderies actuen com a tals.