HOLA 2010

Redacció Catalunyapress

El lliurament de la clau del ?tinglado' de Rodalies o la de la propietat de la N-II, amb el seu etern nus d'embussos que arriba fins a Mataró, obre de nou la porta de l'esperança de que el govern de Zapatero, per evitar problemes amb la Generalitat, vagi deixant anar llast centralista. Ara falta rematar l'obra i això portarà el seu temps, sobretot, perquè s'ha de posar cap per avall l'actual sistema de transport de viatgers per ferrocarril que tenia establert RENFE, amb inversions milionàries i polítiques de comunicació absolutament oposades a les actuals. I semblant a l'assumpte ferroviari, construir el desviament per als cotxes que segueixen passant per les poblacions costaneres del Maresme. Ambdós projectes ja no són realitzables en aquesta legislatura, però han de ser tinguts en compte pels electors com un haver molt valuós del Govern que presideix José Montilla, que s'ha sabut partir els nassos amb Madrid. Els rampells de l'oposició són purament testimonials, ja que se situen en l'apartat de queixes d'ofici a què té dret el partit que oposita al poder. Però ara ve el millor, el desconcertant: La sentència del tribunal Constitucional. Una sentència que havia d'haver arribat en els últims dies del 2009, però que no ho ha fet perquè quedaven per rematar els dos traspassos estrella que els hem esmentat. Però l'entrada del 2010 ens portarà la coca de Reis, amb una sorpresa al seu interior, que els àugurs madrilenys creuen que no tindrà greus conseqüències socials al país dels dotze editorials, que tot és un suflé que s'han muntat els polítics catalans per intimidar a l'Estat i que, queixes puntuals a part, ens empassarem el text, fins i tot en les pitjors condicions possibles. Un pensa que això no serà així i que el germen de la desconfiança entre Espanya i Catalunya ja s'assembla més a la falla de Sant Lluís que a qualsevol altre escenari paisatgístic, i que qualsevol frec o dissensió present o futura, pot acabar en terratrèmol o catàstrofe natural que enfonsi irreparablement la relació constitucional. Malgrat tot, inspirem fort l'aire de l'optimisme i donem la benvinguda al 2010, un any que promet no ser indiferent a cap dels ciutadans. Que així sigui.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH