LA FI DELS DIARIS

Redacció Catalunyapress

Sota el títol de "La fi dels diaris", edicions Duomo ha publicat un conjunt d'articles de periodistes nord-americans sobre la crisi de la premsa escrita i el futur d'internet. Encara que els autors provenen del periodisme tradicional i, per tant, se'ls nota la nostàlgia dels grans moments d'esplendor de la premsa escrita, les seves reflexions són d'indubtable interès i ens il·lustren el que ja està passant a Europa, encara que amb alguns anys de retard respecte als EUA. A continuació els exposo alguns extractes d'interès, per acabar amb la meva opinió personal des de l'experiència com a editor d'aquest digital.

1. L'actual crisi econòmica està accelerant la crisi estructural de la premsa escrita. La caiguda d'ingressos, i les seves conseqüències en les redaccions dels grans rotatius (retall de persones i de mitjans), estan actuant com accelerador de la pèrdua de lectors de la premsa escrita. Si el producte escrit i l'/on-line/ són cada vegada més semblants, per què llegir les notícies 24 hores després i pagar per això?

2. Dues de les avantatges d'internet: moure la informació amb cost variable zero, i una inversió inicial baixa, estan actuant en contra de fer grans diaris /on-line/. Molta oferta, però massa petita. Tothom s'atreveix a fer un diari on-line ?per no parlar de /blogs/, etc... ? però falten iniciatives ambicioses amb recursos suficients. És difícil que el Huffington Post (amb poc més de cinquanta periodistes) pugui competir en la creació de notícies amb redaccions de 1000 periodistes, com tenen els grans rotatius. La raó està en que encara no existeix un model de negoci que asseguri la rendibilitat d'una plantilla elevada.

3. Vivim una gran tendència a l'especialització, que internet ha accelerat. És més fàcil fer negoci amb un producte especialitzat que amb un de generalista. Però l'atomització i la pèrdua de referents pot acabar amb una de les funcions essencials del periodisme: influir en la comunitat i controlar al poder, ja sigui polític o econòmic

4. Els diaris que sobrevisquin ho faran probablement amb algun tipus de contingut híbrid: anàlisi, interpretació i periodisme d'investigació, dins d'un producte imprès que apareixerà de forma no diària, combinats amb una constant posada al dia i interacció a través de la xarxa.

L'audiència massiva s'està acabant i els recursos s'hauran de concentrar en l'audiència dels líders. (Philip Meyer)

5. La credibilitat té valor econòmic. Sobra informació, però falta informació processada. La veracitat es basa en les proves. Sense credibilitat es manca d'influència i de capacitat de resistència a llarg termini

6. L'edat mitjana del lector de premsa nord-americà és de 55 anys i pujant. Només el 19% dels americans d'entre 18 i 34 anys diuen llegir un diari. El valor en borsa dels principals grups mediàtics americans ha caigut un 80% en els darrers anys.

7. La premsa es basa en "fonts professionals". Els llocs web en la informació comunitària. Menys fiable a priori, però també més rica i menys mediatitzada. El periodisme d'investigació és car. Tallar, enganxar i opinar és barat.

8. Es considera que l'especialització d'internet farà desaparèixer les notícies menys properes, pel que deixarem de conèixer el que passa al món més enllà dels grans esdeveniments. Això farà més dolent el nostre món. Ens disposem a entrar en un món de notícies fracturat, caòtic, caracteritzat per un major diàleg amb la comunitat, però amb un periodisme de primera decididament disminuït.

9. L'article ja no és la unitat bàsica del periodisme. Ha estat substituït pel "tòpic", assumpte o tema.

10. Hi ha una sobrecàrrega de notícies. Però l'exposició casual als continguts polítics ha disminuït per efecte de l'especialització i els continguts a la carta. Cal que el periodisme doni sentit a l'allau de notícies que ens envaeix. No s'ha de publicar més, sinó seleccionar, ordenar i explicar el que es difón.

11. Internet posa en perill al periodisme independent. Els /blogs/, són cada vegada més militants, i ni es plantegen una mínima objectivitat.

12. El que està en perill és el reportatge, perquè és car i, per tant, no rendible. En el millor dels casos es substitueix pel treball de laboratori. Hi haurà més informació però molt pocs la consultaran. En un futur opinant, ignorant però sorollós, la nostra cultura cívica degeneraria, i prosperarien els líders demagògics. Internet proporciona als lectors el que volen, els diaris el que necessiten.

13. Els diaris, encara amb la crisi, són els que més notícies produeixen sobre assumptes públics. Sense el seu treball, la corrupció augmentarà per manca de controls. Per destapar la corrupció cal alguna cosa més que treballar des de casa i reproduir notícies i opinar.

14. Molts periodistes i inversors han perdut l'esperança que els diaris, tal com els hem conegut, puguin assolir la transició a un món híbrid de publicacions impreses i /on-line/.

15. Per a gairebé tots els diaris, eliminar l'edició impresa i concentrar-se en internet seria suïcida. Eliminarien un 40% de cost però el 90% dels ingressos. Molts es podrien quedar només amb una presència esquelètica a internet, però els seus deutes li ho impedeixen.

16. Internet produeix addictes a les notícies, però allunya la majoria del coneixement accidental propi dels diaris (per exemple la portada que un llegeix, encara que no estigui interessat en política internacional).

Com es pot concloure després de la lectura d'aquest breu extracte, hi ha un consens general en què el diari generalista ha de reconvertir-se (com ja s'està produint). Reduir costos, seccions, plantilles, tiratge i dies d'edició. Encara que es corre el risc de desnaturalizar-los. Però per raons de viabilitat econòmica, ningú sembla creure en grans diaris generalistes basats exclusivament en la xarxa. Crec que hi ha una variable que no es té en compte. Els problemes de fer rendible la xarxa s'originen en què es mantenen les edicions escrites. Els editors continuen pressionant anunciants públics i privats cap al negoci principal. Si desapareixen les edicions escrites, milloraran automàticament els ingressos de les digitals. Potser és cert que els grans rotatius existents tenen una difícil reconversió, però poden aparèixer nous grups editorials sense els deutes ni els compromisos de plantilla dels grups existents.

No crec que la superficialitat, la manca de treball de recerca, l'excés de partidisme o la fragmentació excessiva siguin innats a la xarxa. El problema és que no hi ha grans editors basats en la xarxa, i abunden experiències modestes, més o menys professionals, però sense els mitjans econòmics necessaris per fer un producte que pugui competir en crear informació amb els grans rotatius. Encara estem en una fase en què és fàcil fer experiències limitades i en la que cada dia sorgeixen noves ofertes. Però estic convençut que paral.lelament a aquesta progressiva pèrdua d'audiència dels grans rotatius, apareixeran experiències potents limitades a internet. D'aquí a deu anys, la societat i el mercat continuaran demanant grans capçaleres que garanteixin objectivitat -sempre relativa- i professionalitat. I aquestes grans capçaleres només podran sobreviure a la xarxa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH