Rodalies de Renfe, propera estació: La Generalitat

|

Catalunyapress.-El Servei de Rodalies de Renfe està a un pas de ser finalment, competència cia de la Generalitat. Aquest dimarts, la Comissió Mixta de Transferències es reunirà a Madrid, per a formalitzar la transferència.

El Govern i la Generalitat formalitzaran aquest dimarts, en una reunió de la Comissió Mixta de Transferències a Madrid, el traspàs de la gestió de Rodalies de Renfe a l'Executiu català.

Així, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, presidiran la reunió, que començarà a les 12.30 hores.

Aquesta comissió és l'òrgan encarregat d?elaborar i aprovar els acords de traspàs de serveis i mitjans de l'Administració de l'Estat a la Generalitat i d'inventariar els traspassos pendents.

Les competències traspassades inclouen la regulació, planificació, gestió, coordinació, inspecció de serveis i potestat tarifària.

La previsió és que al dia següent, el dimecres 30, el Consell de Ministres doni llum verda a aquesta transferència.

A partir de l'1 de gener de 2010, la Generalitat assumirà la titularitat de Rodalies, tot i que Renfe seguirà sent l'operadora del servei, en virtut del contracte programa que té vigent amb el Ministeri de Foment fins al 31 de desembre d'aquest mateix any.

Si no hi ha possibilitat de contracte amb Renfe operadora, la Generalitat es reserva la facultat de continuar amb un consorci, un tercer o de renovar el contracte-programa des de l'1 de gener de 2012.

D'altra banda, cal destacar que l'Estat s'ha compromès a assumir la totalitat del dèficit que generi la prestació del servei de Rodalies a Barcelona després del traspàs d'aquesta matèria a la Generalitat, que estima que el deute per a 2010 serà d'uns 117 milions d'euros.

Aquest dimarts també es validaran dos convenis de coordinació, un entre la Generalitat i Renfe i l'altre entre l'executiu català i Adif, que establiran el funcionament de la gestió del servei. La part catalana de la comissió està integrada per vocals dels diferents grups polítics amb representació al Parlament i representants d'institucions civils. Per part de l'Estat, hi assisteixen, entre altres, el secretari d'Estat de Cooperació Territorial; el delegat del govern a Catalunya; els directors generals de Desenvolupament Autonòmic i Coordinació Financera, i representants del ministeri de Foment.

La continuitat de Renfe i la posicó dels sindicats

Segons ha publicat Eldebat diversos membres del Govern català, entre ells el conseller d?Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, han confirmat que Renfe seguirà sent la companyia que prestarà aquests serveis després del 31 de desembre del 2010, data en què s'acabarà l'any de transició pactat pels executius català i espanyol.


Tot i que quan es va començar a parlar d'aquest traspàs es va plantejar la possibilitat que el Govern català encarregués el servei a la seva pròpia companyia, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), o que es creés una empresa mixta FGC-Renfe, tot apunta ara que serà la companyia pública espanyola la que mantindrà la responsabilitat de les rodalies barcelonines a partir de l'1 de gener del 2011.


De fet, tot i que els greus problemes viscuts els darrers anys en aquest servei podrien fer pensar en el contrari, aquests tenen més a veure amb la gestió de l'Administradora de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) que no pas amb la mateixa Renfe.


Per altra banda, Ferrocarrils de la Generalitat és, en comparació amb Renfe, una empresa molt petita, i les seves estructures econòmiques, funcionals i organitzatives no estan preparades per assumir un traspàs d?aquesta importància.


És per això que alguns experts van apostar per la creació d'una societat mixta. Aquesta idea, però, va ser rebutjada immediatament pels sindicats, que s'hi van oposar pel risc que comportava carregar-se una companyia "nacional" com Renfe, amb tot el pes que comportaria la segregació de treballadors i material per traspassar-ho tot a una nova empresa.


De fet, des d'aquest punt de vista, el que més preocupa als sindicats es que l'exemple català pogués ser imitat a la resta del territori. De fet, la majoria d'estatuts d'autonomia diuen el mateix que el català a l'hora de parlar de ferrocarrils: "seran competència autonòmica les línies de ferrocarril que circulin íntegrament dins del territori de la comunitat".


Així, segons els sindicats si es traspassa personal i material a les noves empreses de les comunitats, que passa amb els drets adquirits (econòmics, socials, jubilacions, etc.) i amb els seus salaris actuals?.


Per evitar això, la contraoferta dels sindicats va passar pel manteniment de la unitat empresarial.


A la vegada, el Ministeri de Foment va encarregar un estudi sobre com realitzar els traspassos de rodalies i regionals a les comunitats autònomes. El que diu l'estudi és molt semblant al que volen els sindicats: defensa que Renfe es mantingui com companyia integral, sense ser esquarterada territorialment, i que els governs autonòmics pactin amb ella la continuació de la prestació de serveis.


El Prat pendent


A l'ordre del dia de la Comissió Mixta de Transferències d'aquest dimarts només hi apareix l'acord del traspàs de Rodalies Renfe, però es podria posar sobre la taula la gestió de l'aeroport del Prat, pocs dies abans que l'Estat doni a conèixer la seva proposta sobre el funcionament del futur consorci que ha de gestionar l'aeroport. Una proposta que el govern espanyol s'ha compromès a fer abans que acabi aquest any i que hauria de validar el Consell de Ministres del pròxim dimecres del 30 de desembre. Tot i així, el govern català no té previst abordar aquesta qüestió en profunditat aquest dimarts i ho deixa per una reunió bilateral Estat-Generalitat del pròxim gener.


Firma de la N-II

D'altra banda, el ministre de Foment, José Blanco, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, signaran també a Madrid el conveni per al traspàs a la Generalitat del tram del Maresme de la carretera N-II. El govern català ja ha anunciat que construirà una via alternativa a aquesta carretera entre els municipis de Montgat i Tordera (Maresme), per a la qual cosa es preveu una inversió estatal de 400 milions d'euros.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH