TEMPS AL TEMPS RAMÓN

Redacció Catalunyapress

Aquest divendres em vaig acostar moguda per la meva infinita curiositat a llegir, en el meu admirat PRNoticias, l'article que abordava l'evolució de l'atur entre els periodistes. La xifra de 6.000 companys com a demandants d'ocupació em va horroritzar, i es va accentuar el meu disgust arribada la tarda, davant la notícia de l'anunci de la segona fusió entre canals en el nostre panorama televisiu, ara més vidu que mai de competència. Amb quants periodistes més es saldarà la unió de tant gegant televisiu?.

No m'equivocaré molt, si afirmo que l'alegria per l'acord assolit amb el holding de l'agredit Berlusconi, s'ha disparat entre els Cebrián i companyia a PRISA, perquè no en va 50 milions d'euros, en efectiu ens alegren la vida a qualsevol . Però molt em temo que als seguidors del meravellós telediari de Iñaki Gabilondo a Cuatro, ens espera un altre futur, un futur gens encoratjador.

Mentre les negociacions entre la Sexta, de Roures, Emilio Aragón i Buenafuente amb Antena 3, s'albiren més afortunades, al mantenir les dues, les marques, els canals i la seva audiència diferenciada. I per descomptat, que quedi ben claret, com dues bones germanes, es repartiran pacíficament el pastís publicitari. Això sí, endevina, endevinalla vés a saber en quins percentatges rendibles per a les dues cadenes.

Per descomptat, les fusions, empresarialment parlant els sortiran rendibles als seus artífexs, que celebraran aquest Nadal amb un bon torró a la taula i amb l'orgull de saber-se amb el deure complert, aquest 2009 i el proper 2010. Una altra cosa serà, a què s'hauran d'enfrontar els seus treballadors, als representants dels mateixos que se'ls acaba de duplicar el treball, complicar les festes i no m'atreveixo a dir que entravessar els saborosos articles de la cistella de Nadal.

En fi, vist el que ha passat en el cor de la Plataforma de 'Dret a decidir' després del fiasco de participació en les passades consultes' sobiranistes 'aquí a Catalunya, que van començar a tirar-se les sabates i penjar-se les medalles en pla' quadrilla mal avinguda ', jo no dic res més del que tots hem comprovat per nosaltres mateixos. Posteriorment han escenificat davant la galeria pública una 'pau' feble, en la que ni ells mateixos creuen perquè van d'amagat afanyant-se a demanar canvis entre els seus flamants dirigents, volent 'cadàvers polítics' que es diria, si es vol parlar amb propietat. És a dir, van camí de convertir-se per mèrits propis, en un exemple de fusió barroera ensamblada. I he aquí, estimats lectors, la raó per la qual els Artur Mas i Pujol Ferrusola es van afanyar a desmarcar-se de 'semblant tropa sobiranista' fugint així de la selecció que s'acosta, sense presses però sense pauses.

Si no, temps al temps Ramon!.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH