diumenge, 21 de juliol de 2019

REIVINDIQUEM LA PARAULA VERBENA

Redacció Catalunyapress

Amb això que tot el que difereix i s'allunya del castellà és més català, algunes vegades -i de mica en mica- perdem retalls de la nostres tradicions i de la nostra història. Aquest es el cas de "revetlla" /versus/ "verbena". Ara ja és impensable dir verbena. Les ràdios, les televisions, els cartells i tot quisqui anuncien totes les revetlles, referint-se a totes les festes nocturnes estiuenques vigílies d'altres festes, la de la nit de Sant Joan inclosa.

I dir revetlla resulta correcte quan es fa referència a totes les celebracions que es festegen la nit de la vigília d'alguna festa. Però no a la que fa referència a la nit de Sant Joan. Per què? Doncs perquè:

a) Una REVETLLA és una festa popular amb balls, i potser barraques de fires, i foc i altres jocs que es desenrotlla les nits que precedeixen altres festes

b) I la VERBENA o BERBENA és una planta herbàcia perenne que viu en herbessars ruderals i voreres de camins una mica humides. Antigament, les seves aplicacions eren moltes, i arribà a tenir un prestigi màgic, sobretot de cara a suscitar l'amor de la persona desitjada. Però per tal que produís aquest efecte, la verbena -o berbena- s'havia de collir, amb encanteris, la nit de Sant Joan i abans de la sortida del sol.

Si penseu en la "Verbena de la Paloma" quan sentiu la paraula verbena segurament preferireu dir revetlla a la festa de la nit de Sant Joan...

... però si recordeu que "anar a la verbena" o "sortir de verbena", es refereix a les excursions? que feien els nostres avantpassats la nit de Sant Joan per buscar la planta màgica, a ser possible acompanyats de la persona estimada, i aconseguir, potser, altres màgies a l'empara de la càlida nit del solstici d'estiu... potser començareu a dir verbena -o si
ho preferiu, berbena- a la festa de la nit de Sant Joan.

1 Comentaris

1

1. VERBENA o BERBENA f. || 1. Planta verbenàcia, de l'espècie Verbena officinalis, de tija aspra i peluda, fulles inferiors peciolades, ovades o oblongues, flors blaves o violàcies en espigues llargues, i fruit capsular oblong; cast. verbena. Verbena, herba: Haec Verbena, Haec Verbenaca, Lacavalleria Gazoph. Unes poques de fulles de berbena, MS Klag. segle XIV, 16. Unta-les-li ab such de barbena he guarrà, Flos medic. 123 vo. La verbena y los carts morts que no piquen són... bon nodriment per los conills, Agustí Secr. 87. || 2. Verbena de nucs florits: planta de l'espècie Lippia nodiflora (Flora Val., ACCV, v, 161). || 3. Verbena, peix, Torra Dicc. Refr. —«Verbena ajupida, aigua de seguida». Var. form.: barbera. Etim.: del llatí verbēna, mat. sign. ||1. 2. VERBENA f. Vetllada de ball, fira i altres diversions, que es passa a l'aire lliure en les nits d'estiu; cast. verbena. Els he vist pujar, poc abans d'acabar la verbena, Vidal Mem. 141. Etim.: pres modernament del cast. verbena, mat. sign. Alvover-Moll

escrit per Quico Romeu 23/jun/18    17:07 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH