dimecres, 26 de gener de 2022

Article 155: permet donar ordres i pressionar econòmicament però no usar la força

|

Rajoyypuigdemont


Diferents estudis sobre el desenvolupament de l'article 155 de la Constitució espanyola, recollits per Europa Press, expliquen que si el Govern opta per aplicar aquest procediment de la Carta Magna podrà donar ordres a les autoritats de la comunitat autònoma o adoptar mesures econòmiques de bloqueig o pressió , però no podrà utilitzar la força ni dissoldre òrgans de la regió.


En aquest sentit, el professor Germán Gómez Orfanel explica que el fonament de la intervenció de l'Estat ha de ser el de garantir el compliment de la Constitució i les lleis, així com protegir l'interès general.


Per això, explica, "ha d'impedir-que les mesures que s'adoptin siguin utilitzades per alterar les estructures constitucionals": "Seria un contrasentit que per defensar la Constitució d'una banda, es la ataqués per un altre", recalca.


En aquesta mateixa línia, el lletrat de les Corts Generals José María Gil-Robles i Gil-Delgado explica que en les mesures s'ha de "descartar" la dissolució dels òrgans de l'autonomia o la substitució dels seus titulars.


També descarta l'ús de la força mitjançant l'ocupació de les Forces Armades o les Forces de Seguretat de l'Estat, així com la substitució de l'actuació de l'Administració autonòmica per la de l'Estat, excepte en cas extrem.


El que sí que pot fer el Govern, segons aquest autor, és impartir directament les instruccions a les autoritats de l'autonomia, la suspensió de l'executivitat d'acords o resolucions dels òrgans autonòmics, aplicar les mesures econòmiques de bloqueig o pressió o suspendre o rescindir convenis entre l'Estat i la regió.


El primer pas que s'ha de donar, un cop presa la decisió d'aplicar aquest article, és el requeriment per part del Govern al president de la comunitat autònoma incomplidora, que ha de ser "concret", amb les mesures a adoptar i amb terminis d'actuació.


REQUERIMENT "CONCRET" AMB MESURES I TERMINIS


Aquesta condició, la de requerir al president de l'autonomia, és indispensable per poder acudir al Senat i activar les mesures coercitives necessàries per restaurar la legalitat: està recollida en el mateix article 155 de la Constitució i es va incloure al Senat durant la tramitació parlamentària de la Carta Magna, a petició de l'Entesa catalana.


Tot i que la Constitució no és més precisa en aquest assumpte, ja que no explicita ni el contingut que ha de tenir aquest requeriment ni els terminis per a ser atès, hi ha estudis que han analitzat com dur a terme aquesta previsió del 155.


Així, tant Gil-Robles al llibre 'Comentaris a la Constitució Espanyola de 1978' com el professor de Dret Constitucional Germán Gómez Orfanel o Rafael Entrena Cuesta a 'Comentaris a la Constitució' han aprofundit més en aquest assumpte.


Segons l'estudi més extens, el de José María Gil-Robles, el requeriment ha de ser "acuradament motivat o fundat en dret" --citant al seu torn al jurista Eduardo García de Enterría--, havent de "precisar en què consisteix l'incompliment que s'imputa "a l'autonomia, pot contenir també les indicacions sobre les mesures que el Govern central entén que s'han d'adoptar per posar remei a la

situació creada.


Segons l'opinió de Gil-Robles, "com més concret i explícit sigui aquest tràmit fonamental més fàcil serà evitar el possible conflicte" i recomana per això que l'escrit fixi un termini per a la seva acceptació o rebuig.


Recorda, però, que ni en el text de la Carta Magna ni en el del Senat es fixa aquest termini, però ho justifica al·legant que no es tracta d'una "llacuna" sinó d'una "precaució lògica" davant la "extraordinària diversitat de les circumstàncies que podrien presentar-se".


Segons aquest autor, el president de l'autonomia requerida hauria de "contestar" però si no ho fa en un "termini raonable segons la bona fe" s'ha d'entendre que "rebutja el requeriment".


I en sentit contrari, si es produeix l'acceptació del requeriment, aquesta pot ser: anunciant l'adopció de les mesures requerides o mostrant la seva conformitat amb l'adopció de les mesures que li demana el Govern.


En el darrer supòsit, el procediment passaria a la fase "d'execució" sense la necessitat que intervingués el Senat, opinió que comparteix el professor Germán Gómez Orfanel, qui indica que si la comunitat autònoma prestés el seu consentiment a les mesures que proposa el Govern , no caldria seguir amb el procediment.


PROCEDIMENT "HABILITANTE", NO "VINCULANT" PER AL GOVERN


Però en el cas que l'autonomia optés per l'adopció de les mesures, pot ocórrer que el Govern es doni per satisfet o entendre que aquestes no són suficients.


En aquest cas, el Govern pot optar per acudir al Senat o utilitzar la via de la persuasió o de la negociació política ja que el procediment del 155 és "habilitant" i "no vinculant" per al Govern de la nació, segons exposa Gil roures.


Si finalment el Govern opta per demanar autorització al Senat, haurà d'enviar un escrit "en què manifesti el contingut i abast de les mesures proposades, així com la justificació d'haver-se realitzat el corresponent requeriment al President de la Comunitat Autònoma i la del seu incompliment per part d'aquesta ".


Així resa l'article 189 del Reglament del Senat de 3 de maig de 1994, que és on es regula el procediment una vegada que entre la petició de l'Executiu a la Cambra Alta.


D'aquesta manera s'exclou la possibilitat que el Senat concedeixi al Govern una aprovació genèrica per adoptar "les mesures necessàries", segons assenyala José María Gil-Robles, que precisa, a més, que aquestes mesures han de ser "totes o part" de les propostes al President de la Comunitat Autònoma en el requeriment previ, però recalca que no existeix la possibilitat de demanar al Senat autorització per adoptar mesures sobre les que l'autonomia no hagi pogut pronunciar-se.


Segons el procediment establert al Senat, la Mesa remetrà l'escrit del Govern a la Comissió de Comunitats autònomes, que requerirà, per mitjà del president del Senat, al president de la comunitat autònoma perquè en el termini que es fixi remeti els antecedents i al·legacions que consideri oportunes i designi la persona que assumeixi la representació de l'autonomia.


L'esmentada Comissió formularà una proposta raonada sobre si és procedent o no l'aprovació sol·licitada pel Govern, amb els condicionaments o modificacions que estimi pertinents.


Finalment, el ple de la Cambra sotmetrà a votació la proposta amb dos torns a favor i dos en contra, i per a ser aprovada la petició del Govern és necessària la majoria absoluta del Senat.


L'AUTORITZACIÓ DEL SENAT "NO ÉS PER SEMPRE"


El Govern, segons Gil-Robles, no estarà obligat a aplicar totes les mesures autoritzades, pot emprar part d'elles, tenint en compte que l'habilitació del Senat "no és per sempre", com apunta García de Enterría, sinó una autorització "tenyida de provisionalitat "fins que es restauri el compliment de la norma.


El professor Gómez Orfanel considera que les actuacions del Govern en aquest sentit estan sotmeses al principi de control polític parlamentari d'ambdues Cambres.


Pel que fa al control jurisdiccional, estima que la via per impugnar davant el Tribunal Constitucional és el "conflicte de competència entre l'Estat i la comunitat autònoma".


Una opinió compartida per Gil-Robles, però apunta també que els actes realitzats pel Govern en ús de l'autorització rebuda del Senat podran ser objecte de recurs contenciós administratiu o d'empara si incorren en infraccions de l'ordenament jurídic.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH