dimecres, 26 de juny de 2019

La bretxa de la despesa sanitària entre les comunitats autònomes s'ha duplicat durant la crisi

|

metge


La bretxa de la despesa sanitària entre comunitats autònomes s'ha duplicat des de l'inici de la crisi econòmica en 2008, fins a arribar el 2014 una diferència del 54 per cent entre la que més pressupost destina i la que menys.


Així es desprèn dels resultats de l'informe 'La Sanitat Espanyola en Xifres', elaborat pel Cercle de la Sanitat i la Fundació Gaspar Casal, que ha analitzat més de 250 indicadors relacionats amb la gestió sanitària a Espanya de 2014 i 2015.


"A Espanya hi ha comunitats que gasten en sanitat un 54 per cent més que altres, el que parla d'un sistema desestructurat, descoordinat, ineficient i incapaç d'assegurar la igualtat", ha denunciat el president del Cercle de la Sanitat, Àngel Pont.


En concret, el 2014 la comunitat autònoma amb un major despesa sanitària per càpita va ser Castella i Lleó, amb 1.623 euros, 570 euros més que Castella-la Manxa, que amb 1.053 euros per habitant era la que menys despesa va destinar aquest any a la sanitat .


En canvi, el 2008 la diferència entre la regió que més destinava (Extremadura, 1.616 euros) i la que menys (Balears, 1.265 euros) era del 27 per cent.


Davant d'aquesta situació, Pont ha reclamat que el Ministeri de Sanitat doni "un pas endavant" per garantir que a Espanya es garanteixen unes condicions mínimes d'atenció sanitària equitatives per a tots els ciutadans.


"Això no ha d'implicar que si una comunitat autònoma vol anar més enllà en els serveis que presta als seus ciutadans pugui fer-ho, però sí que hi hagi una base comuna, un catàleg de prestacions que garanteixi una atenció sanitària igual per als ciutadans", segons aquest dirigent.


MILLOR SALUT PERÒ MÉS LLISTA D'ESPERA


D'altra banda, l'informe també llança diferències durant la crisi en múltiples indicadors, com un descens de la mortalitat i millors estils de vida dels espanyols però un menor nombre de llits, un augment de les llistes d'espera i un empitjorament de la confiança dels ciutadans en el sistema.


Així, en dos anys el sedentarisme s'ha reduït un 17,5 per cent entre 2011 i 2014, mentre que consum de tabac o el d'alcohol de risc també s'ha reduït, un 4 i 5,9 per cent respectivament.


En canvi, la taxa de pobresa entre 2012 i 2015 ha crescut un 6,3 per cent reflectint les seqüeles de la crisi, amb el consegüent augment dels problemes de salut mental i dels suïcidis.


De la mateixa manera, la morbiditat hospitalària ha crescut un 2,5 per cent i, mentre que la llista d'espera per operar-se ha baixat en tots els casos amb especial rellevància en Ginecologia, la demora per a ser citats amb el metge especialista augmenta un 36 per cent.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH