El Tribunal de Justícia Europeu denega el dret a l'oblit per als empresaris

 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat que el dret a l'oblit no s'aplica a la informació disponible al registre mercantil, excepte en casos excepcionals passat "un termini prou llarg" de temps.

I és que el dret a l'oblit, tal com ho reconeix la legislació europea, no és absolut. Els potencials clients o socis tenen "un interès legítim" en accedir a les dades personals registrades, segons han argumentat els jutges europeus.

Aquesta sentència marcarà el camí a seguir en temes d'oblit i ha vingut a partir d'una demanda presentada per un empresari italià que reclamava que s'esborrés la informació pública sobre el seu historial professional i que el TJUE ha desestimat.

El demandant, Salvatore Manni, va imposar una demanda contra la Cambra de Comerç de la regió de Lecce el 2007 perquè, al seu parer, la causa per la qual no aconseguia vendre els immobles d'un complex turístic era que en el registre de societats constava que havia estat administrador d'una altra societat que va ser declarada en concurs de creditors el 1992 i liquidada el 2005. el tribunal, en aquest moment, li va donar la raó i va ordenar que fes anònims les dades que li relacionabn amb aquella fallida.

La sentència va ser recorreguda i va ser llavors quan els magistrats del Tribunal de Cassació italià van demanar aclariments als seus col·legues europeus per determinar com aplicar, en aquest cas, la directiva sobre protecció de dades de les persones físiques.

En aquest sentit, els jutges europeus recorden que la publicitat dels registres de societats tenen com a fi garantir la seguretat jurídica i que, pel fet que els terminis d'inscripció dels seus diferents obligacions varien enormement, les dades han de romandre disponibles molt de temps.