El districte de Ciutat Vella acull el 53% del total de les infraccions cíviques de Barcelona
El comerç ambulant copa el 50% de les denúncies i el consum d'alcohol al 24% | El percentatge de sancions pagades es situa entre el 39 i el 30%.
El 53% de les denúncies realitzades per la Guàrdia Urbana per infraccions de l'ordenança de civisme (OC) entre 2006 i 2016 s'han produït al districte de Ciutat Vella, seguit per Sant Martí (12%), l'Eixample (10%) , Sants-Montjuïc (7%) i Gràcia (7%), segons l' 'Informe qualitatiu sobre l'aplicació de l'ordenança de civisme "de la Universitat de Barcelona.
L'estudi, presentat pels investigadors Cristina Fernández i Andrés Di Masso, ha destacat que, de mitjana, el comerç ambulant ha estat el principal motiu de denúncia (50%), seguit del consum d'alcohol (24%) i les necessitats fisiològiques ( 7%).
Han destacat que el fort impacte de les denúncies a Ciutat Vella, així com que més de la meitat de les denúncies siguin per comerç ambulant, "impedeixen que les dades reflecteixin l'activitat policial" relacionada amb l'aplicació de l'OC a la resta de districtes i en relació amb altres aspectes de la convivència rellevants.
Fernández ha explicat que els indicadors permeten afirmar que l'activitat de la Urbana en relació a aquesta ordenança cada vegada ha estat més dirigida a la denúncia de conductes relacionades amb l'oci nocturn durant els mesos d'estiu, fonamentalment a Ciutat Vella.
En relació al pagament de les multes, d'acord amb les dades de l'Institut Municipal d'hisenda (IMH) entre els anys 2012 i 2015 el percentatge de sancions pagades es va situar entre el 39 i el 30%: "L'impagament és especialment alt en infraccions com la venda ambulant i en general amb les relacionades amb l'exclusió social i les situacions de vulnerabilitat ".
"Les conductes més sancionades difícilment tenen comptes corrents que embargar, el que repercuteix en la ineficiència", ha explicat Fernández, que ha recomanat que les multes siguin proporcionades al dany causat ia la situació de l'infractor, amb l'objectiu de fer-les més equitatives.
REVISIÓ DE L'ORDENANÇA
El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania de Barcelona, Jaume Asens, ha explicat que la investigació, un estudi qualitatiu que ha comptat amb les percepcions i valoracions de 60 persones implicades en l'aplicació de l'ordenança, servirà al Govern municipal per revisar l'OC vigent des de "la perspectiva dels Drets Humans", encara que ha dit que encara no han estudiat en profunditat les seves conclusions.
Asens ha expressat que l'Ajuntament vol fer-se ressò de les peticions de la Síndica de Barcelona que assenyalen "l'efecte estigmatitzador" que té l'actual norma sobre col·lectius vulnerables, i ha recordat que, des de 2006, s'han produït canvis en la dinàmica de l'espai públic, així com transformacions socioeconòmiques, demogràfiques i culturals.
"En 2016 el problema principal és l'atur i les condicions de treball, seguit del turisme i la circulació", ha assenyalat el regidor, que ha recordat que fa deu anys els barcelonins apuntaven a la seguretat i la neteja com els problemes més greus de la ciutat, pel que ha insistit en l'estudi permetrà veure quins elements són ineficients.
RECOMANACIONS
Fernández ha destacat que intervencions específiques previstes per l'ordenança de civisme, com el decomís d'objectes i diners, poden portar a situacions arbitràries o desproporcionades per part dels agents, el que porta a una "sensació d'injustícia de la ciutadania ia una falta de confiança cap a la Urbana ", i ha observat que la norma té tendència a criminalitzar situacions de pobresa i exclusió.
A més, ha assegurat que l'ordenança té un impacte negatiu sobre l'autopercepció, el comportament i sobre les relacions veïnals; la legitimització de postures excloents, i una tendència a desplaçar i dispersar les conductes reprovables, que s'acaben concentrant en espais petits en curts períodes de temps.
En aquesta línia, l'estudi recomana modificar "substancialment" l'OC; promocionar i ampliar les mesures socioeducatives en l'espai públic; fomentar la participació ciutadana i donar poder als veïns, així com facilitar l'accés a l'espai públic i dotar-lo amb els equipaments i serveis necessaris per als barcelonins.
Escriu el teu comentari