dimecres, 12 de maig de 2021

El cas Pretòria, que va esquitxar a tres ajuntaments, tornarà a sacsejar les entranyes de CDC

|

LluisPrenafeta


La Secció 2a de la Sala Penal de l'Audiència Nacional jutjarà a partir d'aquest dilluns als 11 presumptes membres de la xarxa 'Pretòria' que va operar en els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona i que implica a dos històrics convergents com Lluís Prenafeta i Macià Alavedra.


Prenafeta va ser la mà dreta de l'expresident Jordi Pujol mentre que Macià Alavedra, havia estat conseller d'Economia de la Generalitat en els anys noranta i el seu nom havia sonat per substituir el mateix Jordi Pujol. Al costat d'ells, ha de declarar l'exdiputat del PSC, Luis García Sáez, àlies 'Luigi', compartint banqueta amb entre d'altres, l'exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, l'empresari Josep Singla (propietari de Proinosa) i Philip Bolich, un dels testaferos que va ajudar a que Prenafeta i Alavedra amaguessin els diners de les mossegades a Andorra.


En el cas Pretòria es barreja la hipòtesi que els implicats treballaven per omplir les seves butxaques, servint-se de les seves relacions polítiques però sense cotitzar al partit. Una exclusiva elit que es feia amb el poder i que només pagava favors personals.


L'anomenat cas Pretòria es sustenta en tres grans marcs d'operacions: la primera, situada a Santa Coloma, l'anomenada operació Pallaresa-Cúbics. La segona, situada a Sant Andreu de Llavaneres, coneguda com a operació Niesma. I la tercera a Badalona, amb un cop de pilota que preveu la localitat homònima.


EL MODUS OPERANDI EN CAS PRETÒRIA


Luigi i els seus socis, Prenafeta i Alavedra, feien d'intermediaris en la compravenda de terrenys, influint en ocasions per la requalificació dels mateixos, de manera que els seus comptes corrents s'inflaven. Els beneficis generats pels cops de pilota a Santa Coloma van ser escamotejats per una societat instrumental holandesa, Ard Choille BV.


A través d'aquestes operacions els implicats haurien escamotejat fa més d'una dècada uns 10 milions d'euros a través de la societat pantalla holandesa. La mossegada personal duta per Luigi de Santa Coloma va ser de gairebé 2,2 milions d'euros, mentre que l'exalcalde es va embutxacar, segons Fiscalia, més d'1,7 milions d'euros.


A Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, eren Prenafeta i Alavedra els 'aconseguidors' segons el fiscal. I els tres van muntar també un entramat de societats i comptes corrents "en entitats situades en territoris 'off shore', van ocultar quantiosos guanys procedents de la seva activitat delictiva". Per a això, els dos prohoms de Convergència es van servir fins i tot de les seves esposes.


AQUEST DILLUNS COMENÇA EL JUDICI


El tribunal jutja a més a vuit empreses com a responsables civils subsidiàries integrades en la trama que hauria defraudat 45 milions d'euros en els nou anys que van arribar a funcionar. Els onze acusats, als quals la Fiscalia atribueix la comissió de delictes de tràfic d'influències, suborn i blanqueig, van ser detinguts en l'operatiu policial que es va dur a terme el 27 d'octubre de 2009, sota la instrucció del llavors magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón.


Integren la trama dels empresaris Josep Singla (11 mesos de presó) i Manuel Carrillo (3 anys); els presumptes testaferros Manuel Valera (2 anys i nou mesos de presó) i Philip McMahann (3 anys i sis mesos); Glòria Torres, titular a Andorra d'un compte bancari d'Alavedra (2 anys i sis mesos); i Maria Lluïsa Mas, esposa de Prenafeta (3 anys i sis mesos), a més de Manuel Dobarco Touriño i Luis Andrés García.


"ESTRETA RELACIÓ AMB PUJOL"


La Fiscalia Anticorrupció apuntava en el seu escrit d'acusació provisional, fet públic el passat 29 de desembre, que Alavedra i Prenafeta mantenien "una estreta relació personal amb el llavors president de la Generalitat Jordi Pujol".


Sabent de la influència que exercien sobre "determinats càrrecs públics de Catalunya", segons el Ministeri Públic, "van planificar i executar el cobrament de quantioses comissions a canvi de la concessió d'adjudicacions públiques relacionades amb el desenvolupament urbanístic dels tres ajuntaments esmentats".


A més, la Fiscalia assenyala que Prefaneta i Alavedra van comptar amb la col·laboració de les seves esposes en l'obtenció dels guanys il·lícites i en la seva ocultació a la Hisenda Pública. Per a això, van utilitzar "un complex entramat societari constituït per entitats domiciliades en territoris 'off shore' i diversos comptes bancaris oberts en entitats suïsses i andorranes" a través de les quals van canalitzar aquests fons.


OPERACIONS URBANÍSTIQUES


El Ministeri Públic també sosté que els acusats van intervenir en una sèrie d'operacions urbanístiques que els van proporcionar "quantiosos i il·lícits beneficis mancats de tota justificació i lògica comercial" per tres operacions.


Les actuacions investigades són la 'operació Pallaresa' de Santa Coloma de Gramenet, en què van participar, entre d'altres, 'Luigi' i Dobarco; l' 'operació Niesma de Sant Andreu de Llavaneres, en què l'exdiputat socialista va compartir mediació amb Alavedra i Prenafeta; i la requalificació dels terrenys del port esportiu de Badalona, amb els mateixos intermediaris.


A més, l'exalcalde de Santa Coloma Bartomeu Muñoz, hauria manipulat el concurs públic per a l'adjudicació en 2009 del contracte de neteja d'edificis, dependències municipals i centres públics docents del municipi a favor de l'empresa Limasa, l'imputat Manuel Carrillo.


PAPERS DE PANAMÀ


L'abril de l'any passat es va conèixer després de la publicació dels Papers de Panamà, que l'expresident de la signatura tèxtil Burberry a Espanya Eugenio Mora Olivella, va facilitar els diners a la xarxa del cas Pretòria. L'empresari, resident a Londres, va utilitzar una xarxa d'empreses opaques a les Illes Niue, al Pacífic Sud, i de Madeira per invertir a Espanya sense cap cost fiscal prop de 9 milions d'euros entre 2003 i 2004.


La xarxa l'organitzava el bufet d'advocats Pretus, que li dóna el nom a l'operació. Els germans encarregaven a Mossak-Fonseca que creessin societats pantalla perquè els seus clients evitessin al fisc espanyol.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH