El Barça guanya sense defensar

El partit ha començat de forma estranya, o almenys, no s'esperava un començament així, tan d'anada i tornada. Tots dos equips han arribat amb molta facilitat a la porteria contrària, amb imprecisions per part del Barça a mig camp, que sembla que s'ha consolidat en el 3-4-3, avui sense laterals.

Una formació tan atacant té els seus pros i també contres. I els pros no són suficients en aquest Barça, així que les contres són matadores. Primer s'han deixat veure amb una passada de Diego Alves, sí, el porter, que se l'ha menjada Piqué i l'ha arribada directa a Munir que no ha pogut resoldre, i en el córner següent Mangala ha marcat de cap un vistós gol per avançar el València al minut 29.

El Barça abusa de la seva versió contemplativa, de la versió enervant d'"a veure què passa", perquè sempre surt malament, sempre acaben anant a remolc, i avui ha tornat a ser igual. No obstant això, en el 34, Luís Suárez s'ha aprofitat d'un fora de banda per desmarcar-se -no hi ha fora de joc en els serveis de banda-, Garay no s'ha enterat i ha definit l'uruguaià suau i bonic al pal llarg per posar l'empat.

El recital de Suárez ha estat extraordinari, ha destrossat als dos centrals valencianistes, ha trasbalsat a Garay i Mangala ha acabat fent-li un penal i expulsat, pena màxima que ha transformat Messi al 44.

No acabaria la primera part aquí, ja que la traca defensiva dels de Luís Enrique ha estat evident un cop més en el descompte, permetent una triangulació fàcil que ha resolt Munir, posant el 2-2 -amb un menys-, gol que no ha celebrat per ser un cedit de propietat blaugrana.

Ràpid s'ha avançat el Barça a la represa, en el 52, després d'un u contra u fallat per Neymar, Messi ha tornat a marcar amb el peu dret, en segona jugada, regatejant a Abdennour cap a fora i picant-la al pal curt.

De totes maneres, la imatge del Barça, amb un jugador més, ha estat lamentable, arriscant moltíssim amb tres centrals, permetent al València, amb un menys, arribar amb perill i crear ocasions de pati de col·legi.

Amb el pas dels minuts, el Barça ha aconseguit anar dormint el partit i deixant que passessin els minuts, donant entrada a Sergi Roberto per tancar amb quatre al darrere i assegurar una mica més. El que no s'entén és que hagin jugat a adornar-se i a deixar passar el temps com si fossin 6-0 amb el partit per res resolt.

Per defecte, al 88, ha caigut el quart, obra d'André Gomes per a sorpresa de tots, segellant la victòria final blaugrana.