dimarts, 19 de novembre de 2019

El Suprem inhabilita un any i un mes a Francesc Homs per la consulta sobiranista del 9N

|

Homs abril 1


L'exconseller i diputat del PDeCat Francesc Homs ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a un any i un mes d'inhabilitació per un delicte de desobediència greu comès per autoritat administrativa i que preveu l'article 410 del Codi Penal, derivat de la seva participació en la consulta realitzada el 9-N de 2014 en contra del mandat del Tribunal Constitucional.


L'alt tribunal l'absol del delicte de prevaricació del qual també havia estat acusat pel fiscal Jaime Moreno --que havia demanat per a ell una inhabilitació de 9 anys-- i li imposa una multa de 30.000 euros. En tractar-se d'una resolució ferma, la sentència serà remesa al Congrés dels Diputats a través de la seva presidenta, Ana Pastor, perquè executi la inhabilitació del diputat nacionalista, han explicat a Europa Press fonts de l'alt tribunal.


La resolució de l'alt tribunal es produeix en la mateixa línia que la dictada la setmana passada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va condemnar l'expresident de la Generalitat Artur Mas pel mateix delicte a dos anys d'inhabilitació per a càrrecs públics electius locals, autonòmics o estatals en entendre, igual que estableix ara el Suprem, que la prevaricació administrativa de la qual tots dos havien estat acusats queden absorbides en el delicte principal de desobediència.


La Sala precisa a més que "limita el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals s'ha formulat acusació" i no es qüestiona "si l'aplicació econòmica de fons públics, promoguda per l'acusat en oberta i franca contradicció amb el mandat emanat del Tribunal constitucional, té o no rellevància penal ", pel que no entra a valorar si en aquest cas va existir una malversació de fons públics de la que d'altra banda no havia estat formalment acusat.


En relació amb el delicte de desobediència, la sentència explica que la providència del TC, de 4 de novembre de 2014, en la qual s'acordava la suspensió de les activitats relacionades amb el procés de participació, era de fàcil comprensió i ordenava a Francesc Homs que es paralitzessin les activitats ja posades en marxa i que s'abstingués de promoure altres accions dirigides a la celebració de la consulta del 9-N.


En aquest sentit, indica que Homs sabia perfectament quin era l'objecte de la impugnació i sabia que en el contingut de la provisió s'alludia a totes aquelles activitats, presents o futures, que estiguessin dirigides a fer realitat la votació.


"La idea que l'excessiva amplitud del mandat es feia fosc l'àmbit del prohibit tanca un inacceptable sofisma. Entendre que quan el mandat ho abasta tot, en realitat no abasta res, no té sentit", afirma la Sala en la seva sentència, de la qual ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena.


Així mateix, afegeix, la ruptura de les bases constitucionals i del marc normatiu que fa possible l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, no pot resultar indiferent al dret penal. Sobretot, quan el legítim restabliment de la legalitat, expressat cautelarment a través de la providència de suspensió del TC va ser desatès pels seus principals destinataris.


"I la claredat d'aquesta idea, cridada a actuar com a pressupost de la convivència pacífica, no pot ser enfosquida per mitjà de la voluntarista allegació feta valer per l'acusat que va ser ell, en compliment del seu deure com a governant, qui va assumir el judici de ponderació i va decidir fer cas omís al requeriment del TC.


PREVARICACIÓ absorbida PER DESOBEDIÈNCIA


La sentència argumenta que no es donen els requisits exigits per dictar una condemna per un delicte de prevaricació, amb fonament en les omissions de l'acusat que van permetre el desenvolupament del procés de participació. Raona que cadascuna d'aquestes omissions són seqüències d'una desobediència més àmplia, la qual va impulsar a Francesc Homs a menysprear el mandat del Tribunal Constitucional.


En aquest sentit, indica que condemnar per un delicte de prevaricació, prenent com a acció típica les conductes omissives de l'acusat, suposaria fragmentar artificialment una conducta omissiva que només s'explica per la seva unitat.


"Les diferents omissions no són sinó manifestacions de la contumàcia de l'acusat, de la seva resistència a sotmetre al mandat del TC. Si bé es mira, la injustícia d'aquestes omissions --element insubstituïble del tipus objectiu del delicte de prevaricació-- només podria recolzar-se , si escau, en la conducta desobedient que ja ha estat objecte de punició ", assevera la Sala.


A més d'aquestes omissions, precisa la sentència, en el cas de l'acusat, va existir una acció positiva clarament individualitzada en el relat de fets provats. Es tracta de la carta, de 6 de novembre de 2014, en la qual va respondre als dubtes suscitats per un directiu de T-SYSTEMS que exigia saber si els treballs encomanats a aquesta empresa estaven afectats per la prohibició del Tribunal Constitucional.


Per al Tribunal Suprem, no n'hi ha prou d'acreditar l'existència d'una resolució administrativa per condemnar per un delicte de prevaricació, sinó que, a més, es precisa que aquesta sigui injusta. En aquest sentit, detalla que la carta, si arribés a titllar-com una resolució injusta, ho seria perquè mitjançant el seu contingut es desobeeix el resolt pel Tribunal Constitucional.


Però això és precisament, indica la sentència, "el que ha servit a la Sala pressupost per al judici de tipicitat que permet la condemna del senyor Homs com a autor d'un delicte de desobediència".


Sobre la participació de voluntaris en el procés, la sala no qüestiona el seu protagonisme, però assenyala que la seva presència no es pot invocar com a argument exoneratorio per convertir el que va ser un procés tutelat i dirigit des del Govern de la Generalitat en un espontani moviment ciutadà aliè a tota vinculació pública o institucional.


SOBRE LA JUNTA DE FISCALS I VIVER PI-SUNYER


A més, la sentència es refereix a la proposta de la defensa d'anteposar el criteri de la Junta de Fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al criteri assumit per la Fiscalia General de l'Estat d'interposar una querella. Això suposa, segons la sentència, "voltejar el disseny constitucional del ministeri fiscal i implica confondre el principi de dependència jeràrquica amb un extravagant format assembleari en què l'opinió dels fiscals del TSJC s'imposa a la de la fiscal general de l'Estat".


Respecte de les valoracions ofertes per l'exmagistrat del Tribunal Constitucional (TC) i actual responsable de l'Institut d'Estudis de l'autogovern, Carles Viver Pi-Sunyer, la sentència assenyala que "més enllà de la seva irrellevància pel que tenen de meres opinions jurídiques que res s'afegeixen a la realitat dels fets ", crida especialment l'atenció que qui ha ocupat el càrrec de vicepresident del TC albegue algun dubte" i pugui transmetre-la a qui li consulti "sobre l'efecte automàtic de la suspensió associada a la interposició del recurs que va presentar l'advocat de l'Estat davant el tribunal de garanties.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH