Espanya és el país de l'OCDE que menys aporta a polítiques de cooperació i desenvolupament

L'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) a Espanya se situa en "mínims històrics" amb un descens acumulat del 73,5% des de 2008, el que situa el país en el lloc 26 de 28 països donants, segons es desprèn de les conclusions de l' informe d'Oxfam Intermón 'la Realitat de l'Ajuda', presentat aquest dimarts, 28 de març, a Madrid.

El document analitza les dades de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament i la seva evolució i conclou la política de cooperació segueix en caiguda lliure, segons els autors de l'estudi, que apunten a la necessitat d'una refundació davant la laminació dels seus pressupostos i el nou context internacional .

En el cas d'Espanya, indica que l'AOD va passar el 2013 de 1.789 a 1.261 milions el 2015, i suma ja sis exercicis de retallada s des de 2008. Així, l'ajuda espanyola és actualment una tercera part del que era el 2008 (quan arribar a la xifra de 4.762 milions d'euros), una xifra similar a la dels anys 90.

Com a resultat, Espanya és el país donant de l'OCDE que més ha vist caure el seu esforç en AOD des de 2008, any en què va començar la crisi. L'informe revela que, mentre el 2009, Espanya se situava en el lloc 11è entre els països donants, sis anys després ocupa el tercer lloc per la cua (26 de 28), per sota de països com Eslovènia, Grècia o la República Txeca. Tan sols Eslovàquia i Polònia es van mostrar en 2015 menys generosos que Espanya.

El document afegeix que el percentatge de recursos d'AOD executat pel Ministeri d'Afers Exteriors prou feines va aconseguir un de cada quatre euros d'AOD bruta (un 24%). Per contra, el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i el Ministeri d'Economia i Competitivitat financen, gestionen o transfereixen més del 60% de l'ajuda espanyola (bruta). L'AECID, per la seva banda, tot just gestiona el 15,7% de l'AOD espanyola bruta, poc més de 255 milions.

D'aquesta manera, durant 2015, hi va haver almenys 114 països beneficiaris de l'ajuda espanyola. Amb 118.400.000, Cuba va encapçalar el rànquing de països receptors d'AOD espanyola en 2015 (a causa d'una operació de deute, més la suma de programes). A nivell sectorial, la cooperació espanyola destaca també per la seva falta d'especialització ja que el 57% de l'AOD bruta espanyola no està assignada sectorialment, sent el seu principal destí les Infraestructures Socials i Serveis (educació i salut), on va a parar el 15% i les activitats relacionades amb el deute (7%).

Pel que fa a l'ajuda humanitària espanyola, l'ONG assegura que durant 2015 va ser "miserable i vergonyosa", amb prou feines 46.600.000 (2,9% de l'AOD bruta total), lluny del 56,8 milions destinats el 2014. des de 2009 (quan es van destinar 319 milions), l'ajuda humanitària espanyola ha caigut un 85,4%. En aquest capítol, els tres majors receptors són Síria (5,7 milions), seguit del Líban (4,9 milions i Jordània (3,2 milions).

RESPOSTA DESIGUAL

Els autors de l'informe indiquen que, al setembre de 2015, el govern espanyol, al costat d'un centenar de líders mundials, va adoptar la nova Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), cridats a substituir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM ) i que busquen eliminar la pobresa extrema el 2030 i enfrontar desafiaments clau al voltant de la desigualtat, la fam i el canvi climàtic, entre d'altres. No obstant això, l'ONG denuncia que, en l'actualitat, l'Agenda 2030 ha rebut una resposta desigual per part dels 193 països que l'han subscrit.

En el cas d'Espanya, afirma que "l'excepcional situació política que s'ha viscut des de les eleccions de desembre de 2015 s'està usant com a excusa per justificar aquesta manca d'acció, però aquest no és un argument sostenible" i atribueixen que la situació actual és fruit de la manca de voluntat política i "una mala comprensió del principi d'universalitat". En aquest punt, recorda el compromís adquirit per Espanya amb aquesta agenda que implica augmentar els recursos destinats a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament per assolir la fita del 0,7%.

L'agenda de desenvolupament sostenible també es refereix a la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, amb dades actualitzades a maig de 2016, Oxfam assenyala que Espanya amb prou feines havia aportat un 1% dels 160,5 milions d'dòlars als quals s'havia compromesos amb Fons Verd del Clima per al període 2015-2018 (1,34 milions de dòlars).

L'ONG també indica que els conflictes i les persecucions han provocat la fugida de 65,3 milions d'persones a tot el món, xifra superior a la de la II Guerra Mundial. D'ells, 21.3 milions són refugiats i 40,8 són desplaçats interns. A més, només el 2015 els desastres naturals van empènyer a 20 milions de persones fora de casa seva, tot i que es calcula que aquests fenòmens desplacen entre tres i deu vegades més persones que les guerres.

En aquest punt, Oxfam denuncia que Espanya ha mostrat "una evident falta de sensibilitat davant la crisi de desplaçament global" i assenyala que dels 17.387 refugiats que Espanya es va comprometre a acollir tant pel mecanisme de reubicació aprovat per la Comissió Europea com pel de reassentament, tot just ha acollit 1.167, representant tan sols un 6,7%. El termini per a l'acollida finalitza al setembre de 2017.

En el seu informe, l'ONG indica que, al llarg de 2015 i 2016, Espanya ha format part, com a membre no permanent, del Consell de Seguretat de Nacions Unides encara que lamenten que "hi hagi mantingut un discret segon pla a l'hora d'impulsar iniciatives pràctiques per protegir civils o per a incrementar de forma important els escassos fons que dedica a l'Acció Humanitària" pel que creuen que "ha perdut l'oportunitat de prendre un paper més actiu per garantir la pau i la seguretat en zones en conflicte, en especial en la seva tasca dins el dossier humanitari a Síria, una de les crisis més sagnants en l'actualitat".

El document també fa referència a la venda d'armes i denuncia que, tan sols en el primer semestre del 2015, les exportacions d'armes espanyoles van superar els 1.800 milions d'euros, fet que suposa un creixement del 15,8% en relació amb la mitjana dels tres últims anys. Les exportacions d'armes autoritzades van arribar als 1.678 milions d'euros, un augment del 9,1% respecte a les vendes mitjana en el període 2012-2015.

AVANÇAR CAP A L'COL·LAPSE

Per tot això, els autors de l'estudi creuen que "Espanya avança de manera decidida cap al col·lapse de la seva política pública de cooperació, tant per la cada vegada menor quantitat de recursos assignats, com per la manera com s'està desplegant i l'absència de reformes institucionals, la política de cooperació espanyola avança cap a la irrellevància".

Per l'ONG, la deriva en el rumb de la política de cooperació espanyola l'arrossega a un perillós camí de no retorn, en què l'única solució possible és "la pròpia refundació".

A més, afirmen que l'ajuda oficial al desenvolupament espanyola "es troba en caiguda lliure" doncs, segons la seva opinió, "cap política pública pot resistir una reducció de més del 73% dels seus recursos (entre 2008 i 2015) i mantenir" una mínima estabilitat, rellevància i projecció".

Per això, reclamen una política que respongui als grans reptes globals i sigui més estratègica, s'alineï amb l'Agenda 2030 de forma integral i defineixi el perfil d'Espanya com a actor del desenvolupament; que estigui especialitzada en sectors on Espanya tingui un fort valor afegit; que mitigui el sofriment en les zones en conflicte; que converteixi Espanya en un actor de desenvolupament internacional rellevant, recuperant progressivament els fons d'AOD, fins a arribar al 0,4% de l'RNB el 2020. Per als pressupostos de 2017, demana que s'arribi a un 0,25%, prop de 3.000 milions d'euros.