Mor als 90 anys el filòsof defensor de l'eutanàsia Salvador Pániker

També es va convertir en un referent en la seva tasca d'estendre ponts de les seves dues genealogies, Orient i Occident, especialment a través de l'editorial Kairós, que va fundar fa més de 50 anys.

|
SalvadorPanijer 1

 

SalvadorPanijer


L'escriptor, filòsof i enginyer industrial Salvador Pániker, mort aquest dissabte als 90 anys, es va convertir en un referent en la seva tasca d'estendre ponts de les seves dues genealogies, Orient i Occident, especialment a través de l'editorial Kairós, que va fundar fa més de 50 anys i la direcció ha heretat el seu fill.


Pániker (Barcelona, 1927) era fill de mare catalana i pare hindú i va ser professor de Filosofia i Metafísica a la UB i de Filosofia Oriental a la UAB, on es va distingir per crear el concepte filosòfic de 'retroprogresión', que defensa avançar simultàniament cap la secularitat racionalista i l'origen místic.


Els seus llibres 'Converses a Catalunya' (1966) i 'Converses a Madrid' (1969) es van convertir en un clàssic del gènere de l'entrevista, i també va ser autor de 'La dificultat de ser espanyol', 'Aproximació a l'origen', ' primer testament ',' Segona memòria ',' Filosofia i mística ',' Quadern groc 'i' Variacions 95 '.


En el seu llibre 'Diari de l'ancià avariat' (Literatura Random House, 2015), el pensador va abocar una crònica lúcida i valenta sobre els estralls de la vellesa i l'aproximació, inevitable, de la pròpia mort.


Va ser president de l'Associació Dret a Morir Dignament (1990-2009, i després president honorífic) i va dedicar moltes de les seves reflexions a la mort i la defensa que tota persona pugui disposar del seu cos i de la seva vida, i pugui triar lliure i legalment el moment i els mitjans per finalitzar-la.


Malgrat admetre que era hindocatalán, ell deia que se sentia més occidental que oriental per haver estat educat a Occident, i es confessava un agnòstic místic que prenia part de diferents confessions per crear el seu 'religió a la carta'.


La seva visió del món va contrastar amb la del seu germà Raimon Panikkar (1918-2010), filòsof de les religions i sacerdot catòlic.


Defensava una visió musical de la vida, després que la seva mare --pianista-- li inculqués aquesta afició des dels 4 anys de vida: "Jo he tingut una visió molt musical de les coses", deia en una entrevista del programa de TV3 'Savi (s)' el 2015.


VA SER DIPUTAT PER UDC


Pániker va ser elegit diputat per la província de Barcelona en les eleccions generals espanyoles de 1977, dins de la llista d'Unió de Centre Democràtic (UCD), però al poc temps va renunciar i va deixar el seu escó a Juan de Dios Ramírez Heredia, primer diputat d'ètnia gitana.


L'editorial la va crear el 1964 amb la que llavors era la seva dona, la dibuixant i novel·lista Núria Pompeia, per defensar una educació multicultural.


"L'ART DE TENIR-SE EN PEU"


En la seva filosofia, va començar per assumir tot el nihilisme de la postmodernitat, i aquesta la seva filosofia és una resposta a aquest nihilisme, i apunta al que ell anomena "l'art de tenir-se en peu a l'era de la complexitat i la incertesa".


Premi Internacional de Premsa i Premi Godó Lallana, Pániker va ser membre Honorari del Cercle de Veneçuela.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA