L'Audiència investiga la relació de deu morts amb l'augment de les llistes d'espera al Vall d'Hebron

|

Quirfano


L'Audiència de Barcelona ha iniciat una investigació per determinar si la mort de deu persones al servei de cardiologia de l'hospital de la Vall d'Hebron té a veure amb les retallades econòmiques en el centre i, com a conseqüència, l'augment de les llistes d'espera. Si és així, podria jutjar-se com "delictes d'homicidi per omissió o per imprudència".


Segons ha pogut saber La Vanguardia, l'Audiència ha pres aquesta decisió arran d'una denúncia presentada pel qual va ser cap del servei de cirurgia cardiovascular de l'hospital, Manuel Galiñanes. Ell porta un any i mig lluitant per que es conegui l'impacte de les retallades en la sanitat, en especial, en les llistes d'espera.


La primera acció d'aquest facultatiu va ser posar-ho en coneixement de la Fiscalia, que va arxivar les diligències després de rebre un informe de l'Institut Català de la Salut (ICS) en què negaven qualsevol irregularitat. Després, va presentar una denúncia als jutjats però el magistrat va sobreseure el tema indicant de decidir si la crisi econòmica ha d'incidir o en el sistema mèdic "no ha de ser objecte de control judicial".


El tercer pas va ser presentar un recurs davant l'Audiència de Barcelona, qui sí que ha decidit obrir una investigació i indagar si les morts estan relacionades amb les retallades i la manipulació de les llistes d'espera en aquest servei concret -cardiología-.


PACIENTS QUE NECESSITAVEN SER OPERATS D'URGÈNCIA


El metge al·lega en la seva denúncia que existien pacients greus que necessitaven ser operats urgentment i que no es va fer perquè les retallades van provocar que, en lloc de fer quinze intervencions setmanals, es fessin tan sols tres.


En total, a la denúncia i sempre segons el que diu el denunciant, se citen deu casos ocorreguts entre agost de 2015 i maig de 2016. Tots aquests superen la barrera de 90 dies establerta per la Societat Espanyola de Cardiologia i la Societat Espanyola de Cirurgia cardiovascular per operar i alguns fins i tot portaven esperant més de 140 dies.


Per exemple, Galiñanes explica que un pacient va ingressar per un infart el 5 de març de 2016 i que hauria d'haver estat operat a 72 hores però que se li va donar cita per al 11 de març i va morir el dia 9. El mateix Galiñanes va informar a la direcció del centre sobre això i guarda els correus electrònics que va enviar.


El tribunal ha ordenat també que l'assumpte el revisi un metge forense especialista en cor que estigui al servei "de l'administració de justícia" i no per l'ICS, com va fer en el seu moment la Fiscalia.


Manuel Galiñanes va ocupar el lloc de cap del servei de cardiologia de la Vall d'Hebron entre el 19 d'abril del 2010 fins al 2 de novembre de 2015. Curiosament, va ser a l'octubre de 2015 quan va denunciar, a La Vanguardia, que dos pacients atesos en seu departament havien mort perquè es van alterar les llistes d'espera.


Aquesta declaració no va agradar a l'hospital, que ho va negar i li va expedientar i va suspendre. Ara Galiñanes és un especialista més del serveis sense cap càrrec.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH