ETA podria completar la seva dissolució a l'estiu en un procés en el qual demanen que els presos opinin

 

ETA s'encaminarà, a partir del desarmament, cap a la seva dissolució, en un procés que podria completar-se per l'estiu que, i en què l'opinió dels més de 300 presos que encara compleixen presó a les presons serà decisiva. D'aquesta manera, la banda podria desaparèixer després de gairebé 60 anys d'existència durant els quals ha assassinat a més de 800 persones i segrestat al voltant d'un centenar.

Segons han informat a Europa Press fonts coneixedores del procés de reflexió, encara que fins fa poc la banda es negava a desaparèixer mentre hi hagués reclusos interns en centres penitenciaris, ara ha assumit que ha de procedir a la seva dissolució, cosa que es preveu que finalitzi amb una Assemblea que no es perllongaria més enllà de l'estiu.

Aquest era un pas buscat per l'esquerra abertzale des que decidís seguir la seva trajectòria amb l'aposta per les vies "exclusivament polítiques i democràtiques" que va recollir en la resolució 'Zutik Euskal Herria' i que es va fer pública al febrer de 2010, després d'un debat intern.

Aquest compromís "amb l'ús de vies i mitjans exclusivament polítics i democràtics" ja ho va anunciar l'any 2004 amb la declaració d'Anoeta, que va precedir a la treva decretada per ETA al març de 2006, trencada al desembre d'aquest mateix any.

La via empresa per Sortu és recolzada per la majoria de l'esquerra abertzale i dels propis presos d'ETA, alguns dels quals han assumit que s'hauran d'enfrontar a llargues condemnes. Tan sols un grup no molt nombrós, congregat al voltant del Moviment pro Amnistia i contra la Repressió, inclosos alguns reclusos del sector 'més dur', rebutgen l'estratègia de Sortu i advoquen per "continuar amb la lluita".

L'assumpció pels presos de la nova via empresa per l'extinta Batasuna ha estat essencial a l'hora que ETA pugui arribar a dissoldre. Seran ells els que seran protagonistes en el debat sobre si finalment es posa fi a la història de la banda.

El procés de debat ja ha començat en el si d'ETA. Precisament, David Pla --presunto cap de la banda detingut el setembre de 2015, al costat de Iratxe Sorzabal en una operació en la qual es va donar per escapçada a l'organització-- va avançar fa tot just dos mesos en una entrevista que a la primavera es preveia un procés de reflexió entre tota la militància d'ETA.

El 2012, un any després de declarar l'abandonament del seu 'lluita armada' (a l'octubre de 2011), es va conèixer que, després d'un debat en el si de la banda, havia decidit no procedir a la seva dissolució.

NAIXEMENT D'ETA

ETA és una de les més antigues organitzacions terroristes del món. Va ser creada el 1958, durant la dictadura franquista, tot i que la majoria de les seves víctimes van ser assassinades en la democràcia. Darrere de l'IRA provisional, ha estat la que més víctimes mortals ha causat a Europa Occidental.

La seva primera víctima mortal va ser el guàrdia civil José Pardines Arcayen, tirotejat el 1968 a Villabona. Al llarg de la seva existència, ha assassinat a gairebé 850 persones, i més de 700 dels crims els va cometre en l'època democràtica.

Als morts, se suma gairebé un centenar de persones segrestades i més de 20.000 víctimes directes en atemptats, entre ferits i damnificats. A més, durant els seus gairebé 60 anys d'existència, també va recórrer a les amenaces ia extorsió, sobretot a empresaris, als qui va exigir l'anomenat 'impost revolucionari'.