Antifrau lamenta que la corrupció ja suposa un 1% del PIB

Les pàgines dels diaris van plenes de casos de corrupció. La població cada cop es mostra més indignada y ara s'ha revelat quan costen tots aquests casos. El membre del comitè de direcció de Transparencia Internacional, Manuel Villoria i el director adjunt de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Joan Xirau van revelar que la corrupció suposa l’1% del PIB espanyol, xifra a la qual cal afegir les inversions que no es realitzen per la manca de confiança que provoca.

Les declaracions les van fer en el decurs de la jornada Auditoria, Governança i Compliance en el sector públic celebrada al Col•legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC). En les ponències el seu president, Daniel Faura, va demanar la inclusió a les agendes de les institucions la recuperació de la confiança i la bona reputació dels òrgans gestors i de control dels recursos públics.

A la inauguració de la jornada, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, es va referir a l’alarma social que existeix entorn a la corrupció. “Cal educar en valors des de la base, doncs ens referim a una problema que és social, cultural i no es pot combatre només amb unes mesures de control que són imprescindibles”, va concloure Borràs.

El Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, Jaume Amat, va destacar que “la societat exigeix a les institucions que li donin seguretat i una major transparència, i per aconseguir-ho cal que les institucions dediquin més recursos per poder donar resposta a aquesta exigència i guanyar en eficiència”.

LA SEGONA PREOCUPACIÓ DELS CIUTADANS

El vicepresident del CCJCC, Antoni Gómez, va destacar el fet que la corrupció ocupi el segon lloc entre les preocupacions de la ciutadania, només superat per l’atur, i va defensar “un nivell d’exigència cada cop més gran per part dels ciutadans per aconseguir que es produeixin canvis en el organismes públics”. En aquest sentit, David Velázquez, director del programa de Compliance d’ESADE, va assegurar que “els ens públics, per si mateixos, no són responsables dels escàndols que es puguin produir, però que aquests si que afecten de forma important la seva reputació”.

Velázquez va afirmar que Espanya va ser un dels darrers països europeus en dotar-se d’una legislació destinada a prevenir la corrupció, però que la que té és una de les més clares i estrictes d’Europa, “ara cal donar una empenta per fer que la legislació es converteixi en realitat, i això suposa incrementar els recursos econòmics, per una banda, però també un canvi cultural dins de les pròpies empreses que permetin, per exemple, que un dels criteris de promoció del personal d’una empresa sigui el compliment de determinats valors ètics”.