dijous, 12 de desembre de 2019

La fugida de Déu

Miquel Escudero

LluisDuch


Ara fa 90 anys que el filòsof Ortega, religiosament agnòstic, va escriure unes pàgines amb el títol 'Déu a la vista'. Reconeixia que la realitat immediata no és la realitat completa, i que tothom oblidava llavors que Déu és un assumpte profà. No retirem, doncs, de la cultura, el tema del diví.


Avui hem de subscriure aquesta idea, ni tan sols sigui per la utilitat de captar les connexions de l'islamisme radical, un món opac i un moviment teocràtic que no té contemplacions per arrasar el que tingui per davant. I al que cal vèncer no només per les armes, sinó amb clares raons. Fa poques setmanes, Lluís Duch ha publicat un assaig breu sobre un Déu que s'escapa -la avui esborrada imatge del Déu judeocristiano- i que porta per títol L'exili de Déu (també L'exili de Déu, en Fragmenta). El professor Duch és un eminent antropòleg i és monjo de Montserrat des de fa més de mig segle.


Fem una mirada a les seves observacions. Part de que Déu 'és' avui un fantasma que s'escapa de les nostres fantasies i que, però, tenim religions a la carta. La qüestió de Déu estaria, segons ell, clarament separada de la religió. Així, la ideologia capitalista exerciria el paper d'una religió que no parla el llenguatge de l'amor sinó el de l'econòmic, i que perverteix de forma rotunda el 'desig de l'ésser humà'.


El nostre autor considera de summa importància determinar quins aspectes del fenomen cristià perduren en tota circumstància. Destaca, especialment, la gegantina crisi gramatical en què ens trobem i que les grans paraules estiguin esgotades i siguin incapaços de comprometre'ns o apalabrarnos. Déu no admet una definició perfecta, sempre queda alguna cosa i es fan servir traduccions aproximades de déus contraposats. Sovint, hi ha un clar frau de les imatges de Déu, les quals es desfiguren interessadament per controlar millor als éssers humans. Però l'ésser suprem només va d'incògnit, en silenci. Sí, hi ha un exasperant silenci de Déu davant la seva invocació. Silenci, l'última pel·lícula de Martin Scorsese, terrible i extraordinària, és un renunciar a l'íntim d'un mateix. Per Duch, el destí dels éssers humans és anar cap a l'hospitalitat. I no hi ha coneixement possible de Déu, afirma, sense la praxi de la misericòrdia. Aquesta suposa familiaritat i no fer sentir-se estranger a ningú.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH