Amnistia Internacional denuncia que a Espanya se segueix vulnerant el dret a l'habitatge

Amnistia Internacional alerta que a l'Estat "continua vulnerant el dret a l'habitatge" ja que els desnonaments, per molt que ja no apareguin en els mitjans se segueixen donant. Tant és així que aquesta situació es va donar en 6.710 casos per impagament de lloguer a la província de Barcelona i 4.760 a la de Madrid.

El responsable de relacions institucionals d'AI Catalunya, Eduard Martínez, ha criticat que "les autoritats no prenen prou mesures per mitigar els efectes" d'aquesta situació, que afecta especialment a dones a càrrec de famílies monoparentals ia víctimes de violència de gènere, s'han detectat .

Així ho reflecteix l'informe 'La crisi de l'habitatge no ha acabat. El dret a l'habitatge i l'impacte de desnonaments d'habitatges de lloguer a les dones a Espanya ', que alerta que les autoritats públiques de Catalunya i Madrid van adoptar abans de 2015 "de manera deliberada i injustificada" mesures regressives sobre el dret a la habitatge que contravenen les obligacions internacionals en matèria de drets humans.

Aquestes comunitats autònomes van realitzar "dràstiques retallades de la despesa pública", i actualment la flexibilització dels contractes de lloguer i l'acceleració dels desnonaments no han anat acompanyades de mesures efectives que garanteixin que les persones afectades no es queden sense llar.

Martínez ha lamentat que els desnonaments per impagaments de lloguers superen ja els d'execucions hipotecàries, mentre que a l'Estat hi ha una gran manca de lloguer social: el parc públic d'habitatge només representa el 2% del total, que contrasta amb el 32% de Holanda, el 17% de França i el 20% d'Àustria.

A Catalunya hi ha un protocol de coordinació entre autoritats judicials i serveis socials, que tot i ser positiu no s'està implementant de manera suficient davant situacions de desnonaments: de 3.024 casos en què hauria estat possible, només es va aplicar a 564.

L'ONG ha remarcat la necessitat de reformar aquest protocol per ampliar les casuístiques --incloent les de lloguers - i els perfils d'afectats, formar el persones judicial i administratiu sobre la seva aplicació i garantir que l'avís als serveis socials es dóna amb prou antelació com perquè puguin buscar una alternativa residencial o ajuda econòmica als afectats. 

"L'Estat no protegeix l'habitatge com un dret humà, sinó que el considera com un bé de consum i inversió", ha lamentat, i ha afegit la problemàtica que s'han detectat en la llei de Enjudiciament Civil, segons la qual els dijous no estan obligats a valorar les circumstàncies personals i la proporcionalitat del cas.

Espanya és el país de la UE en el qual s'ha incrementat més la despesa personal en habitatge, que ha passat del 17,4% el 2005 al 23% el 2015, reflecteix l'informe, que inclou que les províncies de Barcelona i Madrid, a més de veure augmentar el preu de l'habitatge, són les que concentren el 34 dels desnonaments de l'Estat --i el 26% de la població total--.