Equips i temporades de llegenda: de L’Hospitalet a la Vila de Gràcia…passant per Feliu i Codina

Fa anys i panys que participo de l’opinió i del debat (d’uns anys ençà intensificats) de posar molt en valor la importància de l’estil i la proposta de joc, el grau de compromís i el com s’assoleixen els objectius futbolístics més enllà del mateix resultat o dels títols aconseguits, de per si fonamentals. Al cap i a la fi, sense la victòria final tot queda diluït i en un segon pla.

Els mítics equips dirigits per Cruyff o Pep Guardiola al Barça, Sacchi al Milan o els triomfants combinats d’Espanya amb Luis Aragonés i Del Bosque, en aquest darrer cas invocant el màgic ADN blaugrana (amb llegendes com Xavi o Iniesta) en són un exemple. El com s’arriba al triomf és tan valuós, aplaudit i respectat com el mateix èxit. I per damunt de tot, genera un record etern.

No em puc estar de tornar-ho a reviure, en clau de futbol català, “proper i de veritat” arran de temporades inesborrables en equips i entitats històriques com el Centre d’Esports L’Hospitalet o el Club Esportiu Europa ara que aquest mes de maig es compleixen 45 i 40 anys respectativament d’uns Campionats de somni. Proclamar-se campió, sigui a la categoria que sigui, té un mèrit extraordinari i deixar petjada entre els bons aficionats, que van recuperar l’orgull i la illusió pels seus colors en uns moments difícils i dinàmiques certament negatives, molt més.

El denominador comú: un apassionat i carismàtic entrenador, Josep Monfort (“L’H.H. del futbol català”) que va tenir el privilegi de dirigir a uns jugadors excepcionals que amb l’Hospi 1971-72 i amb l’Europa 76-77 van arrodonir unes lligues extraordinàries. Abans, amb la Unió Atlètica Horta 75-76 o el F.C. Santboià 67-68, Monfort (nascut a la Vila de Gràcia i amb cursos també magnífics amb clubs no menys històrics com Martinenc o Amposta) va aconseguir uns altres Campionats mítics.

En tots els casos, les exhibicions futbolístiques de qualitat, personalitat, esforç i caràcter van conduir a uns títols i ascensos de categoria molt preuats per davant de grans equips de l’època com Cornellà, Prat, Barça aficionat, Horta o Santboià (en el cas de L’Hospitalet) i Badalona, Figueres, Gavà, el mateix Barça aficionat o el propi Hospi pel que fa a l’Europa dels llegendaris Pep Rovira a la porteria, Rodri Salinas, Balsera, Galeano, Suescun, Fàbrega, “Blanquito” o els grans golejadors Montiagut i Sagrera.

Impossible oblidar l’esclat d’eufòria del 28 de maig de 1972 al camp de futbol de L’Hospitalet, ple a vessar en una darrera jornada de Lliga coronada amb un espectacular castell de focs artificials després de l’Hospi- 4 Vilanova- 3 o la emocionant diada del 5 de juny (data fundacional de l’Europa) de 1977 a l’Estadi de Sardenya, amb el títol ja al sarró que es va començar a confirmar en el duel de candidats Badalona- 2 Europa-5 del 23 de gener del 77 amb un joc i una autoritat incontestables que van fer vibrar com mai als aficionats del conjunt gracienc desplaçats a l’Avinguda de Navarra.

Com apuntava abans, futbol “proper” i “de veritat” per recordar ara que fa 45 i 40 anys d’uns exercicis de somni que els bons i veterans aficionats no obliden entre L’Hospitalet de Llobregat i la Vila de Gràcia…passant pel Feliu i Codina on tot un barri es va llençar emocionat al carrer per rebre als herois del seu Horta després del gran cop a la taula del diumenge 2 de maig de 1976 guanyant (també) al Badalona per 1 a 2 i posant la directa per ser Campió la temporada 1975-76. 

Josep Monfort va tenir l’honor aleshores d’entrenar a futbolistes i persones excepcionals que van formar un grup imbatible. El meu record i admiració pels Aroca, Castany, Marín, Català, Puertas, Rubio, García, Vidal, González, Floro, Formento, Domingo, Molano o els Andreu “Rodri”, Burriel, Santiago o Hurtado mites de la ex Vila d’Horta.