Equips i temporades de llegenda: de L’Hospitalet a la Vila de Gràcia…passant per Feliu i Codina

Com apuntava abans, futbol “proper” i “de veritat” per recordar ara que fa 45 i 40 anys d’uns exercicis de somni que els bons i veterans aficionats no obliden entre L’Hospitalet de Llobregat i la Vila de Gràcia.

Francesc Xavier Monfort | dilluns, 8 de maig de 2017

Després d'una extraordinària temporada 1971-1972, el Centre d'Esports l'Hospitalet es va proclamar brillant Campió. A la imatge, d'esquerra a dreta Serrate, Casorrán, José Luis Maderuelo, Rodri, Suso, Sánchez, Langa i Matamala (portant afectuosament a coll a l'entrenador José Monfort) i el magnífic extrem Torruella de banda després de l'últim partit del curs disputat el 28 de maig de 1972 a l'Municipal riberenc en el qual l'equip, ja campió, va vèncer per 4 a 3 al Vilanova.

Centre d'Esports l'Hospitalet, Campió en la temporada 1971-72. A la imatge del 28 de maig de 1972 abans de vèncer el Vilanova per 4 a 3 en l'última jornada ja matemàticament coronats com a primers, José Monfort, Rodri, Alberich, Matamala, Navarro, Serrate, Beguería i el porter Lin dempeus. Ajupits, Monfort Jr.al costat de Torruella, Suso, Casorrán, José Luis i Sánchez. L'equip el van complementar jugadors com el central Vila, el lateral Jaume Langa (anys més tard reconegut "fisio" del Barça) o l'interior Faces. L'Hospitalet de l'exercici 71-72 va protagonitzar autèntiques exhibicions de força i de bon futbol amb rècords com les victòries davant el GE Seat per 11 a 2, Juneda (8 a 0), Prat (7 a 3), Mollerussa i Ulldecona (6 a 0), Borges Blanques i Torreforta (5 a 0), Alcanar (4 a 0) o grans partits com en el camp del Barça amateur en el qual vam vèncer per 3 a 5. malgrat tot, el grup no va ser en absolut senzill amb la presència de quadres històrics com el Santboià, Cornellà, Horta, Castelldefels, Tàrrega, Poble-sec o el mateix FC Barcelona amateur.

Imatge del 5 de juny de 1977 del Club Esportiu Europa que va ascendir com a campió a Tercera Divisió. La trobada a l'Estadi de Sardenya davant el Manresa (que es va saldar amb empat a dos) va coronar un èxit aconseguit matemàticament la setmana anterior després d'una dura pugna amb Figueres, Gavà, Malgrat, Júpiter i Badalona. José Monfort va tenir l'honor d'entrenar a un brillant equip que va destacar per la qualitat del seu futbol, la seva gran caràcter i companyerisme. A la imatge, de peu a l'esquerra del delegat i històric ex-jugador Llibert Tomàs s'aprecia a Blanquito, Rodri, Rovira, Galeano, Morgades, Bujardón, Romo, Valero, Puig i el porter Roig. Ajupits, d'esquerra a dreta, Balsera, Morales, Fàbregas, Montiagut, Sagrera, Suescum, Marimón, José Monfort, Monfort Jr. i el germà de Morales, també massatgista.

5 de juny de 1977. En els prolegòmens de l'últim partit de la temporada al camp del carrer Sardenya amb el Europa ja campió i ascendit a 3ª Divisió, José Monfort rep un afectuós homenatge per part d'uns jugadors inoblidables. A la seva esquerra, Monfort Jr. al costat del porter Rovira, el capità Suescum, els defenses Balsera i Galeano, els directius Griera i Vergés, el davanter Sagrera, el migcampista Romo i en un extrem s'aprecia a l'lateral Bujardón.

Unió AtlèticaHorta Campió 1975-1976 en un dels grans partits al Feliu i Codina. A l'esquerra del porter Aroca: Castany, Marín, Vidal, Català i Portes. Ajupits, a l'esquerra de Vicente Rubio, Julio Molano, Floro, García i Manuel González.

El gol de la victòria (2 a 1) a quatre minuts de la conclusió de la temporada 1967-68 va desbordar l'eufòria dels jugadors i aficionats del Santboià per fi campions ia Tercera Divisió. A la imatge Marcial alça els braços, Pere (amb el dorsal 10) s'incorpora i l'àrbitre apressa a anar concloent la celebració davant la mirada de futbolistes de L'Hospitalet. L'equip de José Monfort va certificar el 1r de maig de 1968 en una tarda plena d'emocions una treballada recompensa per davant de conjunts històrics com Vilafranca, Martinenc, Tàrrega, Júpiter, Hospitalet, La Cava, Cornellà, Horta o Prat.

Fa anys i panys que participo de l’opinió i del debat (d’uns anys ençà intensificats) de posar molt en valor la importància de l’estil i la proposta de joc, el grau de compromís i el com s’assoleixen els objectius futbolístics més enllà del mateix resultat o dels títols aconseguits, de per si fonamentals. Al cap i a la fi, sense la victòria final tot queda diluït i en un segon pla.

Els mítics equips dirigits per Cruyff o Pep Guardiola al Barça, Sacchi al Milan o els triomfants combinats d’Espanya amb Luis Aragonés i Del Bosque, en aquest darrer cas invocant el màgic ADN blaugrana (amb llegendes com Xavi o Iniesta) en són un exemple. El com s’arriba al triomf és tan valuós, aplaudit i respectat com el mateix èxit. I per damunt de tot, genera un record etern.

No em puc estar de tornar-ho a reviure, en clau de futbol català, “proper i de veritat” arran de temporades inesborrables en equips i entitats històriques com el Centre d’Esports L’Hospitalet o el Club Esportiu Europa ara que aquest mes de maig es compleixen 45 i 40 anys respectativament d’uns Campionats de somni. Proclamar-se campió, sigui a la categoria que sigui, té un mèrit extraordinari i deixar petjada entre els bons aficionats, que van recuperar l’orgull i la illusió pels seus colors en uns moments difícils i dinàmiques certament negatives, molt més.

El denominador comú: un apassionat i carismàtic entrenador, Josep Monfort (“L’H.H. del futbol català”) que va tenir el privilegi de dirigir a uns jugadors excepcionals que amb l’Hospi 1971-72 i amb l’Europa 76-77 van arrodonir unes lligues extraordinàries. Abans, amb la Unió Atlètica Horta 75-76 o el F.C. Santboià 67-68, Monfort (nascut a la Vila de Gràcia i amb cursos també magnífics amb clubs no menys històrics com Martinenc o Amposta) va aconseguir uns altres Campionats mítics.

En tots els casos, les exhibicions futbolístiques de qualitat, personalitat, esforç i caràcter van conduir a uns títols i ascensos de categoria molt preuats per davant de grans equips de l’època com Cornellà, Prat, Barça aficionat, Horta o Santboià (en el cas de L’Hospitalet) i Badalona, Figueres, Gavà, el mateix Barça aficionat o el propi Hospi pel que fa a l’Europa dels llegendaris Pep Rovira a la porteria, Rodri Salinas, Balsera, Galeano, Suescun, Fàbrega, “Blanquito” o els grans golejadors Montiagut i Sagrera.

Impossible oblidar l’esclat d’eufòria del 28 de maig de 1972 al camp de futbol de L’Hospitalet, ple a vessar en una darrera jornada de Lliga coronada amb un espectacular castell de focs artificials després de l’Hospi- 4 Vilanova- 3 o la emocionant diada del 5 de juny (data fundacional de l’Europa) de 1977 a l’Estadi de Sardenya, amb el títol ja al sarró que es va començar a confirmar en el duel de candidats Badalona- 2 Europa-5 del 23 de gener del 77 amb un joc i una autoritat incontestables que van fer vibrar com mai als aficionats del conjunt gracienc desplaçats a l’Avinguda de Navarra.

Com apuntava abans, futbol “proper” i “de veritat” per recordar ara que fa 45 i 40 anys d’uns exercicis de somni que els bons i veterans aficionats no obliden entre L’Hospitalet de Llobregat i la Vila de Gràcia…passant pel Feliu i Codina on tot un barri es va llençar emocionat al carrer per rebre als herois del seu Horta després del gran cop a la taula del diumenge 2 de maig de 1976 guanyant (també) al Badalona per 1 a 2 i posant la directa per ser Campió la temporada 1975-76.

Josep Monfort va tenir l’honor aleshores d’entrenar a futbolistes i persones excepcionals que van formar un grup imbatible. El meu record i admiració pels Aroca, Castany, Marín, Català, Puertas, Rubio, García, Vidal, González, Floro, Formento, Domingo, Molano o els Andreu “Rodri”, Burriel, Santiago o Hurtado mites de la ex Vila d’Horta.

ARCHIVADO EN:

fútbol