Rajoy testificarà per plasma en el judici de la trama Gürtel
Les raons són: és el mitjà menys pertorbador per a l'exercici de les funcions de president del Govern, concorren motius de seguretat i ordre públic i és una pràctica estesa en l'àmbit judicial penal.
El Partit Popular --acusat com a partícip a títol lucratiu en el judici per la primera època d'activitats de la trama Gürtel (199-2005--, ha presentat un escrit davant del tribunal en el qual sol·licita que la declaració del president del Govern, Mariano Rajoy, com a testimoni en la vista sigui "a través del sistema de videoconferència per concórrer els requisits exigits en la llei" perquè es compleixi aquesta possibilitat.
En un escrit de dotze pàgines, l'advocat del PP Jesús Santos argumenta que en l'acte pel qual la majoria del tribunal --els magistrats Julio de Diego i José Ricardo de Prada-- acceptar aquesta prova testifical "no van quedar definides les condicions específiques "per a la seva realització.
Mentre que creu que la conveniència d'una declaració del president de l'Executiu per videoconferència va ser defensada "molt encertadament" pel president del tribunal, Ángel Hurtado, en el seu vot particular.
A més, el PP manifesta la seva "plena disconformitat" amb l'escrit pel qual l'associació d'Advocats Demòcrates per Europa (ADADE), personat com a acusació popular en la primera època de la trama reclamava --i finalment obtuvo-- la citació com a testimoni de Rajoy al judici. També s'oposa a la possibilitat que el tribunal i les parts es traslladin al despatx oficial del president del Govern per a realitzar l'interrogatori, tal com va proposar l'acció popular.
Els 'populars' comparteixen els arguments d'Hurtado i incideixen en què la declaració per videoconferència està prevista en l'article 229.3 de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ).
"Aquestes actuacions podran realitzar-se a través de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so i la interacció visual, auditiva i verbal entre dues persones o grups de persones geogràficament distants, assegurant en tot cas la possibilitat de contradicció de les parts i la salvaguarda del dret de defensa, quan així ho acordi el jutge o tribunal".
I, de manera específica per al procés penal, en l'article 731 bis de la Llei d'enjudiciament criminal (LECrim), que diu concretament que "el tribunal d'ofici oa instància de part (...) pot acordar que la seva actuació es realitzi a través de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so".
Escriu el teu comentari