La Unió Progressista de Fiscals reclama la dimissió del ministre de Justícia i del Fiscal General

 

La Unió Progressista de Fiscals (UPF) ha inclòs entre les conclusions del seu 32è Congrés una referència a la reprovació parlamentària del ministre de Justícia, Rafael Catalá, de qui reclama el cessament o la dimissió.

Així mateix, el congrés de la UPF, reunit els dies 2 i 3 de juny a Lleó, també "reclama públicament la dimissió del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza Martín, com a conseqüència del nomenament de Manuel Moix com fiscal en cap de la Fiscalia Especial contra la corrupció i la Criminalitat Organitzada, pel menyspreu als principis bàsics d'actuació del Ministeri Fiscal i per posar en greu risc el funcionament d'aquesta Fiscalia, pionera a Europa en la persecució dels delictes de corrupció".

En aquesta mateixa conclusió els fiscals progressistes mostren el seu suport incondicional a la feina i el compromís dels fiscals de la Fiscalia Anticorrupció en defensa de la legalitat i dels drets dels ciutadans. De la mateixa manera, rebutgen per intolerable la ingerència de l'executiu en actuacions concretes de la Fiscalia Anticorrupció.

També, pel que fa a la seva capacitat d'actuació, es critica la dependència del ministeri de Justícia i la necessitat de desenvolupar "la clàusula constitucional que exigeix que el Ministeri Fiscal actuï a través d'òrgans propis, és a dir, que tingui un veritable règim d'autonomia orgànica. En l'actualitat qualsevol decisió relativa a la carrera d'un fiscal (nomenaments, règim disciplinari, llicències, permisos) es pren en el Ministeri de Justícia, fet que suposa concebre a la Fiscalia com un mer apèndix d'aquest departament governamental".

"El risc de fallida de l'Estat de Dret i de la normal convivència ciutadana és clar i tots els responsables polítics implicats han de ser conscients d'això i procurar solucions" diu la conclusió relativa a la situació a Catalunya. I mostren el seu suport i reconeixement als fiscals que han intervingut i estan intervenint en procediments judicials relacionats amb aquesta situació.

ESTATUT DE LA VÍCTIMA I DRET A LA JUSTÍCIA GRATUÏTA

La UPF "denuncia la inactivitat dels governs de l'Estat i d'algunes comunitats autònomes en l'aplicació de l'Estatut de la Víctima, en vigor des de l'any 2015, malgrat la qual cosa no s'han creat ni dotat adequadament les Oficines d'Atenció a Víctimes, ni per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat s'incorpora als atestats el preceptiu informe sobre la vulnerabilitat de la víctima, convertint la norma, un cop més, en un exercici de demagògia política".

També la UPF mostra la seva preocupació per "la creixent desigualtat davant la Justícia dels més desfavorits com a conseqüència de la desatenció de l'Administració al dret a la justícia gratuïta que ha de ser prestat per un torn d'ofici digne". Segons els fiscals progressistes, "la justícia gratuïta és un pilar bàsic de tot Estat de Dret i el dret a la tutela judicial efectiva és un dret de tots, no només dels poderosos o de les persones amb recursos".

En un altre punt de les conclusions assenyalen que "com fiscals hem de promoure la justícia, la legalitat i la defensa de les víctimes, especialment dels nens i desemparats, per això des de la Unió Progressista de Fiscals, associació que no amaga el seu interès per la justícia social, tenim l'obligació d'alçar la veu, proposar solucions, no ser còmplices de tan gran tragèdia i injustícia que ha convertit el "Mare Nostrum" a la frontera més mortífera del món, sense oblidar-nos, tan poc, de la frontera Sud que tan propera tenim".

Tampoc el document dels fiscals progressistes passa de puntetes per la qüestió de la violència de gènere: "Mai seran suficients les ocasions per denunciar que l'abominable xacra que constitueix la violència de gènere és una vergonyosa realitat que s'imbrica d'una manera tal en la construcció de les nostres societats que únicament permet ser combatuda des de la veritable comprensió de la seva arrel mateixa. Exigim que s'augmentin les partides pressupostàries destinades a lluita contra aquesta xacra, per fer realment efectives les disposicions de la llei".

DRETS LABORALS I CARRERA PROFESSIONAL, DECEPCIÓ I CRÍTIQUES

Quant a l'àmbit laboral i professional, la UPF mostra la seva decepció per la passivitat de la Fiscalia General de l'Estat en la defensa dels drets laborals dels membres del ministeri fiscal. Així mateix, denuncien "la dràstica reducció soferta en els últims anys tant en matèria d'ascensos com en el nombre places ofertades en els concursos ordinaris de trasllat".

En aquest ordre de coses, el congrés de fiscals progressistes "rebutja amb contundència el model de formació de fiscals que es tracta d'imposar des del Ministeri de Justícia fent del CEJ una estructura administrativa destinada a la formació de buròcrates. Això suposa un absolut menyspreu per la formació específica que hauria de correspondre a la missió i posició constitucional del ministeri fiscal".

També es mostren crítics en relació a la igualtat entre dones i homes en la carrera fiscal. Així afirmen que "la situació de infrarepresentació de les dones en els llocs de presa de decisions és un fenomen global i generalitzat, contrari a l'essencial concepte de democràcia paritària i inclòs per la Conferència de Beijín entre els dotze àmbits crítics que constitueixen obstacles per a l'avançament de la dona".

Pel que fa a la digitalització de la justícia, la Unió Progressista de Fiscals "lamenta que l'única veritablement" digital "en l'Administració de Justícia a dia d'avui sigui la nefasta política de nomenaments discrecionals en la ment de tots. El pretès i altisonant paper zero és una ficció que només existeix en la ment dels responsables del Ministeri que, a més de desconèixer de manera absoluta com funcionen les fiscalies i els jutjats, també desconeixen les possibilitats dels intercanvis d'informació en el segle XXI " .

En el document, els fiscals reclamen públicament "la definitiva aprovació de la proposició de llei que actualment es troba en tràmit parlamentari i la consegüent supressió dels terminis d'instrucció, que considerem un disbarat jurídic en el nostre actual sistema d'instrucció judicial, en el qual el control dels temps pel ministeri fiscal resulta inviable davant l'escassetat de mitjans personals i els minsos i deficients recursos materials amb què comptem. Perpetuar aquest sistema suposa un evident risc d'impunitat de molts delictes -no només de corrupció-, tal com ha posat de manifest la pròpia Comissió Europea en les seves recomanacions del primer semestre de 2017. Així mateix, fins a una futura reforma legal que suprimeixi el despropòsit d'un sistema de terminis en una instrucció judicial no dirigida pel ministeri fiscal, la Unió Progressista de Fiscals reclama de la Fiscalia General de l'Estat la revisió de la Circular 5/2015 perquè s'adaptin les pautes d'actuació dels fiscals a la realitat diària de totes i cadascuna de les fiscalies, en tant que el posicionament actual, en una actitud clarament condescendent amb el Ministeri de Justícia, no fa sinó dificultar la investigació judicial i entorpir la tasca del ministeri fiscal en la promoció de l'acció de la justícia".