dijous, 24 de setembre de 2020

Mor als 86 anys d'edat l'escriptor Juan Goytisolo

|

Juangoytisolo 1


L'escriptor barceloní Juan Goytisolo ha mort als 86 anys d'edat al seu domicili de Marràqueix envoltat dels seus cercles pròxims, segons ha informat l'agència literària Carmen Balcells.


El seu germà, el també escriptor Luis Goytisolo, ha recordat la relació que mantenien: "Ens apreciàvem moltíssim. L'únic que puc dir és que ho sentim moltíssim, tot i que sabíem que estava malament des de feia temps", ha explicat. Així mateix, ha indicat que el funeral se celebrarà probablement al Marroc.


Goytisolo va rebre el Premi Cervantes l'any 2014, màxim guardó de les lletres en llengua castellana. Autor d'una extensa i variada obra narrativa i assagística, les seves primeres novel·les es consideren adscrites al realisme crític. En la seva llarga carrera, va conrear gèneres com el reportatge, la literatura de viatges o les memòries.


Va estudiar dret i va ser assessor literari de l'editorial Gallimard a París, i entre 1969 i 1975 va començar a impartir classes de literatura en universitats de Califòrnia, Boston i Nova York.


Entre les seves obres destaquen la trilogia composta per 'Señas de identidad' (1966), 'Reivindicación del conde don Julián' (1970) i 'Juan sin Tierra' (1975),  en la qual la crítica social es barreja amb el subjectivisme i els salts temporals.


Va publicar dos llibres autobiogràfics en la dècada dels vuitanta, 'Coto vedado' (1985) i 'En los reinos de Taifa' (1986) . A 'Makbara' (1980) sorgeix el mestissatge cultural i la influència del món àrab.


A més del Cervantes, va obtenir el Premi d'Assaig i Poesia Octavio Paz el 2002, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en 2008, el Premi de les Arts i les Cultures de la Fundació Tres Cultures el 2009, i el Premi Quixot de les Lletres Espanyoles a l'obra de tota una vida de l'Associació Col·legial d'Escriptors d'Espanya (ACE) en 2010.


Va viure de prop els conflictes de Bòsnia i Txetxènia, entre els anys 1993 i 1996, el que es va traduir en una sèrie de reportatges publicats al diari 'El País' i en la novel·la 'Quadern de Sarajevo' (1933), en la qual abandona la ficció per fer un relat compromès amb la tragèdia humana de la qual va ser testimoni.


Com a coneixedor i estudiós del món àrab, va contribuir, a través de diversos articles i assaigs, a donar a conèixer a Europa la realitat d'aquests pobles i va treballar per aconseguir que la Unesco declarés la plaça de Xemáa el Fná de Marràqueix com a Patrimoni Oral de la humanitat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH