El Premi Princesa de les Lletres 2017 reconeix al poeta Adam Zagajewski

 

El poeta i assagista polonès Adam Zagajewski ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2017, segons ha fet públic aquest dijous a Oviedo el jurat encarregat de la seva concessió. 

Aquesta candidatura ha estat proposada pels Premis Princesa d'Astúries de les Lletres, John Banville (2014) i Richard Ford (2016), i pel Premi Príncep d'Astúries de les Arts 2001, Krzysztof Penderecki.

Ha estat recolzada, entre d'altres, per Juan Ignacio Cirac, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2006; Roy Glauber, Nobel de Física 2005; Adam Michnik, redactor en cap de Gaceta Wyborcza; i l'Institut Polonès de Cultura (Madrid).

Adam Zagajewski (Lwów, actual Ucraïna, 21 d juny de 1945) és un poeta, novellista i assagista graduat en Filosofia i Psicologia per la Universitat Jagiellonica, a Cracòvia, i un dels més afamats poetes contemporanis polonesos, adscrit a l'anomenada Generació del 68 o de la Nova Ona, formada per autors decidits a comprometre políticament en les seves obres, com Kornhauser, Kipska, Krynicki o Baranczak.

Zagajewski va crear dos dels principals lemes d'aquest grup: Powiedz prawde (Digues la veritat) i Mow Wprost (Parla clar). Exiliat a Alemanya, París i EUA successivament, el 2002 va tornar a Cracòvia, on resideix.

És coeditor de la revista literària Zeszyty Literackie, que es publica a París, ha estat professor a la Universitat de Houston i en l'actualitat ho és en la de Chicago. A la dècada dels setanta es va unir al grup de dissidents de Cracòvia, 'Teraz' (Ara). El 1972 va publicar el seu primer poemari, Komunikat, al que va seguir la novella Cieplo zimno (Calent i fred). Difonia a més les seves idees a la revista clandestina Zapis, un dels principals mitjans de l'oposició democràtica polonesa.

Va publicar després Sklepy miesne (Carnisseries) i, perseguit pel règim comunista, es exili a Paris, el 1982, i publico l'novella Cienka kreska (Traç) i el poemari List. Oda do wielosci (Lletra. Oda a la pluralitat). En el seu següent assaig, Solidarnosc i samotnosc, 1986 (Solidaritat i solitud, 2010), Zagajewski exposava les seves tesis sobre el compromís polític dels escriptors. El 1988 viatjo als EUA, on treball com a professor visitant en el Creative Writing Program de la Universitat de Houston. Amb el poemari Plotno (1990) va evolucionar cap a la contemplació poètica, lluny de la combativitat de les seves primeres obres.

El mateix va afirmar sobre aquest canvi que "la poesia està en una altra part, mes enllà de les immediates lluites partidistes, i fins i tot més enllà de la rebel·lió -encara la mes justificada- contra la tirania". S'ha dit d'ell que la seva decidida posició per la llibertat i la recerca de la bellesa té un fidel testimoni en la seva obra, de gran fondària humana i fina sensibilitat estètica.

La crítica ha destacat així mateix la música i lluminositat que caracteritzen la seva veu literària. Entre els seus temes recurrents estan la nit, els somnis, el temps, l'eternitat, el silenci i la mort o, com s'ha dit, "la poètica de la imperfecció de la vida". Per Zagajewski, a més, la poesia ha de conjugar "ironia i èxtasi" i el poeta és algú "conscient de la història".

Més informació a PressDigital.