La persecució de les bruixes a Europa va començar aquí a Catalunya

'Yo no creo en brujas, pero haberlas, haylas' és una frase gallega que ja és universal. Un servidor, gallec, va créixer enmig de moltes llegendes i no poques xafarderies sobre dones que se sortien de la norma i eren assenyalades. Moltes vegades, simples fabulacions. Galícia és terra de meigas.

Però vaig i em trobo aquí a Catalunya amb el llibre 'Llegendes de bruixes i altres històries dels boscos', de David Martí Martínez. I veig que aquesta també va ser terra de bruixes -qui sap, potser el sigua sent-.

A través de les seves pàgines ens trobem que aquestes incompreses dones formen part de l'imaginari popular i de l'essència del poble i cultura catalanes.

I és que la geografia de Catalunya està plena de llegendes relacionades amb dones muntades en escombres, aquelarres, màgia, encanteris, pocions, mals d'ull, gats negres, mussols, gripaus i colobres.

Tampoc hem d'oblidar la incomprensió i la persecució de què van ser víctimes. Però millor ens ho explicarà el seu autor.

D'on ve el teu interès per les bruixes?

Aquest interès va néixer quan jo era petit i passava els estius a Arnes, un petit poble de la Terra Alta (Tarragona). Recordo que, quan em trobava malament, la meva àvia Lola sempre em consolava amb una abraçada plena de tendresa i, després, em donava una infusió (als meus ulls, màgica), mentre em deia: "No et preocupis, David. Pren-te això i seguida et posaràs bé. És cosa de bruixes ... ".

Coneixes alguna?

Sí, conec bruixes. Però no es corresponen, en absolut, amb l'arquetip que s'ha anat construint en l'imaginari popular al llarg dels segles: em refereixo a les ancianes amb nas de ganxo, berrugues i escombres.

Jo conec dones sàvies, hereves d'uns coneixements molt antics que, avui dia, encara segueixen vius.

Com es va construir la seva mala fama?

No hi ha una sola causa que justifiqui la progressiva demonització de la dona. D'una banda, quan es reglar els estudis de Medicina a les universitats, només eren accessibles als homes. Totes aquelles dones que, durant segles, havien exercit la medicina popular d'una manera espontània, van passar a la clandestinitat.

De l'altra, trobem l'auge de certs corrents de pensament que consideraven a la dona com un ésser dolent i feble, fàcilment influenciable pel Diable ...

Però, què són o què eren realment les bruixes?

En realitat van ser unes víctimes de les mentalitats supersticioses imperants en les èpoques en què els va tocar viure. Crec que, en el fons, van tenir la mala sort de ser unes avançades al seu temps i això, mai se'ls va perdonar.

Diuen que eren vistes com "pertorbadores de l'ordre social" ...

Moltes d'aquestes dones eren lliurepensadores, sàvies i valentes. Aglutinaven uns coneixements molt subtils relacionats amb la Natura. Coneixien remeis capaços de guarir i de matar. Donaven molta por als que ostentaven el poder i calia eradicar-les.

En el teu llibre comentes que la màgia és "la germana bastarda de la ciència" ...

Els mags tenien la certesa que si feien els rituals adequats i recitaven les paraules de poder correctes, sempre anaven a obtenir uns resultats concrets. Aquesta manera de procedir, a una escala diferent, és la base de la ciència.

Una de les coses que més sorprèn en llegir 'Llegendes de bruixes I ALTRES històries dels Nostres boscos' és que on es regula per primera vegada a Europa el delicte de bruixeria va ser al Pallars.

La primera vegada que es tipifica aquest delicte va ser a 'Les Ordinacions de la Vall d'Àneu', un text de l'any 1424, en què el comte Arnau Roger IV va decretar uns reglaments on es creava jurisprudència sobre aquesta realitat.

En el text es diu que els practicants de bruixeria (la majoria de les vegades, dones) es reunien de nit en certs llocs i, allà, ballaven i bevien, lloaven al Diable i renegaven de Déu.

Les autoritats van prohibir aquestes reunions clandestines i es van tipificar un seguit de càstigs que incloïen, entre d'altres, acabar cremades a la foguera.

Com era un judici per bruixeria?

La majoria dels judicis per bruixeria eren sumaríssims, fets en tribunals civils locals, i les acusades no tenien cap garantia legal.

Encara que sembli paradoxal, moltes de les acusades van demanar a la Inquisició que es fes càrrec dels seus casos per, així, tenir un mínim de probabilitats de no acabar penjades a la forca.

Representació dels judicis de les bruixes de Salem (els EUA), litografia de 1892 / CC

Per què més bruixes que bruixots?

La idea força del 'Malleus Malleficarum' (El martell de les bruixes), un dels llibres més foscos de la història de la humanitat, és que hi ha més bruixes que bruixots perquè la dona, per naturalesa, és fràgil i dolenta.

Probablement és el manual més influent i determinant a l'hora d'iniciar la persecució de bruixes dels segles XV al XVIII a Europa. Després de ser publicat a Alemanya l'any 1486, va ser reeditat en més de trenta ocasions i va ser tot un best-seller de l'època, convertint-se en el llibre de referència dels judicis contra les bruixes.

Parla'ns una mica dels caçadors de bruixes a Catalunya com Joan Malet o Cosme Soler ...

Els caçadors de bruixes eren uns individus que s'atribuïen el poder de saber distingir les bruixes de les que no ho eren. Òbviament, aquesta suposada capacitat era inventada i l'únic que els movia era guanyar prestigi i diners en una societat en crisi que els tractava com a herois.

A Catalunya van ser molt coneguts Joan Malet i també Cosme Soler, i, per estrany que pugui semblar, els seus principals clients eren les autoritats de municipis que volien lliurar-se de les males collites i les desgràcies personals que, moltes vegades, s'associaven a la intervenció de les bruixes.

També comentes que la Inquisició no era especialment crèdula amb les qüestions de bruixes, tot i que se sol creure ...

De fet, l'Inquisidor General de Barcelona, Diego Sarmiento, va voler aprofitar l'enrenou que va provocar el caçador de bruixes Joan Malet per la zona de Tarragona a mitjan segle XVI per convocar una mena de concili integrat per teòlegs i pel mateix Abat de Montserrat, amb l'objectiu ocult de guanyar competències sobre el tema de la bruixeria. A Sarmiento li movia més l'ambició política que no el veritable interès en les bruixes.

Altres de les coses que criden l'atenció del teu llibre és que la majoria de defensors d'aquestes dones eren inquisidors ...

Eren conscients que la gran majoria de les acusades eren més víctimes de falses acusacions per part de veïns envejosos que no veritables adoradores del Diable.

I si la persecució legal de les bruixes va tenir el seu origen Catalunya, el principi de la fi d'aquella espiral de violència també va tenir el seu origen aquí, amb el jesuïta Pere Gil ...

Pere Gil va tenir un paper molt important a l'hora d'acabar amb la caça de bruixes a Catalunya i el seu al·legat, datat l'any 1619, és el primer document conegut on es demana obertament el final d'aquella època tan fosca de la nostra història.

El confessor del duc d'Alburquerque comença el seu escrit sol·licitant a la Reial Audiència que s'actuï amb gran cautela i amb sentit comú que fa al tema de les bruixes perquè ja havia quedat demostrat que moltes eren innocents, i les que realment es tenia per adoradores del dimoni, no mereixien la pena de mort.

Pere Gil va ser un dels primers a atrevir-se a rebatre totes aquelles idees preconcebudes que havien ocupat l'imaginari popular dels catalans durant segles. Ni totes aquelles dones eren bruixes, ni tan sols tenien els poders que se'ls atribuïa.