dijous, 12 de desembre de 2019

El Pla de Fosses es posa en marxa i permet l'exhumació de 17 combatents de la Guerra Civil

|

Fosacomunlleidaguerracivilmemoriahistorica


El conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència del Govern, Raül Romeva, ha visitat aquest dimecres la primera fossa comuna del Pla de fosses 2017-2018 a Figuerola d'Orcau (Lleida) en què s'han trobat restes òssies de 17 persones i elements d'indumentària militar: "Les primeres evidències posen de manifest que es tracta de soldats" dels dos bàndols de la Guerra Civil.


En roda de premsa, Romeva ha destacat que el pla és una oportunitat que permet reparar la memòria històrica que no es va començar fa 80 anys en finalitzar la guerra ni fa 40 en començar a democràcia, i encara que arriba tard, cal fer-ho: "Té una clara vocació de desenterrar una part de la història que alguns han volgut deixar sota la terra i sota l'oblit".


"Per això ens hem obsessionat amb ordenar la memòria, que és l'última forma de tenir la mirada neta a un futur que volem construir sobre els pilars de la democràcia i la justícia", ha sentenciat el conseller, que ha destacat l'interès de les famílies i de les entitats memorialistes davant el silenci obstruccionista de l'Administració.


En 1938 la línia del front de guerra es va situar a Figuerola d'Orcau, on l'exèrcit franquista va avançar per fer-se amb el control de les centrals hidroelèctriques i per aïllar Catalunya de la resta de territori republicà.


Les tropes rebels van ocupar la Vall d'Aran i la ribera occidental dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre que es van establir com a línies del front entre els mesos d'abril i desembre de 1938.


Figuerola d'Orcau va ser presa pel bàndol Nacional el 9 d'abril de 1938, en concret per la 63 divisió del cos d'exèrcit de Navarra i l'enfrontament més remarcable de la zona va tenir lloc entre el 22 i el 31 de maig quan, segons va documentar el tinent de l'exèrcit franquista José Maria Gárate, hi va haver 11.000 baixes republicanes i 3.500 franquistes.


Les restes òssies trobades a la fossa oberta de Figuerola d'Orcau corresponen a membres d'ambdós bàndols, principalment de la 63, 150 i 152 divisió de l'exèrcit franquista, morts en els combats d'abril i maig de 1938, una hipòtesi que encara ha de ser corroborada a partir dels treballs arqueològics i antropològics.


La fossa es troba a l'exterior del cementiri del municipi, al costat del mur de la necròpolis i va ser localitzada per mitjà d'una prospecció geofísica amb georadar en una àrea de 200 metres quadrats que va detectar dues zones amb alteracions compatibles amb anomalies en els estrats del subsòl delimitades en una superfície de 97,7 metres quadrats.


El 12 i el 13 de juny es va realitzar l'excavació i, mitjançant metodologia antropològica i arqueològica, s'han identificat restes de 17 individus "perfectament alineats", amb el cap cap al sud i els peus cap al nord, llocs de cap per amunt i cap per avall , amb material d'indumentària militar com botes i botons reglamentaris i altres objectes com un casc, una pinta, cartutxeres, sivelles, un tinter i una mina de llapis, tot i que no hi ha elements que permetin determinar la seva identitat.


EL PLA D'FOSSES: 800.000 EUROS I 503 TOMBES GEOLOCALITZADES


El Pla de fosses 2017-2018, ampliable a dos anys més d'execució, compta amb un pressupost de 800.000 euros i té 503 tombes geolocalitzades a l'Alt Pirineu i Aran, a Camp de Tarragona, la Catalunya Central, Girona, Lleida i Terres de l'Ebre; 235 estan confirmades i 268 són probables.



Des de 1999 s'han fet 18 actuacions en fosses corresponents a 57 persones, de les que s'han identificat set, i 66 actuacions de recollida d'ossos trobades en superfícies corresponents a un mínim de 164 persones.


L'actual programa ha identificat a 30 persones entre les restes òssies sense enterrar i, al marge dels 17 exhumats a Figuerola d'Orcau, al gener es va exhumar un cos al cementiri de Tremp (Lleida) a petició dels familiars que, malgrat a fer-ho el Govern, no està dins del Pla de fosses.


El pla preveu 40 actuacions per 2017 entre recollides òssies a la superfície i excavació arqueològica de fosses, i, com en el cas de Figuerola d'Orcau, les dades genètiques extretes de les restes trobades es creuaran amb els que surten del pla d'identificació genètica que la Conselleria va impulsar al setembre juntament amb altres departaments, com Salut i Justícia.


Les actuacions del pla van començar al març, seguint uns criteris d'actuació que prioritzen les sol·licituds existents i pendents d'atenció rebudes dels familiars, dels ajuntaments i de les entitats memorialistes.


El segon criteri és l'estat de les restes segons la seva situació i tipus: es prioritza --per aquest ordre- recollir ossos a la superfície; les fosses confirmades i documentades en cementiris; les que estiguin delimitades dins d'una necròpolis amb sol·licitud explícita d'intervenció; les fosses probables fora del cementiri, i les "fosses dignificades dins del cementiri".


El següent criteri és el nivell de documentació i confirmació d'existència de fosses o restes, que es farà amb l'anàlisi de la documentació, antecedents i fonts que determinen la situació exacta de les restes.


Finalment, es té en compte la distribució territorial "eficient" procurant cobrir el màxim de zones amb fosses registrades, especialment les que concentren més fosses.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH