dimarts, 12 de novembre de 2019

El Tribunal de Comptes exigeix ​​a Mas, Homs, Ortega i Rigau que paguin les despeses del 9N

|

Juicio9NMasOrtegarigau

Mas, Ortega i Rigau, haurien de pagar més de 5,12 milions pels dur a terme el 9N.


El Tribunal de Comptes ha decidit activar el nomenament d'un instructor perquè practiqui diligències prèvies i, si escau procedeixi a l'obertura d'una investigació per dilucidar responsabilitats per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014 i reclamar a l'expresident de la Generalitat Artur Mas , a la exvicepresidenta, Joana Ortega, ia la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, els diners públics que es va gastar en aquella consulta.


En concret, el departament segon de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes, la seva titular és l'exministra de Justícia Margarita Mariscal de Gante, ha dictat sengles actuacions sobre aquest procediment.


En un d'ells, el Tribunal de Comptes desestima el recurs de revisió interposat per la Generalitat contra les decisions adoptades fins llavors per l'òrgan fiscalitzador i en l'altre ordena que es doni trasllat de les seves actuacions a la Secció d'Enjudiciament perquè aquesta proposi a la Comissió de Govern del Tribunal el nomenament d'un delegat instructor que practiqui les esmentades diligències prèvies.


LES DESPESES AL DETALL


La tasca del delegat instructor que es nom pròximament serà contrastar la denúncia de Societat Civil Catalana (SCC) i l'Associació d'Advocats Catalans per determinar si són certes les responsabilitats comptables d'Artur Mas i els seus consellers i, si escau, reclamar-ne el reintegrament a l' tresor.


En concret, els denunciants individualizaban una sèrie de despeses públiques per un import global de més de 5 milions d'euros: construcció d'una pàgina web institucional (14.837.60 euros); material per a la votació (70.532,08 euros); adquisició d'ordinadors portàtils per a les taules de votació (828.171,42 euros); pòlissa asseguradora per a voluntaris (1.409,26 euros); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77 euros) i enviament d'informació (307.962,71 euros).


Les associacions van acusar a Mas i als seus exconsellers de facilitar la logística i tots els mitjans els mitjans materials i pressupostaris necessaris per a la realització de la consulta popular, "pel que van destinar cabals i efectes públics posats al seu càrrec per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que àmplies, lògicament, no eren illimitades ".


També van assenyalar en la seva denúncia com a objecte de responsabilitat comptable el fet que els dirigents denunciats ordenessin a subordinats i ens públics dependents, cada un dins de l'àmbit del seu àmbit de responsabilitat institucional, "l'aplicació econòmica de fons públics per un import no inferior a 5.129.833 euros per realitzar un conjunt d'actuacions en oberta i franca contradicció amb la Constitució, desproveïdes de suport pressupostari per desbordi competencial, i desobeint l'ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional ".


EL RECURS DESESTIMAT DE LA GENERALITAT


En el recurs que ha estat desestimat la Generalitat defensava que les seves actuacions comptaven amb cobertura legal i pressupostària i que, per tant, "els fets denunciats no revesteixen caràcters d'abast comptable ni de malversació". Allegava també que Mas i els seus consellers "van actuar en tot moment amb la convicció que el procés de participació ciutadana comptava amb la cobertura de l'ordenament jurídic llavors vigent".


Però el Tribunal de Comptes considera que els arguments del Govern català per defensar l'arxiu "sense donar lloc si més no a una investigació dels fets per un delegat instructor, entren de ple en qüestions jurídiques relacionades amb els requisits dels que legalment depèn l'existència de responsabilitat comptable ".


En aquest sentit, assenyala que la Generalitat no qüestiona la realització amb fons públics de les despeses que refereixen els denunciants, sinó que defensa "amb extensos i elaborats raonaments la correcció jurídica" dels mateixos i la "inexistència de l'element subjectiu de la responsabilitat comptable de les persones assenyalades en la denúncia ".


Segons el tribunal, la Generalitat utilitza "arguments complexos que excedeixen de la simple constatació de manifesta inexistència de responsabilitat comptable que pogués deduir-se de manera immediata de les actuacions" i entra "de ple" en l'examen dels requisits de fons de la responsabilitat comptable ", cosa que, segons Mariscal de Gante," no pot ser objecte de enjuciamiento "abans fins i tot d'haver-se obert una investigació.


En aquest sentit, la interlocutòria recalca que en aquesta fase ha de decidir si s'arxiva la denúncia o s'investiga i opta per la segona opció allegant que, segons la doctrina del propi tribunal, només s'ha de procedir a l'arxiu quan "pugui apreciar-se que els fets , manifestament, no revesteixen caràcters d'abast "el que, des del seu punt de vista, no succeeix en aquest cas.


"No hi ha l'arxiu si les qüestions plantejades són inherents a la gestió de fons públics, a detriment de l'erari públic a causa de l'adopció de decisions de despesa i pagament que poguessin haver mancat de prou suport normatiu", recalca el tribunal citant la seva pròpia doctrina.


TEMES D'AGENDA


La decisió del Tribunal de Comptes d'activar la investigació sobre els diners públics utilitzat per a l'organització d'aquella consulta sobiranista de 2014 arriba quan només queden dos mesos i mig per a l'1 d'octubre, la data programada per la Generalitat per a l'organització d'un nou referèndum.


En concret, en el recurs que ara ha desestimat el tribunal, la Generalitat sollicitava l'arxiu de les diligències i que no es permetés la personació en el procediment de l'Advocacia de l'Estat, que havia sollicitat entrar davant la possibilitat que en la consulta del 9N s'haguessin pogut "veure afectats fons públics de caràcter estatal".


L'Advocacia de l'Estat, la personació ratifica ara el tribunal, ha sollicitat que es nomeni un instructor, igual que la Fiscalia, partidària de l'obertura de la investigació contra Mas, l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, i les també exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau "per determinar les seves responsabilitats per la despesa de 5,12 milions d'euros en les votacions del 9N" de 2014.


És a dir, tots dos donen suport a la denúncia que ha donat origen a aquest procediment que va ser presentada per Societat Civil Catalana (SCC) i l'Associació d'Advocats Catalans per considerar que, tot i que Mas i els seus consellers ja van ser condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional a l'organitzar aquella consulta de 2014, això no els eximeix de la seva responsabilitat comptable per l'ús irregular de diners públics.


"ÉS PER RIURE"


El portaveu del Govern i conseller de Presidència, Jordi Turull, ha replicat al Tribunal Comptes assegurant no podrà aturar la celebració del referèndum l'1 d'octubre perquè és un "tsunami democràtic" que ningú podrà frenar.


El nou portaveu del Govern ha lamentat que l'Estat insisteixi en aquestes accions per frenar el procés sobiranista, i ha ironitzat sobre la quantia dels cinc milions d'euros: "Si es pensen que per menys d'un euro per català frenaran la independència és per riure ".


Turull ha considerat que accions com la del Tribunal de Comptes equivalen a tractar d'apagar el foc amb gasolina i ha assegurat que el procés sobiranista no és un incendi, sinó un tsunami: "Al meu poble diuen que al foc el pots parar però l'aigua no ".


També ha criticat les declaracions del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per assegurar que perseguirà la compra d'urnes encara que es faci de forma encoberta, i li ha advertit que el procés és imparable perquè és de la gent: "No cal que ho intentin perquè no se sortiran amb la seva ".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH