Luis García Montero denuncia que la literatura i la filosofia perden pes en els plans d'estudi

 

                                                                                                        La porqueria de l'insult és la cara negativa de les xarxes socials.                                                                                                  

El poeta granadí Luis García Montero dirigeix a Baeza (Jaén) un curs dedicat a l'obra de Miguel Hernández, quan es compleixen 75 anys de la seva prematura mort a la presó. També ha destacat que el poeta antifranquista va ser fonamental en la formació dels poetes de l'època.

García Montero ha assenyalat, en el marc dels cursos d'estiu de la Universitat Internacional d'Andalusia (UNIA) a Baeza (Jaén), "el domini de Miguel Hernández del cançoner medieval, de la síntesi lírica i de les tradicions literàries".

El poeta granadí dirigeix el curs 'Que hem de parlar de moltes coses: Miguel Hernández, la poesia i nosaltres', centrat en la figura del poeta d'Orihuela en el 75è aniversari de la seva mort. "Simplement ser un dels grans poetes del segle XX en espanyol justifica la posta en marxa d'aquest curs", ha afegit.

Així mateix, ha tingut paraules d'agraïment a la Diputació de Jaén "pel seu esforç a divulgar el llegat de Miguel Hernández" gràcies "a la custòdia i recopilació de la seva obra per la seva dona, Josefina Manresa".

Dels trets de la seva poesia, García Montero posa en relleu "el diàleg que estableix amb la vida, que li serveix per cantar el sentit del relat humà, l'ocupació de metàfores i d'un ús contundent i ferotge del llenguatge".

El poeta granadí ha posat el focus per comprendre la seva obra poètica en "la brevetat de la seva vida", ja que va néixer el 1910 i va morir en 1942. Així mateix, ha valorat que "tot el que va aconseguir va ser en una situació molt difícil" ja que "néixer en un ambient hostil en el qual el seu pare es va preocupar poc per ell". "A base de molt esforç va aconseguir integrar-se en la poesia de la seva època", ha afegit.

Per això en un començament "el seu llenguatge era una mica complex d'entendre" però no obstant això al final de la seva vida poètica "els poemes que escrivia eren amens de llegir, gairebé com un diari".

García Montero ha descrit el que ha suposat, personal i poèticament, l'obra de Miguel Hernández, doncs, al seu parer, "va ser fonamental en la formació" dels poetes de l'època ja que "Miguel Hernández simbolitzava l'antifranquisme i pensar en la llibertat era pensar en ell".

"Poèticament va suposar una sèrie de coneixements tècnics més la tradició i la llibertat que et donava per apropar-te a la realitat, en el que sens dubte Miguel és un dels poetes claus en aquest sentit", ha assegurat.

També en aquest sentit de rebel·lia ha destacat al seu amic i també participant en el curs, Paco Ibáñez, al qual es mostra "agraït" donades les seves versions cantades de poemes de Góngora, de Neruda i de Miguel Hernández. Fruit de la seva col·laboració, van participar en una trobada fa poc "barrejant poesia i música al que volíem fer veure als alumnes joves el que era ser un nen de la guerra, estar a l'exili i lluitar per la llibertat, com va fer Paco Ibáñez" .

LA PORQUERIA DE L'INSULT ÉS EL NEGATIU DE LES XARXES SOCIALS

Pel que fa a la situació de la poesia en l'actualitat, García Montero ha valorat que "està bé perquè hi ha bons poetes i bones editorials que han aconseguit un diàleg fonamental amb el lector". A més, "les xarxes socials han suposat un espai de reflexió i de divulgació molt interessant" només si busquen "un entorn humà i una significació" i no "les escombraries de l'insult, que és la cara negativa de les xarxes socials".

En qualsevol cas, l'escriptor granadí ha recalcat "l'afició i l'aparició de poetes joves que tenen molt interès" i que "tot el que vingui de bo en la poesia anirà unit a l'evolució de l'ésser humà i la indagació dels joves en aquest territori ".

No obstant això, malgrat aquests símptomes positius, García Montero s'ha lamentat que cada vegada més "la literatura i la filosofia perdin pes en els plans d'estudi" ja que "allà on no s'estudia literatura és difícil perpetuar la memòria d'autors clau". "Ja afortunadament no hi ha repressió sinó que hi ha una invitació a parlar d'unes coses o d'altres, i de vegades cal ser crític amb les prioritats que es trien", ha finalitzat.