Juristes catalans denuncien que la llei de transitorietat jurídica "degrada" la separació de poders

 

Un grup de juristes catalans alerten que la llei de transitorietat jurídica "fallida" els pilars de l'Estat de dret.

El grup de juristes catalans Llibertats ha assegurat aquest dimecres que la llei de transitorietat jurídica és "incompatible" amb els principis bàsics que han de regir en tot Estat de dret.

En un comunicat, el col·lectiu de juristes destaca la "impossible homologació jurídica a un estat de dret" de la iniciativa legislativa impulsada per JxSí i la CUP, una cosa que basa en la subversió del principi de jerarquia normativa.

"Pretendre que una norma aprovada per un parlament autonòmic prevalgui jeràrquicament i contradigui frontalment normes de rang superior suposa trencar un dels pilars fonamentals de tot Estat de dret", assegura, i adverteix que això està fora de la legalitat espanyola i també de la europea i internacional.

Considera que la norma que ha de dotar d'un corpus legal temporal a Catalunya en el cas que guanyi la independència en el referèndum de l'1-O portaria a la comunitat cap a un "estat autoritari i populista".

Segons Llibertats, el model d'estat que es proposa "degrada" la separació de poders, perquè permet que una majoria parlamentària, que titllen de no reforçada, controli el govern del poder judicial, un Tribunal Suprem, una Sindicatura Electoral i una Sala de Garanties --com un Tribunal Constitucional català--.

Titlla de populista a l'estat resultant de la norma perquè es preveu un Fòrum Social format per entitats de la societat civil que han de proposar les preguntes a la ciutadania per dissenyar la constitució catalana.

"Només cal entendre que les entitats seran nomenades directa i discrecionalment pel propi poder executiu", lamenten.

Creuen que la norma té un caràcter més propagandístic que jurídic quan es parla de l'aplicació del dret de la UE, sense tenir en compte que, "com a mínim amb total seguretat en la fase transitòria que pretén regular, la norma quedaria fora" de la Unió.

Critiquen que es plantegi la subrogació del futur estat català en els tractats internacionals en els quals Espanya és part, "sense tenir en compte la resta de parts d'aquests tractats".