La fiscal acusa 'Luigi' de ser el cap i aconseguidor de la trama Pretòria

 

La fiscal anticorrupció Anna Cuenca ha estret el setge a la figura de l'empresari Luis García, àlies 'Luigi', com el capitost i aconseguidor de la trama Pretòria que es jutja a l'Audiència Nacional, i ha dit que el principal acusat estenia els seus tentacles a tots els ajuntaments de Catalunya, especialment al de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), que manejava "com si fos el mateix alcalde".

La representant del Ministeri Públic ha dit durant l'exposició del seu informe final que 'Luigi', a qui va augmentar la seva petició de vuit a 13 anys de presó pels delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals, va actuar en connivència amb l'exalcalde de aquesta localitat catalana, Bartomeu Muñoz, per tirar endavant la coneguda com Operació Pallaresa, modificant les adjudicacions perquè el projecte recaigués en mans dels implicats en la trama.

L'adjudicació del projecte de 2001 va recaure sobre la societat Centre Comercial Gramenet, integrada per Proinosa (propietat de l'acusat José Singla) i dues més, gràcies als informes favorables del tècnic Luis Falcón, segons ha recordat Conca, que ha demanat que es dedueixi testimoni de les declaracions prestades per ell mateix en el judici en qualitat de testimoni de la mateixa manera que l'secretari de l'Ajuntament, Francisco Javier Ezquiaga.

D'aquests tècnics ha dit que sabien "perfectament" que calia manipular els informes -que considera "absolutament parcials i de complaença" - per donar el vistiplau a l'operativa i ha ressaltat que van seguir endavant amb els seus plans tot i la negativa d' la interventora interina a l'Ajuntament de Santa Coloma al moment dels fets Maite Carol, que no volia a signar favorablement, el que el va portar a convertir-se en un "obstacle" per als propòsits dels acusats.

PRÀCTICA CORRUPTA "GROLLERA I PALMÀRIA"

Segons la fiscal, l'operativa per la qual es va crear un centre comercial, un hotel i habitatges i que va generar unes plusvàlues de 18,6 milions d'euros, va tenir un "clar perjudici" per a les arques de l'ajuntament i va deixar com a beneficiaris Luigi, que va obtenir 1,5 milions d'euros, i el president de Proinosa, Josep Singla.

Ni ell ni Manuel Dobarco, exresponsable i Espai Públic i Urbanisme del consistori català i "càrrec de confiança de Muñoz" van ser aliens als fets, relata la fiscal en aquesta nova sessió de la vista oral que va arrencar al març.

Durant les prop de quatre hores que ha durat la seva locució, la fiscal Anticorrupció s'ha referit contínuament a les escoltes telefòniques dels onze acusats que obren en el sumari de la causa i que, segons ha exposat davant del tribunal, constitueix un material probatori que demostren que la pràctica corrupta va ser "tan grollera i palmària" que no genera dubtes de la comissió de delictes penals.

Entre els enregistraments destaca la feta l'exregidor de Santa Coloma en la qual es va referir a la interventora Carol com "imbècil fastigosa" per negar-se el 2009 a modificar els contractes urbanístics.

COMISSIONS IL·LEGALS PER MITJANÇAR

La trama que jutja l'Audiència Nacional la integra, a més de l'Operació Pallaresa, l'operació Niesma, desenvolupada al municipi de Sant Andreu de Llavaneres, i la requalificació de terrenys al port esportiu de Badalona. En aquesta última, el cap de la trama i exdiputat del PSC, va cobrar un milió d'euros per la seva intermediació en el projecte.

La fiscal no ha fet referència al paper en la trama dels exalts càrrecs de la Generalitat en l'etapa de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, que van reconèixer en les primeres sessions de judici haver cobrat el 4 per cent per intervenir en les operatives jutjades.

L'acord de conformitat assolit amb la fiscal del cas va fer que es rebaixés la petició de presó de sis a dos anys cadascun pels delictes de tràfic d'influència i blanqueig de capitals.

La representant del Ministeri Públic ha insistit que ha quedat provat que part dels acusats van cobrar percentatges de manera il·lícita per mitjançar en la trama i que aquestes quantitats es pagaven "l'endemà" de cometre la mediació.